El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Als primers minuts de partit, el Nàstic ha realitzat una declaració d’intencions en tota regla, quan al minut quatre Arpón, gràcies a una gran passada d’Abel Buades, rematava a porta en un u contra u amb Goitia. El porter basc del Màlaga rebutjava la pilota i desbaratava la primera clara ocasió de gol. Malgrat començar amb força, el conjunt grana s’ha començat a diluir, fins que al minut 24 de la primera meitat, Óscar López cometia falta a la frontal del Nàstic.
Paulo Jorge, amb la cama dreta es disposava a llançar la falta. La barrera saltava, Rubén esperava un tir per alt, però la pilota anà per baix i al pal del porter. Resultat: gol. El porter aragonès del Nàstic podria haver evitat el gol malagueny si hagués tingut la mà dura, però el llançament de Paulo Jorge li ha doblegat el canell i ha acabat en el primer gol del partit.
Tot semblava que el partit acabaria amb victòria local, amb el Nàstic enfonsat en el descens i amb peu i mig a Segona B. Però abans de poder-nos martiritzar amb el resultat, al minut 27, en un llançament de falta penjat al mig de l’àrea del Màlaga, David Ángel Abraham ha ficat la punta de la bota per empènyer l’esfèric al fons de la xarxa i establir l’empat a u tres minuts després del gol local.
Amb l’empat al marcador, el Nàstic jugava i el Màlaga atacava. Jugades varies per la banda atacant del conjunt andalús ficaven el perill a l’electrònic, mentre que Diop, en una jugada al més pur estil Robinho, amb bicicleta inclosa, ficava el perill a la porteria de Goitia. La igualtat al marcador no es mouria fins al final de la primera meitat. La graderia blanc-i-blava es ficava nerviosa amb l’empat, sobretot coneixent la victòria de l’Sporting a l’Heliodoro Rodríguez López.
La segona meitat es presentava com la dels atacs del Màlaga i la de l’aguant del Nàstic, que fins a cert punt podia conformar-se amb un punt al camp més difícil de la Lliga BBVA. Però totes les suposicions marxaren al norris, quan al minut 54, un altre llançament de falta a l’interior de l’àrea, quan Mairata, en fora de joc, recollia un rebot i enviava la pilota al fons de la xarxa hàbilment. Era el 1-2, la tercera remuntada en tres partits.
D’aquí al final del partit, atacs constants del Màlaga, amb bons contraatacs del Nàstic, que ha pogut marcar dos gols més, quan Campano i Adrián s’ha plantat sols davant Goitia però han estat incapaços de batre al porter de l’equip andalús. Calleja, en un llançament de falta al travesser, ha ficat l’ai al cor a tota l’afició tarragonina, que ha vist com al minut 93 es certificava l’esperada victòria fora de casa que no es produïa des del passat 10 de novembre.
Ara toca pensar en el Sevilla Atlético, que visitarà la pròxima jornada el Nou Estadi. Encara no hi ha dia ni horari, però el que sí que hi ha són baixes: Mairata i Buades, que ha marxat lesionat, causaran baixa per sanció, al veure la cinquena targeta groga. Cal destacar que el Nàstic es mantindrà fora del descens tota la setmana, sense dependre dels resultats de demà diumenge. L’enfrontament directe entre Córdoba i Xerès i Alabès i Albacete evitaran que el conjunt grana entri a la zona vermella de la taula.
Punts positius: Remuntada i victòria lluny de Tarragona sis mesos després. Portem 7 punts dels darrers 9 en joc. Partidàs de Papakouly Diop: ¡¡DIOP SELECCIÓ!!. Segon gol de Mairata en tres partits. Sortim de la zona de descens.
Punts negatius: Segon gol de falta directa que rebem en dues setmanes. Rubén i la barrera podrien haver fet més. Crits racistes a Papakouly Diop pels aficionats radicals del Màlaga.
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.