Poc a dir ...

De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll.

Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir.

De fet, per mi ... parlar i escriure vol dir sobretot compartir amb altres persones. Quan un parla o escriu s’està obrint als altres. I ara no vull compartir. No tinc ganes de dir el que sento amb el Nàstic. Crec que hi ha coses que no es poden compartir amb ningú ... perquè són teves i de ningú més.

A banda hi ha cops en que saps que quasi absolutament ningú entendria el que penses, el que sents, els que desitges, els que somies ... no es pot compartir. La solitud és la única companyia que pots tenir. Ufff, avui m’estic posant ... que ni Martí i Pol. De fet a mi sovint m’agrada quedar-me en silenci. Crec que en general podríem dir que no sóc massa xerraire tot i que sempre hi ha alguna excepció depenent del moment, de la companyia, de l’estat anímic ... i de més coses!

I si escrivís de futbol? I si ... finalment algun dia parlo del que penso del joc de l’equip? Buenu, a veure si sóc capaç! De jovenet vaig jugar bastant i de fet ... vaig sortir de la mítica cantera Tarragonina de l’Atlètic La Salle fins que em vaig retirar al Catllar com molts jugadors. Alternava futbol i tennis, però el cas era no parar quiet!

Per començar aniré al principi (com deia el Conillet blanc d’Alicia: El joc de l’equip no m’agrada massa i crec que el sistema no acaba de funcionar, i explicaré els motius: Jo crec que el Nàstic normalment juga 4-2-3-1. Què no està malament i més comptant un jugador com Medina. Tot i que algun cop juga 4-3-3 i de vegades aquest dibuix quan ha de defensar es transforma en un 4-1-4-1.

Amb Luis César (com t’enyoro) jugàvem amb 4-2-3-1 però sabia treure profit de l’equip que tenia perquè era un dibuix que s’adaptava a les característiques dels jugadors. Crec que ara aquest esquema tàctic no s’adequa a les característiques dels nostres homes. I sóc de l’opinió que si juguem amb Moisés de davanter aquest hauria de ser la referència pel centre sense caure a banda, perquè aleshores perd les virtuts més bones que té i ha de fer servir característiques de les quals no és el rei.

Ja he parlat de futbol, tot i que he de reconèixer que em sento molt més còmode parlant d’altres coses, d’altra manera, amb altres paraules ... però ho he intentat, no? I qui fa el que pot ... no està obligat a més, buenu ... o potser sí que està obligat a més! I ho deixo aquí perquè ja m’estan agafant ganes de parlar sobre “les obligacions”, si una persona ha de fer el que vol, o el que pot, o el que cal, o el que s’espera ... o el que desitja, i aleshores m’enredaria una mica i avui ja he dit que ... no volia dir gaire cosa. Ho deixo per un altre dia.

I com sempre em diu algú ... “fins molt aviat”.

(M’agradaria tant gaudir més i que les coses amb el Nàstic fossin d’una altra manera, tant!!!).

Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Pas endavant, pas enrere La dinàmica negativa, la por de perdre, l’ansietat, la falta deconfiança, el pes de la classificació... Sigui pel que sigui, el Nàstic no aconsegueix consolidar una bona ratxa de victòries en la segona volta, per curta que sigui, que li serveixi per confirmar que alguna cosa canvia. Quan l’equip grana ha fet un bon partit –o ha aconseguit un bon resultat– i és necessari reafirmar-ho en el partit següent, falla. Llegir article	Condemnats al patiment El Nàstic va perdre ahir una gran oportunitat per consolidar una nova dinàmica i demostrar que la permanència sense patiment és possible, però no va ser capaç de passar de l’empat contra l’Hèrcules i torna a la zona de descens, a un punt de les places de salvació. Després d’una primera part acceptable, en què als grana els va faltar la definició que van tenir els alacantins; la segona tenia mala pinta, ja que el Nàstic semblava incapaç de capgirar el 0-1. Però cinc minuts d’inspiració quan pitjor estava l’equip van permetre posar el 2-1 en el marcador, tot i que només va durar tres minuts perquè Rodri no va trigar a refredar l’ambient amb un gran xut. Llegir article
Nàstic 2-2 Hèrcules: quan la pilota no vol entrar… El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos. Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar. Llegir article	NÀSTIC 2 RC CELTA 1 Por fin la afición el Nàstic pudo abandonar el estadio con una buena dosis de esperanza en la salvación del equipo tras su importante victoria frente al RC Celta de Vigo. Fue un partido en el que las sensaciones desoladoras tras el 0-1 del RC Celta dejaron paso a la esperanza, primero; y luego a la euforia, después del increíble gol de Miku cuando el partido estaba agonizando. Es la primera vez en la temporada que el Nàstic es capaz de remontar un resultado adverso. Y quizá la primera vez en la que el equipo y la afición creen que la permanencia es posible. Llegir article