El Nàstic es deixa empatar al temps de descompte i cedeix dos punts davant el Córdoba. L'empat a dos al final provoca una sonora xiulada i acalorades crítiques sobre el tècnic César Ferrando. 6.905 persones marxen decepcionades del Nou Estadi.Dejavú. Aquesta és la sensació amb la que marxava l´afició de Nàstic després del partit davant el Córdoba, on s´ha acabat empatant a 2 amb gol al temps de descompte dels andalusos. És un dejavú per diverses raons: no és el primer cop que un gol al temps de descompte ens priva de sumar 3 punts al Nou Estadi. També perquè l´any passat el Córdoba va fer el mateix en la seva visita a Tarragona: marcar primer, deixar-se remuntar i empatar al temps de descompte. Avui, un altre cop el mateix.
Era el minut 55 i el Nàstic perdia 1-0, però durant la primera meitat havia fet mèrits per més i el canvi ofensiu del descans –Víctor per Arpón– demostrava que l’equip grana creia en la remuntada. Però llavors va arribar l’expulsió de Cherfa i, dos minuts després, una greu errada en la zona de mitjos grana va deixar el contraatac mastegat al Salamanca per fer el 2-0 i sentenciar el partit. Quedava molt temps encara, però els dos cops durs en dos minuts van deixar tocadíssim el Nàstic, que no va tenir cap capacitat de resposta i va veure impotent com l’exgrana Miku convertia la derrota en una golejada dolorosa, amb dos gols més. Així, el Nàstic trenca la petita ratxa de dues
Cada cop que tenim la sensació que el Nàstic revifa, el camí es torça i l’equip torna a caure malalt. La millor ratxa de la temporada data de finals de 2008 i principis d’any, amb 3 victòries seguides que van provocar la mateixa sensació, la sensació de regularitat en un equip que fins aquell moment havia rendit per sota de les seves possibilitats.
El Nàstic perd escandalosament en la seva visita a Salamanca per 4 a 0 amb gols de Cohen, Isaac i doblet de l'exgrana Miku. Amb aquesta derrota els tarragonins deixen escapar l'enèssim tren i es situen a 9 punts de l'ascens i 7 del descens.Pitjor impossible. El Nàstic cau derrotat per 4 a 0 a l’Helmántico de Salamanca després de jugar el pitjor partit de la temporada. Al minut 14 el françés Cohen avançava als locals gràcies a una bona passada de l’exgrana Miku.
Corta pero importante victoria la conseguida por el Nàstic frente al Albacete. Una victoria que puede servir al equipo para renovar los ánimos, la autoestima y convencerse del potencial que tiene. Sin dejarnos llevar por la euforia tras dos victorias seguidas, parece razonable pensar que con las nuevas incorporaciones, el Nàstic ha dado un salto de calidad que le puede llevar a conseguir superar en esta segunda parte de la Liga, los 30 puntos conseguidos en la primera, y meterse en la zona noble (6 primeros) de la clasificación final.
No sembla molt difícil,observant el planter del Nàstic 2008-2009 amb reforços d'hivern inclosos i tractant de veure-ho tot des de una òptica del tot punt humil, que tenim un equip per aspirar a quelcom més que la ara ja simple fita de la permanència a la divisió d'argent del futbol estatal. L'adquisició de Jose Mari, un jugador clarament de primera divisió, i el nivell global del jugadors granes haurien de fer pensar que quasi sense baixar de l'autocar el Nàstic ja s'hauria de d'estar barallant amb els principals favorits a la part de dalt de la classificació. La realitat es una altra. Fins aquest passat diumenge la visió de tots els que han vist tant a casa com en el partits fora del Nou Estadi el nostre equip s'han adonat que el Nàstic es un bonic aparador de figures, algunes de les quals solament llueixen una brillantor de cara a la galeria, però sense mostrar resultats pràctics ni aquell esperit de lluita sempre exigible però només observat en moments puntuals d'aquesta i de la passada temporada quan les coses pintaven magres i el descens restava a la cantonada de forma amenaçadora.
Si un jugador com José Mari reforça un equip com el Nàstic, el que se n’espera és que resolgui partits. Ahir, contra l’Albacete, el punta sevillà va complir amb aquest propòsit fent gala, en el minut 20, de la seva intuïció i bona definició dins l’àrea per marcar el gol que va permetre que el Nàstic encadenés la segona victòria consecutiva. I perquè el gol que marca el jugador que ha de desequilibrar tingui valor, la feina s’ha de completar amb un bon treball defensiu i més si l’1-0 es marca aviat. L’equip de César Ferrandoho va saber fer, mostrant-se molt sòlid i pràctic fins al xiulet final, unes característiques que a segona A donen molt rendiment. Una bona conclusió del partit és que el Nàstic va saber aguantar molts minuts un resultat favorable, i ho va aconseguir sense patir.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que sembla haver trobat la serenitat i seriositat defensiva que tant li mancava a la primera volta. Un gol de José Mari, el nou ídol de l’afició, ha donat els tres punts als homes de César Ferrando, que sumen ja 37 punts, deixant el descens a 9 punts i l’ascens a 8. Quasi 6.600 persones gaudeixen d’una nova victòria del Nàstic.¡¡Ja tocava!! Avui hem vist un dels pocs partits on sense fer gaire cosa els tres punts s’han quedat al Nou Estadi. Tot gràcies a la bona definició de José Mari i la seriositat i contundència defensiva. Com comentaven diversos jugadors de l’Albacete, com Carlos Merino, “el Nàstic ha ganado sin hacer nada del otro mundo”.