El Nàstic perd el seu partit de presentació davant l'Athletic Club de Bilbao en un fluix partit, on els de Caparrós es trobaren amb un penal inexistent. El Nàstic ho intentà, però els 6.432 espectadors del Nou Estadi es quedaren amb les ganes de veure algun gol local.
Derrota. És la segona de la pretemporada, i davant un equip de categoria, tot i que els membres que el formaven avui no eren molts populars. El Nàstic començà amb ganes, tot i que la velocitat i qualitat de Jandro i Maldonado no fou suficient.
El primer espant del partit arribà al minut 5, quan el Nàstic comet un clar penal sobre un jugador de l'Athletic Club, però l'àrbitre Xavier Estrada no ho veié. Això fou un penal que sí era, però que l'àrbitre no senyalà. Doncs al minut 27 succeí el contrari: Abraham roba una pilota sense falta i l'àrbitre, inexplicablement, veiè falta, i per tant penal. Iñaki Muñoz transformà el penal i ficà el 0-1 al marcador.
El conjunt de Javi López perd el seu primer amistós al Nou Estadi per 0-2, davant un MiApuesta Castelldefels molt ben colocat i planificat. 2.500 persones veuen com a l’equip li manquen davanters.
Millor pifiar-la ara que durant la temporada. S’ha perdut, però no hi havia res en joc. El que més mal ha fet ha estat la imatge de l’equip a la primera meitat. Un joc lent, sense definició davant la porteria i avorrit, molt avorrit. Fins i tot massa. I és que així és el joc de Javi López, tot i que als seus esquemes li falten dos davanters. Dos killers de l’àrea.
I si a això se li suma petites errades / despistades defensives, “apaga y vámonos”. Corria el minut 7 de la primera part quan en un llançament de corner, el lateral esquerrà del Castelldefels marcà el 0-1. Pujà sol i rematà de la mateixa manera. Una errada, un gol i tot el partit per corregir-ho.
Aquí os ofrezco un artículo publicado en la revista EPOCA, donde se puede apreciar lo que significaba la figura del “medio centro” en los equipos de fútbol desde comienzos de los años 30 hasta mediados los 40, en la que se impuso un sistema de juego que luego se haría muy famoso: la “MW” o “WM”. Según este sistema, inventado –como se dice al comienzo del artículo- por Mr. Chapman, entrenador del Arsenal (1931), y que en España comenzó a ponerlo en práctica Benito Díaz en la T-46/47 cuando estaba al frente de la Real Sociedad; los futbolistas adoptaban una nueva disposición en el campo para intentar contrarrestar la efectividad realizadora que, por aquellos tiempos, tenían los equipos (en realidad la siguieron teniendo, pero este sistema permitió una distribución más racional y eficaz de los jugadores por el terreno de juego). Este sistema consistía prácticamente en el marcaje al hombre; es decir, cada jugador vigilaba a su par, intentando anular y/o reducir el juego creativo de los “interiores” (los “cerebros”) y la capacidad realizadora de los “delanteros”.
Dentro de unos días comenzará a rodar el balón de forma oficial: el 26/Ago/07. No sabemos cual será el resultado de las primeras jornadas (J-6/J-12), pues no somos adivinos; pero lo que sí tenemos es la referencia de lo que sucedió en las dos últimas temporadas, y no fueron buenos comienzos precisamente, aunque el resultado final fue de signo bien distinto: ascenso a Primera en la T-05/06, y descenso a segunda A en la siguiente.
Durante los primeros compases de la T-05/06 hubo paciencia y el equipo acabó cogiendo un buen ritmo de puntos, de manera que en la segunda vuelta se colocó de forma sorprendente en disposición de conseguir el ascenso. Un premio que finalmente se consiguió. Sin embargo, en la T-06/07 –en la Liga de las Estrellas- las cosas no se enderezaron en toda la temporada.
No sé perquè però el setembre ... és un mes que sempre em porta dues idees associades: exàmens de recuperació (què fort!!!) i Santa Tecla. Començava la frase dient no sé perquè ... però en realitat si faig memòria la resposta és fàcil.
Mai no he estat un estudiant brillant. Ni tan sols un bon estudiant ... i per això normalment el mes de setembre per a mi era un mes de feina extra, d’exàmens, de recuperacions ... però també de Festa. Sobretot de Festa Major. M’agrada molt la festa Gran de Tarragona. Per cert ... Tarragona està preciosa. Les nits d’estiu a Tarragona ... m’encanta sortir a sopar, passejar, pensar, mirar ... conversar. I els “poblets” del costat també estan molt bé, no?
El Nàstic guanya per la mínima a Reus amb un golàs de Pinilla i amb un altre de Gil. Sergio Mesa, ex-grana, marcà el gol del Reus, davant un estadi que presentà una pobra entrada amb uns 1.500 espectadors, 300 d’ells nastikers.
Victòria i declaració d’intencions de Javi López. Entre el partit del dimecres amb la Pobla, i el d’avui nit contra el Reus, el nou entrenador del Nàstic ha deixat ben clar el seu estil de joc: passiu, tocant la pilota, marejant al rival fins trobar el moment de clavar-li el punyal i marcar. Però, s’ha de marcar. I per marcar, s’ha de tenir un davanter de garanties, cosa que al Nàstic brilla per la seva absència.
El Nàstic goleja al seu filial en el primer partit que disputa a Tarragona. Gorka de Carlos per dos cops, Gil, Campano i Edu Oriol han marcat els gols, davant una Pobla de Mafumet molt fluixeta que només ha causat problemes a l’equador de la primera meitat.
SANCIONABLES CON UN PENALTI. Se concederá un penalti si un jugador comete una de las faltas directas anteriormente mencionadas dentro de su área de penalti, independientemente de la posición del balón y siempre que esté en juego. (20) Como podrá apreciarse, en ningún sitio se dice que cometer una infracción sancionable con un penalti implique necesariamente una amonestación.
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1467.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1466.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1465.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1464.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1463.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1462.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1461.jpg");)
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1460.jpg");)
