La voluntat i la ... inconstància.

Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta.
Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç.

A mi m’agrada especialment la definició que ... la voluntat és la motivació intel·ligentment dirigida. Estic convençut que intel·ligència i voluntat tenen moltíssim a veure encara que de vegades no ho sembli.

A la nostra consciència arriben moltes incitacions, desitjos poderosos i de vegades contradictoris, com per exemple ... tinc “ganes d’anar a córrer el diumenge al matí ben aviat” i m’encanta “quedar-me al llit quan em desperto”. Què faig doncs? Aquí entra la voluntat. És com una veu que dirigeix la nostra conducta després d’haver fet una avaluació. És com una mediació entre el desig i l’acció. Les persones que no tenen voluntat ... podríem dir, que passen directament a l’acció.

Ara bé, aquesta “veu interna” que tots tenim com avalua? Quins criteris te? Estem parlant de criteris universals? La resposta no és gens fàcil. Davant de qualsevol pensada, aquesta veu interna ... la compara amb la seva taula d’avaluació (tots tenim una) i, en conseqüència, la bloqueja o la permet seguir endavant. Això és el que s’anomena decisió. El següent pas és l’acció.

A la vida de cada dia ... si el nostre criteri no és correcte la voluntat fracassa! Hi ha tot un seguit d’exemples de fracassos de la nostra voluntat: les addicions, les pors, la impulsivitat, les indecisions ... i la inconstància.

D’això vull escriure avui: de la inconstància. De vegades hem de prendre una decisió puntual: Faig croquetes (la recepta de l’àvia clar!) ... o una truita de carbassó? Aquesta decisió s’esgota en sí mateixa. És ràpida! Però d’altres hi ha decisions que ens comprometen a projectes llargs, i que per tant exigeixen una renovació de la decisió i sobretot persistència. Si acabem l’esforç abans d’hora ... això és la inconstància.

En els infants de menys de 18 mesos podem observar diferencies significatives en la seva capacitat d’atenció i perseverança. Es tracta probablement d’una característica comportamental ... que després s’enforteix o es debilita, mitjançant els hàbits oportuns, però les desigualtats entre ells són fàcilment visibles!

En la inconstància influeix ... la capacitat per suportar l’esforç. No tothom ho fa de la mateixa manera. De fet, la psicologia esportiva i la medecina han cridat l’atenció sobre l’aprenentatge de l’aguant (toughness), sobre l’entrenament per suportar l’esforç com un complex efecte fisiològic i psicològic, en el qual intervenen el sistema nerviós, el muscular, l’endocrí ... i lògicament la ment.

La inconstància és un fracàs ... però també ho és el seu contrari, la tossuderia. Aquells que han fet un sacrifici important del tipus que sigui (temps, esforç, diners ...) per assolir un objectiu tendeixen a continuar-lo fent tot i que els suposi més pèrdues que guanys. La tossuderia pot ser molt perillosa.

La força de voluntat en abstracte no és ni bona ni dolenta. El millor és una voluntat intel·ligent que sàpiga quan hem de ser perseverants ... i quan és millor desistir. Aquí està la clau!

Per això deia al principi que la voluntat i la intel·ligència estan molt relacionades. Una persona incapaç de controlar els seus pensaments ... no pot ser gaire intel·ligent, però tampoc ho serà ... la persona que s’obstini en una idea fixa.

Potser hi ha qui pensarà que avui m’he oblidat d’escriure del Nàstic i que “me n’he anat de l’olla” ... jo discrepo, crec que des del principi estic parlant d’ell. De fet, sempre que escric Des del meu racó ... parlo del meu equip, l’únic que passa és que de vegades ... potser m’enredo una mica. Tant se val, no ho sé fer d’altra manera. O sí, però no vull.

(Va per tu, perquè sé q no t’agrada perdre i ets intel·ligent!)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article