UN PER UN JORNADA 16: AT. MADRID - NÀSTIC RUBÉN PÉREZ: Va ser el millor del Nàstic, demostrant a tothom, per si quedava algun dubte, que té categoria de sobres per ser titular a primera divisió. Va manar, i molt, a la seva defensa i fou amo i senyor de l’àrea en totes les pilotes penjades pels matalassers. Evidentment, hem de destacar els seus dos duels triomfants davant el Kun Agüero i l’excel·lent sortida que impedia un gol quasi cantat de Galleti.
El 2006 ha estat un any fantàstic, mai no l’oblidaré ... i tinc gravades a la meva retina un munt d’imatges, sensacions, sentiments i emocions de les quals ... moltes i moltes, tenen a veure amb el Nàstic. Ningú mai no serà capaç d’esborrar-me tota una sèrie de dades ... que m’han marcat i tinc emmagatzemades i que de vegades, quan ho necessito puc buscar, trobar i reproduir. Sí, premo “rew” ... busco la imatge que vull i després ... amb el “play” i el “pause” vaig fent, ja ho sabeu ... qui no es conforma és ... Tampoc no puc renunciar a res negatiu ... el que passa és que no acostumo a buscar aquestes imatges. Uffff, quin any ... tinc alguna imatge ... ESPECTACULAR!!!
Buen partido jugado por el Nàstic ante un Atlético roto por el medio campo. Un partido similar al jugado en el Estadi Lluis Companys en la primera jornada de liga frente al Español. Pero, desafortunadamente, los equipos que superan al Nàstic en la clasificación provisional también parece que han comenzado el año con el firme propósito de remontar posiciones. No obstante, el Nàstic que visitó Vicente Calderón dio una buena imagen y anduvo por la buena senda, manteniendo la portería a cero como garantía para sumar puntos.
El Nàstic aconsegueix esgarrapar un punt d’un Vicente Calderón que esperava veure golejar al conjunt cuer de Primera Divisió. Una gran seguretat i un magnífic ordre de joc, juntament amb una mica de sort, fan que el Nàstic sumi el seu primer punt de 2007 en un dels camps més complicats a priori de Primera Divisió.
Els seguidors del Nàstic demanaran aquesta nit que els reis d'orient portin tres puntets a Tarragona des de l'estadi Vicente Calderon. Nou any, lliga nova, esperem que el 2007 faci variar el rumb d'un equip a la deriva, que cada dia que passa sembla més equip de segona divisió. Una victòria a l'estadi de l'Atlético de Madrid faria renèixer l'esperança entre els soferts aficionats granes.
La Federació de Penyes del Nàstic organitza el desplaçament a Madrid pel partit del proper dissabte dia 6 de gener contra el Atlètic de Madrid a les 20 hores. Entrada sola: 25€. Entrada més autobús 35€ pels socis. Entrada més autobús 45€ pels no socis.
Básicamente, hay tres cosas que determinan el estado de ánimo de la afición tras el final de un partido: el resultado; la imagen del equipo; y la actitud de los jugadores. Tras el partido contra el R. Betis, la buena actitud de los jugadores fue lo único positivo que se pudieron llevar para sus casas los aficionados que se dieron cita en el Nou Estadi. Y solo con eso no basta para impedir que un sentimiento de resignación se vaya adueñando, lenta pero inexorablemente, de la familia grana.
Sabeu? ... el Nàstic és per a mi, el millor equip del món. Ja se que algun pensarà què dic bajanades, o que m’he begut l’enteniment, o que no estic bé del cap ...o què m’agrada “fer volar coloms” ... ja m’ho penso!!! Mireu, ser el millor del món ... no es mesura amb indicadors científics, matemàtics i/o universals. No estic parlant de galàctics o de “dream teams” o de qualsevol altre muntatge mediàtic. Ja sé que hi ha gent què valora els equips de futbol, per les copes d’Europa que té, o per les lligues que ha assolit ... o pels jugadors fitxats, o per qui l’entrena o pels diners, o per altres paràmetres que no són els meus.