Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Per què la goma? Doncs perquè la goma és elàstica i l'elasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes deixen d'actuar.

Ja al segle XVII Isaac Newton s’interessava sense saber-ho per aquest temes i en concret per la “meva teoria” i va proclamar tres lleis que l’expliquen:

Primera llei: Tot cos es manté en el seu estat de repòs si no es veu forçat a canviar aquest estat per forces aplicades. Per tant, sense forces exteriors, un punt que estigues inicialment en repòs o amb velocitat constant, seguiria igual. D’acord! Vaig bé ... sinó tens influències exteriors ... tot continua igual.

Segona llei: La variació del moviment és proporcional a la força motriu aplicada, amb la direcció de la mateixa força. Si sobre un punt material s’exerceix una força exterior, aquest punt s’accelerarà amb la direcció i sentit de la força, i el mòdul de l’acceleració serà directament proporcional a la força i inversament proporcional a la massa del punt. També d’acord ... quan més sento prop el Nàstic, després més s’allunya! I quan més pujo ... després més baixo o a l’inrevés. Em sembla que m’apropo tant ... i quan el tinc a tocar els dits ... se m’escapa. No vaig tan malament, eh?

Tercera llei: La reacció és sempre igual i oposada a l’acció; és a dir, les accions entre dos cossos son iguals i directament oposades. La reacció és sempre igual i oposada a l’acció; és a dir, les accions que s’exerceixen dos cossos son sempre iguals i directament oposades. Jo aquesta no l’acabo d’entendre del tot ... la veig bastant semblant a l’anterior ... però clar sóc de lletres! Però per si a cas, estic d’acord, Newton sabia el què es deia!

No sé ... però en la meva relació sentimental amb el Nàstic tinc la sensació que es compleix totalment i periòdicament la Teoria de la goma (ara ja la poso en majúscules expressament). De fet ha estat el Nàstic qui m’ha fet pensar i pensar tant i valorar la meva conducta i el meu comportament. De vegades tinc sensacions fantàstiques i estic en un núvol blanc (com la cançó del Llach que ara canta Manu Guix) i d’altres en canvi, sense saber ben bé el “per què” em sento desanimat i no tinc clar cap on vaig. En aquesta teoria de la goma ... també es veritat que si l’estires molt es pot arribar a trencar ... i si no l’estires gens es pot arribar a desatansar i podrir. I això sí ... que mai no vull que em passi. Aquest “anar i venir” em farà parar boig tot i que de moment reconec que em dona vida i em fa adonar-me de la importància que tenen determinades coses.

Aquesta teoria m’agrada molt en determinats moments i la rebutjo en d’altres. Crec que no ho tinc clar del tot, sospito que no l’acabo d’entendre del tot, i que en certs moments m’incomoda una mica aquesta elasticitat. Voldria estar sempre al mateix lloc, però clar ... només vull estar-ne en un: Quan em fa sentir bé, quan em quedo encantat mirant-lo, quan el sento prop meu ... i quan sé que el tinc.

Com ja heu intuït ... aquesta teoria també és aplicable a les persones.

(Potser avui m’he passat ... no dic que no!)

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article