El Nàstic no va ser capaç de frustrar la festa del Saragossa, que amb un solitari gol d’Ayala, i no sense patiments ni treball, va sumar tres punts clau en la seva lluita per l’ascens. Si el Nàstic havia pecat la setmana passada d’un cert conformisme, ahir a La Romareda va exhibir la seva ambició només en la primera part en un partit molt seriós. La qualitat dels aragonesos, però, que fins i tot van merèixer guanyar per un resultat més contundent, va acabar decantant el matx, que provoca que els de Ferrando vegin truncada una ratxa de tres jornades sense encaixar cap gol. El que no es va trencar és la sequera de cara a gol, ja que amb el d’ahir, el conjunt grana ja acumula tres partits sense marcar.
El Nàstic perd a terres aragoneses amb un gol d’Ayala a falta de 10 minuts pel final després de realitzar un pobre partit. Els grana han pogut caure golejats si l’àrbitre del partit, Pedro Jesús Pérez Montero, no hagués anul•lat dos gols legals al Zaragoza. Es trenca la ratxa de 3 partits sense encaixar gols i s’enceta una de pitjor: tres encontres sense marcar.El resultat ha estat just. Bé, mentida, ha estat injust. El Zaragoza hauria d’haver guanyat per 3 o 4 gols, però els senyors de negre ho han evitat. Pérez Montero, l’àrbitre principal, avui ha mostrat la seva cara més nastikera: ha anul•lat un gol fantasma de Pavón quan la pilota havia entrat perfectament dins de la porteria i un dels seus assistents ha assenyalat, incomprensiblement, fora de joc de Caffa quan ja havia marcat.
Us recomano que us baixeu aquest nou treball de Jose Antonio Luaces, on fa un repas a l'història dels enfrontaments entre el Nàstic i el Zaragoza. El Nàstic viaja a Zaragoza con un balance parcial de tres partidos seguidos sin haber encajado un solo gol (1PG y 2PE). Esto ha supuesto un aumento de la autoestima del equipo, pues era uno de sus quebraderos de cabeza, incluso del propio técnico César Ferrando. Parece que la pareja de centrales Medina y Mairata ha conseguido una buena compenetración y han aumentado la seguridad defensiva. Por el contrario, en los dos últimos partidos con empates a cero el poder ofensivo del Nàstic no se ha manifestado, a pesar de que ha seguido creando ocasiones de gol. El Nàstic está situado actualmente en tierra de nadie, con el objetivo inmediato de conseguir los 50/51 puntos que le den la permanencia matemática y, después, aspirar a subir posiciones en la tabla que le dejen al final en un lugar más adecuado a la calidad de la plantilla que tiene.
El Nàstic i Las Palmas van protagonitzar ahir un dels partits més ensopits si no el que més dels que s’han vist aquesta temporada al Nou Estadi. Com no podia ser de cap altra manera en un matx en què les oportunitats de cara a gol van brillar per la seva absència, de gols, no se’n va marcar cap i els dos equips es van repartir els punts. I és que els grana no van saber trobar el bon joc que havien començat a desplegar en les últimes setmanes, i no va ser fins als darrers minuts, reactivats pels canvis, que van donar alguna sensació de perill continuat. Abans, només en accions aïllades i a pilota aturada havien assetjat un rival que, tot i mostrar-se molt sòlid, tampoc no va posar gaires problemes a Rubén Pérez.
A veces los partidos que acaban sin goles son partidos atractivos por otras circunstancias. Valgan dos ejemplos recientes: el Nàstic – R. Zaragoza de la J-12, y el de la pasada J-31 en Anoeta frente a la Real Sociedad. Pero esto no ocurrió el pasado sábado. Fue un partido soso, aburrido, sin apenas ocasiones de gol y con dos equipos sin más ambición que conservar el punto que tenían de salida. Aunque pudo sonar la flauta, creo que el empate a cero reflejó con fidelidad lo que sucedió en el terreno de juego. Quizá fuera esto lo que se presentía en el ambiente, y lo que hizo que el Nou Estadi registrara la peor entrada de la temporada: tan solo 4.672 espectadores. La 2ª peor: 5.733 espectadores en el Nàstic-0; Tenerife-1 de la J-22. Es curiosa la poca expectación que generan los equipos insulares.
Encetem una setmana futbolística especial perquè comença més tard i perquè el darrer partit de Lliga ha confirmat la millora defensiva del Nàstic i la poca tensió existent amb 43 punts i amb la permanència a tocar de mà. És cert que el darrer empatat a casa sense gols contra la UD Las Palmas va ser un dels pitjors partits de la temporada, però la visita de dissabte al camp del Zaragoza anima a qualsevol ja que la Romareda es tracta del típic estadi de 1ª i no pas de la 2ª Divisió. El rival s’ho juga gairebé tot a 1 punt de la zona d’ascens, i el Nàstic gairebé no s’hi juga res ja que, per inèrcia, assolirà la salvació.
Empat a res. Nàstic i Las Palmas han empatat a zero al Nou Estadi i s’emporten un punt cadascun que els apropa mica en mica a l’objectiu de la permanència. L’encontre tenia tots els factors per ser un d’aquells entretinguts de veure: solejada tarda, dos rivals amb objectius mig assolits i amb ganes de victòria. Però finalment no ha estat així i la tònica de l’avorriment i ensopiment ha estat la dominant.
Buen partido del Nàstic en Anoeta frente a una Real Sociedad que se vio sorprendida con el juego del Nàstic en la segunda parte. Un partido jugado de poder a poder al que solo le faltó la recompensa del gol. Ambos equipos tuvieron varias claras oportunidades pero unas veces por fallos propios y otras por acierto de las defensas y porteros rivales no se materializaron. El empate resulta bueno para el Nàstic y un paso muy corto de la Real en su intento de acercarse a la zona de ascenso.