L’autoestima ... i el Nàstic

Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.

Aquesta valoració, però, es basa en la nostra percepció més o menys positiva o negativa, de les diverses parts de la nostra persona i de la nostra vida que seleccionem perquè considerem rellevants.

Però anem amb compte i ... no oblidem que, una alta valoració no és sempre una dada psicològica saludable i una baixa valoració no és necessàriament causa d’inadaptació o de tendències antisocials. El que és important a l’hora de catalogar l’apreciació que les persones fan d’elles mateixes és examinar la qualitat dels ingredients que consideren rellevants per a mesurar la vàlua i l’ús que fan d’aquests en el dia a dia. Hi ha persones què en un moment donat de la seva vida ... necessiten un cop de ma!

Tots sentim la necessitat d’acceptar-nos i estimar-nos. Estimar-nos és , a més, sentir-nos responsables davant nosaltres mateixos, acceptar les nostres actuacions com també que la nostra conducta depèn de les eleccions que prenem i no, en la majoria dels casos, independentment de circumstàncies externes. També és tenir cura de nosaltres mateixos: Menjar bé, beure aigua, cuidar la pell, tenir bon pensaments, no preocupar-nos, protegir-nos de l’estrès ... no treballar excessivament, saber desconnectar i fer cas ... de quin ens estima i ens aconsella bé!

La irresistible motivació innata per preservar un bon nivell d’autoestima fa que quan rebem alguna informació que coincideix amb la nostra valoració l’assimilem ràpidament. Però si el missatge que ens arriba qüestiona la bona opinió que tenim de nosaltres, de seguida ens torbem. De fet, la tendència natural és ignorar-la, per protegir-nos davant de “l’atac extern”. Per això molt sovint ens costa acceptar les idees que ens donen ... que fan trontollar aquelles prèvies que tots tenim.

Les investigacions de la psicòloga americana Shelley E. Taylor demostren que una opinió positiva d’un mateix, tot i no ser del tot realista, és un tret característic molt útil, perquè ens ajuda a superar les adversitats del dia a dia, a alimentar l’esperança, a sentir-nos satisfets de la vida. Una estratègia que ens pot servir per a reforçar la nostra autoestima consisteix en valorar els aspectes positius d’un mateix. Però tot això que diu ... cal fer-ho amb mesura, defugint d’exageracions i sobretot evitant que es produeixi un desequilibri.

Està molt bé valorar-se a l’alça, sempre i quan es faci amb una certa mesura, però que seria de nosaltres sense els altres? Jo no m’imagino sense estar prop de les persones que m’estimo, i quan dic prop ... no vull dir físicament, vull dir afectivament, clar! La connexió entre autoestima i les relacions afectives és de doble direcció. Gairebé totes les persones que gaudeixen de la capacitat per mantenir bones relacions consideren que aquests vincles constitueixen un component fonamental del concepte de sí mateixes i sumen punts en la seva autovaloració. Alhora, les persones amb una autoestima saludable se solen connectar millor i acostumen a desenvolupar bones relacions amb els altres i se senten més segures i confiades en situacions d’intimitat que no pas els que s’infravaloren o els que tenen unes altes autovaloracions que estan basades en qualitats narcisistes de domini i de poder sobre la resta. Totes les relacions afectives, siguin del tipus que siguin, requereixen “manteniment”, adaptació i capacitat de resistència per part dels seus integrants.

Em fa que el Nàstic és un equip amb una autoestima feble, i això té molt a veure amb el paper del públic que setmana rere setmana anem al Nou estadi. Es transmet la manca de confiança? I tant!!! I el nerviosisme? Més encara. I la falta d’expectatives? També! Em fa que aquest any ... acabi la lliga com acabi, hem fallat tots. Segurament ... la directiva, el cos tècnic, els jugadors, la premsa i els seguidors. No estic a la directiva, encara menys al cos tècnic, no sóc jugador –tot i que algun dia hauria saltat a la gespa-, no sóc de la premsa ... però no he fallat ni un sol dia al camp. I reconec que des del principi ha faltat ... seguretat, confiança, alegria, convicció, afecte ... en definitiva ens ha faltat trobar l’autoestima saludable.

Vam començar amb una autoestima exagerada (narcisista) per acabar amb una baixa autoestima ... i així els projectes no poden anar bé. Crec que hauríem d’aprendre i reflexionar.

D’aquí al final hauríem de fer un esforç tots plegats!

(Per a qui ... malgrat les coses de vegades no són fàcils no renuncia a tenir il·lusió i a tirar els projectes endavant i del carbassó ... fa una “quiche”)

Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Pas endavant, pas enrere La dinàmica negativa, la por de perdre, l’ansietat, la falta deconfiança, el pes de la classificació... Sigui pel que sigui, el Nàstic no aconsegueix consolidar una bona ratxa de victòries en la segona volta, per curta que sigui, que li serveixi per confirmar que alguna cosa canvia. Quan l’equip grana ha fet un bon partit –o ha aconseguit un bon resultat– i és necessari reafirmar-ho en el partit següent, falla. Llegir article	Condemnats al patiment El Nàstic va perdre ahir una gran oportunitat per consolidar una nova dinàmica i demostrar que la permanència sense patiment és possible, però no va ser capaç de passar de l’empat contra l’Hèrcules i torna a la zona de descens, a un punt de les places de salvació. Després d’una primera part acceptable, en què als grana els va faltar la definició que van tenir els alacantins; la segona tenia mala pinta, ja que el Nàstic semblava incapaç de capgirar el 0-1. Però cinc minuts d’inspiració quan pitjor estava l’equip van permetre posar el 2-1 en el marcador, tot i que només va durar tres minuts perquè Rodri no va trigar a refredar l’ambient amb un gran xut. Llegir article
Nàstic 2-2 Hèrcules: quan la pilota no vol entrar… El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos. Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar. Llegir article	NÀSTIC 2 RC CELTA 1 Por fin la afición el Nàstic pudo abandonar el estadio con una buena dosis de esperanza en la salvación del equipo tras su importante victoria frente al RC Celta de Vigo. Fue un partido en el que las sensaciones desoladoras tras el 0-1 del RC Celta dejaron paso a la esperanza, primero; y luego a la euforia, después del increíble gol de Miku cuando el partido estaba agonizando. Es la primera vez en la temporada que el Nàstic es capaz de remontar un resultado adverso. Y quizá la primera vez en la que el equipo y la afición creen que la permanencia es posible. Llegir article