El Nàstic debuta amb derrota a Tenerife per 3 a 2 en un partit que va ser capaç de remuntar, però incapaç de sentenciar. Dos gols del tinerfeny Àngel al minut 86 i 89 deixen al conjunt de César Ferrando amb zero punts a la primera jornada de lliga. L'arbitratge del madrileny Hevia Obras tampoc va acompanyar, tot i que no és excusa.
No es podia perdre. Senzillament no es podia perdre. El Nàstic, que havia encaixat un gol de Nino just abans del descans, havia remuntat fins al 1-2 i anava guanyant a falta de cinc minuts pel final de l'encontre. Amb aquesta premisa, un equip seriós no podia deixar escapar el partit. Però el conjunt de César Ferrando va tornar a ser el de "traca i pandereta" que tant ens va fer patir l'any passat. Dos gols del davanter Àngel deixaven el 3-2 final a l'electrònic del Heliodoro Rodríguez López enmig de l'eufòria local i una barreja de decepció i ràbia al bàndol grana.
Un final que no mereixia un Nàstic que va plantejar el partit al més pur estil "César Ferrando": seguretat i senzillesa darrere i buscar el gol a pilota parada. La fòrmula semblava funcionar. El Tenerife dominava el joc davant un Nàstic ben situat que gaudia d'alguna ocasió de gol aïllada. Els equips no destacaven, l'afició estava tranquila, etc. Tot normal, fins que el col·legiat madrileny Hevia Obras va afegir un minut de temps de descompte a la primera meitat. Un minut que es va allargar a dos més, quan el Papakouly Diop ha comés falta dins de l'àrea i l'àrbitre ha xiulat penalti. Una pena màxima que no s'hauria d'haver xiulat perquè la jugada estava molt per sobre del temps de descompte.
Tot i això, el penalti s'ha xiulat i Nino, golejador local, no ha perdonat. Era el 1 a 0 i la màxima expressió d'un gol psicològic. El tècnic grana, César Ferrando, tenia la missió d'enviar un missatge psicològic a l'equip per a que no es vingués abaix. Un missatge que Ferrando va transmetre tant be que, al minut de començar la segona meitat, Moisés empatava amb un bon cop de cap a centrada de Campano.
La justicia es reflexava al marcador i als mèrits tarragonins. Però més gran fou l'alegria quan, al minut 70, Arpón establia el 1 a 2 que donava els tres primers punts al conjunt de Tarragona. Aleshores, era el moment de matar el partit. I més encara quan s'apropava el final. Però no va passar. No es perdia temps, no es controlava el joc, no es feia el "murri". I ja es sap: s'acaba pagant.
Un dels suplents del Tenerife, el jugador de la pedrera tinerfenya, Àngel, marcava dos gols i deixava els tres punts al Heliodoro. Un xut ras que ha passat per sota de Rubén i una vaselina a un descol·locat porter grana ficaven el 3 a 2 definitiu. A partir d'aquest moment, ràbia i indignació a la banqueta del Nàstic. Queixes de Ferrando, Quique Latasa, Moisés. Resultat: Mingo expulsat per doble targeta groga en una falta posterior i Ferrando i Latasa al carrer per protestar.
Primer partit, primera decepció i primera derrota. La mala estadística al camp del Tenerife no es trencà i el Nàstic continua sense guanyar a la ciutat canaria. Ara toca pensar en el primer partit oficial del conjunt grana al Nou Estadi. Dimecres contra el Girona, que avui ha guanyat al camp del Celta per 0-1. Ara toca pensar: jugar i guanyar o llençar la Copa del Rei? Per gustos, colors.
Punts positius: capacitat de reacció per remuntar el marcador. Les jugades a pilota parada. Jandro sembla agafar el to i ser l'home clau del Nàstic.
Punts negatius: innocents a l'hora de matar el partit. Els tres gols arriben en moments claus: final de la primera meitat i de la segona. Error de Diop al penalti i de Gibanel i el senegalès en el segon gol.
C.D.Tenerife: Luis García, Marc Beltrán, Pablo Sicilia (Ricardo, min. 81), Juanma, Clavero, Manolo Martínez, Alfaro, Óscar Pérez, Richi (Iriome, min. 61), Cristo Martín (Ángel, min. 75), Nino.
Incidències: Prop de 10.000 aficionats a l'estadi Heliodoro Rodríguez López. Es guardà un minut de silenci en record a tots els seguidors i accionistes del club que van perdre la vida la temporada passada.
El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts.
Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir.
Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero.
Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments.
Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido.
El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig.
En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia.
Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries.
«Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes.