PER A TOTS NOSALTRES...

Diuen els entesos que fan articles d’opinió als diaris, que el més complicat a l’hora de fer un article són dues coses. La primera el “pànic escènic” a l’hora de posar-se al davant de l’ordinador amb la pantalla del word en blanc. Diuen que això els hi provoca molta angoixa. La segona és posar-li títol al rotllo que has fotut als pobres lectors.

En un principi, li volia posar a l’escrit que esteu llegint “Per a tots vosaltres”. Després de rumiar-ho una mica, he pensat en mi mateix per primera vegada des de que faig articles per a La Columna. “Que cony!” – m’he dit a mi mateix -, 30 i pico d’anys pagant el carnet i ara que tinc la oportunitat de fer un article dient que som equip de Primera Divisió, no em puc auto excloure de tot plegat, no?. Ja em perdonareu, però crec que és de justícia divina; ja m’enteneu, oi?.

Dit això, companys i companyes el somni ja s’ha fet realitat. Ja ho vaig afirmar en el passat article del mes de març (Els que venim de lluny). Personalment, m’ho vaig creure el dia que vam guanyar al Llorca el dia 26 de febrer. Ho recordeu?. El partit ho feia el Canal Plus i vam jugar un matí de diumenge plujós. Érem pocs – o millor dit – gairebé ningú, els que pronosticàvem l’ascens del Nàstic. Només aquells esbojarrats i segurament amb pocs coneixements futbolístics (com sembla ser que és el meu cas), els que teníem clar que aquest equip arribaria on és actualment.

Reconec, però, que pels que venim de les barricades, o sigui, dels famosos 1200 cada diumenge de fa uns quants anys enrera, que tot plegat costa una mica de pair. El salt ha estat molt gran i en molt poc temps, i com diria aquell, ens ha agafat a tots una mica amb els pixats al ventre. Durant tots aquests mesos les he sentit de tots colors fins al punt que m’he sentit una mica estrany enmig de la fauna tarragonina nastiquera. Us explico. M’han arribat comentaris del tipus: “vols dir que li interessa al Nàstic pujar a Primera Divisió?” (ACOLLONANT!!!); “total, si pugem, estarem un any i tornarem a baixar” (Otia!, i el Getafe??, per que no ens fixem amb els equips que el fet d’estar a primera els hi esta funcionant?, per que aquest victimisme nastiquero-tarragoní??. Realment, és increïble!.

I per acabar (no us vull fotre més el rotllo), una reflexió sobre els entrenadors del Nàstic dels darrers 3 anys. El primer, Jordi Vinyals. Ens posa l’equip a segona A, i marxa per la porta del darrera. El segon, Luis Cesar. Ens manté l’equip a segona A i el segon any, ens puja a primera i també marxarà per la porta del darrera.

No ho trobeu, com a mínim, una mica sospitós?. Que hi ha al darrera de tot això?. Hi te alguna cosa a veure una persona de l’equip tècnic?. Potser és un tema de peles?...

No res tu, el que toca ara, es fitxar amb coneixement (jo fitxaria com a molt un jugador per linea i para de comptar), i gaudir com mai del que ens ve a sobre que no es poca cosa: Barça, Madrid, Betis, Depor, la meva Real Sociedad, Sevilla, València...

Osti que fort!