El conjunt de César Ferrando aconsegueix guanyar, després de quatre mesos de sequera, per 2-1 a l’Eibar de Lluis Codina. Els grana s’han avançat al marcador amb gol de Jandro, però Goiria ha empatat cinc minuts després. Al voltant del descans, Tortolero en un córner, ha donat els tres punts a l’equip de Tarragona, que surt de la zona de descens. 6.111 espectadors veuen la sisena victòria del Nàstic a la Lliga.
Per fi, ja tocava. L’afició del Nàstic ha hagut de trigar quatre mesos per tornar a veure una victòria del seu equip. Després de dotze jornades de sequera, el conjunt tarragoní ha tornat a veure com tres punts es sumaven de cop a la classificació. Tres punts que arriben en el millor moment, després d’entrar en zona de descens la setmana passada.
Amb aquesta victòria, juntament amb les derrotes del Poli Ejido a Vigo i la de l’Albacete a Sòria, fa que el Nàstic no només surti del descens, sinó que el deixi a dos punts de diferència. És el primer dels partits decisius pel futur dels grana. I és que després de superar a l’Eibar, toca visitar El Ejido. Després rebrem a Las Palmas, visitarem a l’Elx i després disputarem dos encontres claus: contra el Xerès a casa i contra l’Albacete fora.
Centrant-se en el partit d’aquest dissabte, el Nàstic va fer el que havia de fer: guanyar. La manera de fer-ho era el de menys. Un partit de Segona Divisió: lluitat, amb joc simple i directe. Tant és així, que el conjunt de Tarragona ha marcat en una de les seves primeres arribades a porteria. Corria el minut 21 de la primera meitat, quan Calle baixava una pilotada llarga a la banda dreta. El mateix davanter cedia la pilota per un enrederit Campano, que de centrada aconseguia ficar al cap la pilota a Jandro, que amb una bona rematada enviava la pilota al fons de la xarxa. Era el 1-0 que donava tranquil•litat tan al Nàstic com a la seva afició.
Però, els jugadors s’han relaxat i han patit dures conseqüències: l’empat. Al minut 29, en una jugada de rapidesa mental, el conjunt de l’Eibar llança de banda anticipant-se a la defensa local. Codina, que s’havia canviat de banda recentment, arriba a la línia de fons i centra amb potència pel seu company Goiria. El porter Roberto, que ha arribat a tocar la pilota, no l’ha pogut aturat, fent-li arribar l’esfèric al davanter basc, que ha marcat a porteria buida , establint l’empat a u.
El Nàstic rebia un dur càstig per la seva desconnexió del partit. Però la incertesa local ha arribat al seu final al minut 41, quan Dani Tortolero ha rematat un llançament de corner i ha avançat al conjunt grana al marcador. L’esclat d’alegria a la banqueta local i a la graderia ha estat força considerable, ja que tornàvem a marcar i ara a prop del descans. Aquest arribà i César Ferrando començà a maquinar l’estratègia pels segons quaranta-cinc minuts.
O continuar igual com si res o defendre i sortir a la contra. Dilema per Ferrando, que s’ha acabat decidint per la primera en els primers moments de segona meitat, però que finalment ha optat per anar al contraatac. El debut de Diop, la feina bruta de Calle i algun detall de qualitat d’Adrián, ha estat una de les poques coses bones del Nàstic a la segona meitat. Perquè la resta ha estat joc poc vistós i patiment, molt patiment.
Una gran aturada de Roberto a xut de Lluis Codina a l’equador de la segona meitat ha estat la millor i més clara ocasió per aconseguir l’empat visitant. Malgrat això, el constant atac, els continus llançaments de corner dels bascos i la sensació de que podia arribar l’empat visitant en qualsevol moment, ha estat la tònica fins al final del matx.
Finalment, i després de que el col•legiat afegís incomprensiblement quatre minuts (només calia tres al no perdre’s temps en assistències ni en l’ensenyament de targetes), el Nàstic ha sumat una victòria que l’ajuda a sortir del descens gràcies a les errades dels altres equips implicats: Albacete i Poli Ejido.
La setmana que ve visitem a aquest últim, l’ex-equip de Luis César. Diumenge, cinc de la tarda, i per la ràdio. De moment, i fins el pròxim partit, gaudim d’estar en zona de permanència. Ai senyor, amb que ens em de conformar...
Punts positius: Victòria després de quatre mesos i dotze jornades. Gol de jugada d’estratègia. Calle ha realitzat la feina bruta a la zona d’atac, però sense sort de cara a porteria. Bon partit d’Óscar López i Óscar Rubio, tapant els atacs de Lluis Codina. Roberto, que ha evitat l’empat a dos.
Punts negatius: Roberto i l’errada al primer gol. Després del gol grana, el conjunt s’ha desconnectat i li ha costat l’empat. David Sánchez no ha estat ni al 50% del que pot donar. Mal partit al que espectacle es refereix.
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.