Un de gol de Assunçao en el minut 62 de penal, decideix el partit i deixà al Nàstic en una mala situació. El partit nos passarà a la història per el seu bon joc ni la seva espectacularitat, els dos equips amb moltes urgències han demostrat el per que de la seva classificació. El Nàstic ho ha intentat amb xuts de Portillo a la primera part en el minut 9 de Cuellar en el 21, i una bona jugada de Rubén Castro en el 26, però Contreras ha desviat a corner. El Betis en canvi ha maxacat al Nàstic amb faltes de tots els estils xutades per Assunçao, i alguna bona internada de Sobis.
A l’article anterior (primera part) ja començava a parlar (escriure) de com funciona això que en diem AMISTAT. Tot i que cada un de nosaltres definiria l’amistat de manera molt diferent, depenent de com la visqui, de les experiències prèvies que hagi tingut, de com es sent d’estimat i de la seva capacitat d’estimar ... perquè en el fons estic parlant d’ESTIMAR!!!! Sí, en definitiva ... és això. I estic convençut que quan s’estima hi ha una reacció química que ens recorre el cos del cap als peus.
UN PER UN JORNADA 15: R. SOCIETAT - NÀSTIC RUBÉN PÉREZ: Tot i que no va cometre cap errada significativa, tampoc podem afirmar que estigués bé durant el partit. De fet, no va aconseguir mai ser l’amo de la seva àrea quan la Reial atacava intensament emprant el joc aeri. A més, se li poden retreure errors importants de col·locació en el primer i en el segon gol dels txuri-urdin.
Gris oscuro. Así se ha tornado el cielo tras la nueva derrota sufrida por el Nàstic en el bonito estadio de Anoeta. Ya lo decía en domingo pasado: que la victoria frente al Levante tenía que tener continuidad para que alimentáramos la esperanza de que el rayo de Sol se consolidara en el cielo de la antigua Tarraco. Lo cual no quiere decir que el astro rey no esté. Pero los negros nubarrones que impiden ver el camino de la permanencia parece que aún siguen siendo muy espesos.
El Nàstic fa aigües en defensa als primers 15 minuts de la segona meitat i tira per la borda la bona primera meitat, donant així la primera victòria a l’equip de San Sebastián. Els granes són ara cuers a sis punts de la permanència. Una barbaritat.
Potser algú pensarà que dedicaré aquestes línies a parlar del suport que la indústria de Tarragona hauria de donar al nostre club ... em sap greu decebre’l perquè no és d’aquesta “química” de la que tinc intenció d’escriure .... no!!! Vull reflexionar al voltant del Nàstic com a element facilitador de l’expressió de sentiments i emocions, i perquè és ... el meu amic.
Aquest diumenge es disputa a Anoeta el duel dels cuers de la primera divisió. Potser hi ha en joc alguna cosa més que tres punts perquè el resultat pot incidir definitivament en la moral d'uns o d'altres. La Reial Societat necessita guanyar sí o sí després del seu darrer partit amb el F.C.Barcelona, en el qual va donar molt bona imatge però no va treure res de profit i el Nàstic vol refermar la lleu recuperació evidenciada en el darrer partit de lliga front el Llevant on va aconseguir la victòria (2-1).
Aquesta vegada faig un canvi en la meva particular manera de parla del Nàstic. En pocs dies han passat algunes coses que cal tenir en compte, Fa uns quants dies que es va decidir prescindir de l’entrenador, cosa força habitual quan un equip de futbol no va bé. El canvi es sempre traumàtic, per molt que es digui el contrari, probablement l’actual entrenador acostumen a vorejar situacions similars sabrà com sortir-se’n. Cal fer-li confiança.