Un gran xut de Jordi Alba al començament de la segona meitat (52’) va marcar l’abans i el després en el partit d’ahir entre el Nàstic i el Múrcia i va aplanar el camí de la victòria dels grana, que se situen a tocar dels desitjats 50 punts, els que permeten garantir la permanència i que són a l’horitzó del Nàstic des que es va quedar sense possibilitats de lluitar per l’ascens. Abans, en la primera meitat, el conjunt de César Ferrando es va mostrar lent i imprecís, amb una certa desídia i apatia, i l’afició hi va respondre xiulant-lo en diferents moments de la primera meitat i, sobretot, en l’instant en què l’àrbitre va xiular el final dels primers 45 minuts. Era una escridassada per despertar l’equip, per recordar-li que encara queden partits i que els seguidors del Nàstic no estan disposats a acceptar que el nivell i la imatge dels grana en la primera meitat hagi de ser la tònica fins a final de temporada, ja que els dos mesos que queden es podrien fer eterns. En el descans, César Ferrando ja va moure una peça que faria canviar el panorama.
Aquesta última jornada de lliga ha servit per a que l'equip juvenil del futbol sala del Gimnàstic aconseguís la permanència a Divisió d’honor, màxima categoria organitzada per la FCF,després d'un empat a un contra l'Iris Badalona. El partit no ha estat dels millors de la temporada, els granes han arribat amb la tranquil·litat de que un simple empat els assegurava la permanència, mentre que l'Iris Badalona no podia fallar ja que la seva situació en la classificació els situa com a candidats al descens. De fet els badalonins s’han avançat al marcador. Ha estat, precisament això, el que ha fet despertar a un Nàstic que ha estat capaç d'aconseguir l'empat dos minuts després.
El Nàstic guanya còmodament el Murcia per 3-0 amb gols de Jordi Alba, Víctor i Moisés, en un partit on ha mostrat les seves dues versions: l’avorrida i la divertida. Els primers 45 minuts d’encontre han estat un suplici pels aficionats mentre que el segon temps ha estat un vendaval d’un Nàstic ajudat pel col•legiat.Dues versions, dues cares: el blanc i el negre. Això és el que s’ha vist del Nàstic avui a un Nou Estadi ocupat per 5.200 aficionats grana. Els primer temps ha estat avorrit amb jugades imprecises, centrades dolentes, rematades fallides.. Els homes de César Ferrando han estat xiulats en diverses ocasions per l’espessetat de joc que mostrava l’equip.
Partido muy intenso y abierto en el que el R. Zaragoza consiguió una merecida victoria que le permite mantener sus posibilidades de volver a la División de honor. El Nàstic, realizó un partido aceptable, en líneas generales, pero evidenció una de sus más graves carencias: el dominio del juego aéreo y la mala defensa de las jugadas de estrategia. Con esta carencia y deficiencia táctica es muy difícil mantener la portería a cero y si, además, no se materializa alguna de las ocasiones claras ocasiones de gol que se tienen en cada partido, pues conseguir la victoria aún se hace más difícil.
És difícil contestar a un aficionat quan cada setmana et pregunta: Què farem diumenge?. La resposta sempre és la mateixa: No tinc ni idea, el Nàstic és tan imprevisible... Aquesta és la realitat de l’equip de César Ferrando, un equip irregular, sense identitat, sense criteri propi, que va donant tombs a tort i a dret des de l’inici de la temporada i que no ha trobat el seu estil de joc. Hi ha una màxima del futbol que diu que es juga com s’entrena. I per moltes declaracions d’intencions que es facin des d’una sala de premsa –declaracions que només serveixen per omplir pàgines als diaris- està clar que si a un equip no li exigeixes durant la setmana, tampoc li pots exigir el diumenge, perquè no en sabrà actuar com li demanes en aquell moment.
El Nàstic no va ser capaç de frustrar la festa del Saragossa, que amb un solitari gol d’Ayala, i no sense patiments ni treball, va sumar tres punts clau en la seva lluita per l’ascens. Si el Nàstic havia pecat la setmana passada d’un cert conformisme, ahir a La Romareda va exhibir la seva ambició només en la primera part en un partit molt seriós. La qualitat dels aragonesos, però, que fins i tot van merèixer guanyar per un resultat més contundent, va acabar decantant el matx, que provoca que els de Ferrando vegin truncada una ratxa de tres jornades sense encaixar cap gol. El que no es va trencar és la sequera de cara a gol, ja que amb el d’ahir, el conjunt grana ja acumula tres partits sense marcar.
El Nàstic perd a terres aragoneses amb un gol d’Ayala a falta de 10 minuts pel final després de realitzar un pobre partit. Els grana han pogut caure golejats si l’àrbitre del partit, Pedro Jesús Pérez Montero, no hagués anul•lat dos gols legals al Zaragoza. Es trenca la ratxa de 3 partits sense encaixar gols i s’enceta una de pitjor: tres encontres sense marcar.El resultat ha estat just. Bé, mentida, ha estat injust. El Zaragoza hauria d’haver guanyat per 3 o 4 gols, però els senyors de negre ho han evitat. Pérez Montero, l’àrbitre principal, avui ha mostrat la seva cara més nastikera: ha anul•lat un gol fantasma de Pavón quan la pilota havia entrat perfectament dins de la porteria i un dels seus assistents ha assenyalat, incomprensiblement, fora de joc de Caffa quan ja havia marcat.
Us recomano que us baixeu aquest nou treball de Jose Antonio Luaces, on fa un repas a l'història dels enfrontaments entre el Nàstic i el Zaragoza. El Nàstic viaja a Zaragoza con un balance parcial de tres partidos seguidos sin haber encajado un solo gol (1PG y 2PE). Esto ha supuesto un aumento de la autoestima del equipo, pues era uno de sus quebraderos de cabeza, incluso del propio técnico César Ferrando. Parece que la pareja de centrales Medina y Mairata ha conseguido una buena compenetración y han aumentado la seguridad defensiva. Por el contrario, en los dos últimos partidos con empates a cero el poder ofensivo del Nàstic no se ha manifestado, a pesar de que ha seguido creando ocasiones de gol. El Nàstic está situado actualmente en tierra de nadie, con el objetivo inmediato de conseguir los 50/51 puntos que le den la permanencia matemática y, después, aspirar a subir posiciones en la tabla que le dejen al final en un lugar más adecuado a la calidad de la plantilla que tiene.