El Nàstic ... i l’estrès!

Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions!

El doctor Hans Seyle (no m’inventat aquest nom ... busqueu al Google!!!) era un metge austríac i, va ser el primer en utilitzar-la per referir-se als esdeveniments que influeixen sobre una persona i produeixen tota una sèrie de reaccions en ella. Ell no podia preveure ... la popularitat que acabaria tenint aquest mot.

L’estrès el considerem com un fenomen fisiològic fins a cert punt “normal” i per això es parla de dos tipus d’estrès, el positiu i el negatiu. El bon estrès ens pot ajudar a suportar situacions límit i a reaccionar adequadament davant de determinades demandes de l’entorn i ... el negatiu (distrès) què apareix sempre que l’organisme no és capaç d’adaptar-se a la situació i de donar les respostes adequades a les demandes de l’entorn (aquest és el perillós).

Tothom te una capacitat limitada. Quan ens exigim o se’ns exigeix més del que som capaços de respondre, ens podem bloquejar de tal manera que podem arribar a tenir dificultats per realitzar tasques que en condicions normals faríem amb relativa facilitat.

L’estrès no apareix de cop, però de vegades quan ens adonem o les persones del voltant s’adonen ja fa temps que hi és. Els psiquiatres consideren que hi ha tres fases en el seu desenvolupament:

1.- La fase d’alarma: En el moment d’enfrontar-se a una situació difícil el cervell analitza els elements nous, els compara recorrent a la memòria i si entén que no es disposa d’energia per respondre, envia ordres perquè l’organisme alliberi adrenalina, què és una hormona segregada per les càpsules suprarenals en situacions d'estrès i provoca l'excitació de l'organisme. Aleshores el cos es prepara per respondre augmentant la freqüència cardíaca, la tensió arterial i tensant els músculs.

2.- La fase de resistència: La persona es manté activa mentre dura l’estimulació i, tot i que apareixen els primers símptomes de cansament, encara es continua responent bé. Quan la situació estressant acaba ... l’organisme torna a la normalitat. Problemes per dormir d’una tirada.

3.- La fase d’esgotament: Es pateixen els problemes psíquics i físics. Si aquests apareixen amb freqüència, es prolonguen en el temps o es concentren de manera especial en un òrgan del cos ... és quan esdevé molt perillós.

Hom parla dels problemes psicològics que ocasiona ... però a mi em fa, que les conseqüències físiques són més fàcils de detectar i ens poden servir com senyal d’alarma: Problemes digestius (alguna cosa no et senta bé), musculars (sobretot mal d’esquena), respiració accelerada, augment del ritme cardíac, patologies dermatològiques i també problemes al dormir (et despertes ... i no serveix de res comptar “ovelletes” et venen al cap les mateixes idees).

Per combatre’l els experts recomanen prendre tota una sèrie de mesures: Tècniques de relaxació (una bona abraçada?), piscina, dormir el necessari, una bona alimentació, organitzar bé el temps i sobretot ... no intentar fer més coses de les què es poden fer (això és fonamental), comunicar el que sentim i el que pensem (encara que costi molt) i en darrer lloc ... també poden col·laborar els tranquil·litzants i els antidepressius indicats per reduir l’ansietat.

Per resoldre l’estrès cal atacar directament a les causes i no quedar-nos únicament amb la simptomatologia ... perquè aleshores el que guanyem per un costat el perdem per l’altre.

Canviar una dinàmica (tendència) és complicat. En realitat és molt difícil ... però no impossible. El primer pas és però ... el reconeixement del problema i la voluntat de sortir-se’n. Però quan parlo de voluntat de superar-lo no és suficient amb pensar-ho i desitjar-lo. Cal prendre mesures. És necessari passar a l’acció. I precisament aquí està la dificultat.

A mi em fa que el Nàstic està estressat. Crec què no te tota la simptomatologia ni és un cas greu ... però està sota excessiva tensió. Masses problemes, poca col·laboració, un repte complicat ... però estic convençut que se’n sortirem. I parlo en plural ... perquè m’afecta molt i crec que en formo part. Jo voldria veure’l d’una altra manera, en altres circumstàncies ... més relaxat, més satisfet, amb més bones sensacions. Seré pacient. Estic convençut que tot arribarà. Segur!

Perquè no seré jo ... l’estressat no? Buenu ... potser també, no?
Mai se sap!

(Em sap molt de greu i voldria fer alguna cosa però ...)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article