Por ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

De vegades sento alguns ... que abans de començar la temporada ... ja parlen de les “desgracies” que estan per venir. Ostres tu!!! Els seus comentaris són negatius, pobres, depressius ... i fins i tot, els fan sense conèixer l’equip ni tan sols l’han vist jugar ... però el cas és encomanar “vibracions negatives”. Es que fins i tot et posen la por al cos!!! Per suposat què estic parlant de l’equip i no pas de la Directiva. Em refereixo en el plànol totalment esportiu.

En el fons, moltes d’aquestes persones no estan dient el què pensen realment. Aquests ... s’estan protegint davant la possibilitat de desencís. Una forma de ser menys vulnerable davant del que “no saps”, del que no tens segur ... és donar-ho per perdut. Així, clar ... no t’il•lusiones i per tant després ... res no pot sortir malament perquè no esperaves res.

Fa poc vaig llegir un article d’Eduard Punset on deia que “La felicitat és l'absència de por”. Em va fer gràcia. Perquè deia què ... la por fa molt de mal sempre! Si tens salut pots tenir por a ficar-te malalt, a cuidar-te massa, a patir pel físic, a patir per si perdràs la feina, si no podràs pagar la hipoteca.... si tens l'amor encara que la teva parella t'estimi molt , la por et pot fer veure que la teva parella no t'estima, que li agrada un altre, que et pot deixar, que no ho podràs superar..... i els diners encara que en tinguis molts, et poden angoixar terriblement, a part de donar-te molts maldecaps.

En conseqüència si hi ha por ... no hi ha felicitat. La por ens fa venir mil pensaments negatius, autodestructius , fruit de la nostra imaginació, ens anem estressant nosaltres sols i podem arribar a destruir tot el que tenim. Comencem a imaginar lo pitjor, en molts casos sense motiu aparent i aquests mals pensaments es poden arribar a transformar en ansietat.

Jo en principi ... no tinc por. Acostumo a tenir paciència ... i procuraré ser pacient. Esperaré a veure com van les coses, intentaré no precipitar-me, esperaré ple d’il•lusió ... com quan era petit i començava un nou curs a l’escola. Cada setembre igual ... les llibretes amb títols de colors, molt bona lletra, ni una taca enlloc ... i si em de tirar enrere ja tirarem que per mi no quedarà. Un cop passa l’estiu tot sembla tornar a començar ... i no és així, en realitat tot continua.

I amb això no vull dir que tot s’estigui fent bé ni molt menys! Ni tampoc vol dir que estigui d’acord, satisfet o content. La veritat, en això del futbol, cada dia m’adono més què les planificacions, els criteris, les decisions, els objectius ... depenen moltes coses “externes”. També és cert ... que no és del tot una loteria, i que si fas les coses bé ... hi ha més possibilitats d’assolir èxit. Però crec que és aviat per tenir por.

He decidit esperar. Després ... ja diré el que em sembla tot plegat!

(Estic content perquè valoro molt el que tenim ... per mi és molt, ara bé ... també és cert que podríem tenir més. Mai se sap ... el que estar per venir!!!)

Murcia 1-1 Nàstic: i ja en van set… El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts. Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir. Llegir article	Rubén: "Aquest curs és molt difícil mantenir la porteria a zero" Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero. Llegir article
La teoria dels partits llargs Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments. Llegir article	NÀSTIC 0 R. ZARAGOZA 0 Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido. Llegir article
Unt punt de lluita i treball El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig. Llegir article	La mirada del rival En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia. Llegir article
Una oportunitat que vola Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries. Llegir article	Pensant alternatives «Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes. Llegir article