El cor ... i la raó.
Quin dilema!!!

Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida.

A cops les decisions són fàcils. Em fa gràcia menjar ... una truita de carbassó. Tinc carbassons, ous, ceba ... i oli. Doncs la faig i me la menjo. No hi ha cap problema. En canvi podria ser que ... em fes gràcia –igual- menjar la mateixa truita ... però una veu interna diu que no em convé fer-ho. Que els ous ... em poden pujar els nivells de colesterol, que la ceba ... no se’m posa bé, que em puc quedar amb gana ... o sigui que volem, podem ... però no ens convé!!! Aleshores què faig?

Què fer davant d’aquests casos? Fem cas a la nostra il·lusió, als nostres sentiments, al nostre cor ... o pel contrari ens fem unes bledes bullides (puagh!!!), una mica de gall d’indi –acabat tallat per suposat- dues llesques de pa integral, després un iogurt desnatat de pera i ...

No sé ... a mi em fa que no em resignaré amb les bledes fàcilment. Potser sóc capritxós, tossut, imprudent ... potser ... provaria de menjar encara que fos un “bocinet” de la meva estimada truita!!! Una mica només!!!

És probable que tots en algun moment de la nostra vida hem hagut de prendre alguna decisió d’aquest tipus. Quan hem començat a avaluar per saber el que hauríem de fer ... ens ha semblat que el nostre cervell ens orientava en un sentit i els nostres sentiments en un altre de ben diferent. Quin dilema!!!

Quina opció hem de triar? Segurament cada un ... ho ha fa depenent de la seva personalitat, de la seva forma d’entendre la vida i de la naturalesa del que estem valorant ... però sobretot de la seva situació. Clar, no és el mateix ... decidir sobre algun tema econòmic, que fer-ho sobre un tema més afectiu. Segons ... el que haguem de decidir podem donar més pes a alguna de les opcions: el que ens diu el cor ... o el que ens diu el cervell.

De totes maneres jo voldria anar una mica més enllà. Em fa l’efecte que la majoria de cops, aquestes opcions no són excloents, no són contraries ... més aviat em fa ... que podrien arribar a complementar-se. Sí ... com el Yin i el Yang!!!

Aquest concepte xinès del Yin i el yang és una mena de ... relació binària entre dos pols complementaris i correlatius, molt diferent del concepte de contraris o d’oposats que hi ha al pensament europeu. A la nostra cultura ... els contraris són mútuament exclusius: “bé” versus “mal”, “blanc” versus “negre”. El “mal” mai no pot ser “bo”. El blanc mai no pot ser negre. Cadascun pretén eliminar ... aniquilar l’altre. En canvi, el yin i el yang no s’aniquilen mútuament perquè es necessiten i intercanvien els seus papers.

Així que hauríem de veure el símbol gràfic del yin-yang com una mena de “foto fixa” ja que en realitat és un procés dinàmic i constant. Enmig del costat yang hi ha un punt yin, i enmig del costat yin hi ha un punt yang. Cadascun d’aquest punts creix fins que ocupa tot l’espai del seu costat. Però just en el moment que ocupi tot l’espai del seu costat, apareix de nou un punt complementari enmig del seu terreny. El yin i el yang han intercanviat els seus llocs, i el procés comença de nou, i es repeteix indefinidament. No sé si m’he explicat gaire bé!!!

Avui em mullaré!!! Els meus amics sempre em diuen que plantejo en aquesta web qüestions i mai no m’acabo de posicionar. Avui ho faré. A la meva vida ... la majoria de cops que he hagut de decidir entre el que em deia el cor i el que em deia el cervell hummm ... la veritat ... he fet cas al cor. Confio molt més en el meu cor que no pas en el meu raonament. Crec que només un cop he fet el contrari. I va ser fa uns anys ... fent la declaració d’hisenda ... no explico el final.

El cor em diu moltes coses ... i el cap només una.

Jo confio en el Nàstic i estic segur que se’n sortirem tot i que és veritat que el tema és complicat ... hi ha molta il·lusió, molt de sentiment, passió, esperança i més coses. I aquestes coses són petites però importants. El cervell ... em diu que he d’estar més fred, més prudent i més llunyà. I, a fe de Déu que ho intento ... però no puc estar-ho ... és superior a mi. Me’n faig de tot el que li passa i per més que em faci el propòsit de mirar-lo de lluny ... no puc. Impossible!!!

Ser del Nàstic te això!!! Quan ho ets ... ho ets i punt!!!

(Crec què és millor no dedicar-lo per si a cas)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article