El Nàstic empata a dos a Chapín, tot i patir un atracament històric dels àrbitres Pino Zamorano i Santana Ponce. Un penalti que no era i dues expulsions injustes evitaren que el conjunt de Tarragona formalitzés la remuntada, després de ficar-se per davant al marcador amb un home menys.
No hi ha paraules per descriure el que va passar a Chapín, el camp del Xerez CD. Falten adjectius de caire lleuger per donar-vos un perquè. El Nàstic ha patit un atracament, com dels que feia temps que no patia. Des de l’època de Megia Dávila amb el Castellò o Clos Gómez amb el Poli Ejido que brotava aquest sentiment en mi: impotència. Intentaré resumir-ho en els següents paràgrafs.
El futbol serà el gran protagonista de la Setmana de la Comunicació de Tarragona que organitza Tarragona Ràdio. Del dilluns 15 al dimecres 17 d’octubre es parlarà del futbol i del seu impacte als mitjans de comunicació a través d’unes jornades de debat on participaran periodistes, directors de programes, responsables de diaris, entrenadors, jugadors i comentaristes.
Primera derrota de la temporada en el Nou Estadi.a pies de un eficaz Elche. Un equipo que supo aprovechar sus oportunidades para ponerse por delante en el marcador y luego, administrar su ventaja con disciplina, oficio y temperamento. El Nàstic jugó más y mejor pero, en fútbol, los partidos se ganan marcando un gol más que el adversario. Poco importa lo demás. La clasificación se va conformando con los puntos conseguidos, no con el juego practicado ni con los méritos deportivos acumulados. Y esta es la cruda realidad.
Sembla ahir,... però no! Ja ha passat força temps i, a més a més, el somni de la Lliga de les Estrelles ja ha passat i... ja tornar a ser-hi una altre cop entre tots nosaltres. Quina gran veritat quan diuen que la vida són cicles, no? Fa quatre dies, el centre del món nastiquer era Xerez. Era il·lusió, passió, alegria, neguit,... tot un compendi de sentiments que ens envoltaven. El Nàstic, desprès de 56 anys podia tornar a ser equip de Primera Divisió. Sí, el nostre Nàstic. L’equip de la nostra ciutat estimada, Tarragona.
El conjunt de Javi López perd el seu primer partit al Nou Estadi després de cometre dos errors en defensa i deixar a l’Elx en safata un 0-2. Óscar Rubio retallà diferencies abans del descans però el conjunt de David Vidal es defensà i marxà amb tres punts immerescuts.
Segona derrota consecutiva, primera al Nou Estadi. I segurament, amb aquest resultat s’obrirà el debat: “resultadistes” o “futboleros”?. Luiscesaristes o Javiloperistes?.
Futbol Sala El Nàstic perd a casa contra el Martorell B El Gimnàstic de Tarragona ha perdut el primer partit de lliga per 4 gol a 8 contra el Martorell B,equip subcampió la passada temporada i això que el partit ha començat de cara per als de Marc Batista. Una primera part amb una solida defensa i les idees clares en atac han permès portar la iniciativa en el marcador els de Tarragona. Una errada defensiva i un gol des de la línia de 10 metres, provocat per una falta en atac, la sisena per part del Nàstic, han donant opció a un nou llançament de 10 metres que la transformat de manera magistral Gonzales. Aquest gol ha permès al Martorell arribar al descans amb empat a 2..
El Nàstic perd immerescudament al camp canari després de ficar-se perdent al minut tres de partit. Tot i tenir tot el partit per remuntar i jugar mitja hora amb un més, el conjunt de Javi López no va tenir la sort de cara i va perdre per segon cop a aquesta lliga.
Bé. Tercera jornada sense guanyar fora. Primer va ser un empat in extremis i de penalti; després va tocar una clara derrota a Eibar i ara una injusta derrota contra un equip molt necessitat. Derrota injusta, sí. I és que Las Palmas no va jugar a futbol en cap moment. Per no jugar no va jugar ni al gol canari.
“A por la victoria por el buen juego”. Esta es la ruta que, al parecer, ha escogido el mister del Nàstic, Javi López para que el equipo intente alcanzar los objetivos fijados. La contundente victoria sobre el Poli Ejido del querido Luis César es una buena muestra de que lo puede conseguir, con la complicidad de los futbolistas que tiene a su disposición, con el apoyo de la afición, y con el permiso de los equipos rivales, claro está; pues, a buen seguro tratarán de ponérselo difícil.