No sòc dels que acostumo a escriure al foro de la web ja que no sòc gaire amic de les noves tecnologies! Però avui, desprès de 3 dies de la derrota de Castelló em veig amb la necessitat d'escriure de nou! Les poques vegades que m'he dirigit als usuaris d'aquest foro han sigut en moments com aquest, en moments en que tothom sembla que està crispat, indignat, impotent veient el joc de l'equip...digueu-li com vulgueu! És per aixó que escric en els moments difícils, en els moments que veritablemnet s'ha de tirar endevant, en els moments que l'equip necessita més que mai la nostra ajuda! Actualment estem en zona de descens...i algú és capaç d'estar sorprés? Jo, sinceramnet, NO!! sorprés de que?? de veure el Nàstic lluitant per mantenir la categoria a 2ª divisió? Aixó a mi no em sorpren,veure el Nàstic a 2ª divisió m'omple d'orgull! Veure l'equip que segueixo desde petit visitant camps de tot el país, repeteixo, m'omple d'orgull! I és per aixó que quan entro a la web el primer que faig és clicar al "Satisfet" en la pregunta "Com estàs?", perque no puc estar més que satisfet que el Nàstic lluiti a 2ª divisió, perque no se si s'ha de recordar que no fa més de 5 anys encara erem a 2ªB!! que lo de la divisió de bronze sembla molt llunyà però, senyors i senyores, res més lluny de la realitat! El Nàstic dins del meu cor i del de molts nastiquers sempre serà el més gran, però siguem realistes i veiem que el Nàstic, com ja he dit en aquest foro alguna vegada, ha de lluitar per consolidar-se com equip de segona! L'any passat va ser molt maco i vam disfrutar com nens veient grans equips! Ara ens toca baixar del cel i veure que la lluita del Nàstic és a la Terra, on res és fàcil i tot s'ha de suar! Si us plau, deixem de pensar en la 1ª divisió, deixEm de pensar que hem de pujar i jugar Uefas i semblants, deixem de pensar que el Nàstic és un dels grans! El Nàstic no és gran, és enorme, però als nostres cors i, per aixó, avui i sempre: VISCA EL NÀSTIC
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.