Si per alguna cosa va servir l’última jornada de lliga, la número 30, va ser per deixar clar que, si les coses no canvien de manera espectacular, el Nàstic no lluitarà per pujar a primera ni patirà per mantenir-se a segona A. El Nàstic no està acostumat, en l’última dècada, a arribar a l’última fase del campionat en terra de ningú, sense res en joc. Els finals de temporada solen ser emocionants per als grana, ja sigui lluitant per l’ascens a segona divisió A o a primera, i per mantenir-se en aquestes dues categories.
L’oportunisme i la verticalitat de Serge N’Gal, que feia dos mesos i mig que no marcava, van donar ahir al Nàstic una victòria còmoda contra un Llevant que va arribar al Nou Estadi amb la feina de la temporada encarrilada i moltes baixes. Per això, l’equip valencià no va presentar gaire guerra més enllà del que al principi del partit li va permetre un Nàstic una mica despistat i descol·locat. El conjunt de César Ferrando, però, va anar creixent al ritme dels seus jugadors més desequilibradors, va posar setge a la porteria d’un inspirat Reina al final de la primera meitat i va trobar els fruits després de la represa. Van ser dues accions en què N’Gal va mostrar el seu oportunisme primer (46’) i la seva verticalitat després (56’).
Victòria tranquil·la al Nou Estadi amb doblet de Serge N'Gal a passades de Víctor Casadesús. Un gol als primers segons de la represa i un altre al 68 de partit deixen els tres punts a casa. El Nàstic suma ara 41, es situa 11è a la taula a 11 punts de l'ascens i 10 del descens. 6.098 persones gaudeixen d'un plàcid partit.Ja tocava guanyar sense patir i sense encaixar gols. Avui semblava que tinguessim una defensa acceptable i és que no s'ha vist cap error clamoròs a expeció de petites males entesses entre Tortolero i Mairata a l'inici de partit. Tret d'això, el Nàstic s'ha mostrat molt segur: des del darrera fins al davant.
Tot i que César Ferrando va assegurar sovint en els primers mesos de competició que el Nàstic aniria progressant i creixent com a equip i que en la segona volta milloraria els registres de la primera, la realitat resulta ser una altra. Després de derrotar el Girona en la jornada 18, la zona d’ascens estava ben a prop (a 3 punts) i la de descens semblava lluny (a 10). El Nàstic, però, va fer un mal final de primera volta i no ha començat millor la segona.
El Nàstic no aixeca el cap. Ahir tenia una oportunitat perrefer-se obtenint un bon resultat al camp del Rayo Vallecano on no guanya ningú des de fa 17 mesos, però va tornar a sucumbir víctima dels seus propis errors. Un altre cop, els problemes en defensa van ser la llosa dels grana, que tot i igualar fins a dos cops un resultat advers gràcies a la seva pólvora en atac, van tornar amb les mans buides de Vallecas en un partit boig. Ja són tres jornades sense guanyar –un punt de nou, en les quals, a més, s’han encaixat nou gols. L’únic consol és que els de la part baixa no pressionen i la zona de descens es manté a set punts.
Assegurava César Ferrando quan va arribar a Tarragona el gener de l’any passat que la seva filosofia futbolística es basa en la seguretat defensiva, en guanyar els partits prioritzant el fet de mantenir la porteria a zero. Més d’un any després, el tècnic valencià, no només no ha aconseguit que el Nàstic sigui un prodigi de solidesa, sinó que el conjunt grana és un dels més golejats de segona A: ha rebut 40 gols en els 29 partits disputats –només quatre equips són pitjors en aquesta estadística– i, a camp contrari, n’ha encaixat 28. Aquesta xifra el situa com l’equip més golejat a fora, només superat pel cuer, el despenjat Sevilla Atlético, que n’ha rebut 30.
Si recurrimos a uno de los tópicos más utilizados en el mundo del fútbol cabría decir que el resultado final no reflejó con fidelidad el juego desplegado por ambos equipos, y que el Nàstic mereció ganar el partido. Pero si nos atenemos a las ocasiones de gol y las transformadas por ambos equipos, entonces sí que se podría decir que el empate fue acorde con esta circunstancia tan importante en un partido de fútbol, aunque mejor le fuera al Córdoba que al Nàstic.
Una vegada més el Nàstic va ser superior al rival i va disposar de més ocasions gràcies a uns davantera que cada setmana funciona millor. Però una vegada més el Nàstic va claudicar en defensa, on els Tortolero, Gabriel, Campano, Cherfa i companyia han demostrat que descompensen l’equip, efectiu a dalt i inestable al darrere. La davantera del Nàstic és de les millors de la 2ª Divisió, en canvi, la defensa, hauria de ser la suplent. El problema és que els grana no disposen d’una defensa titular, que marqui el ritme i intimidi el rival. Els Tortolero, Mairata, Izquierdo, Cherfa i companyia haurien de ser els complements d’una rereguarda de pes que no existeix i que caldria buscar de la cara la propera temporada.