Nàstic 2-2 Còrdova: remuntem com mai, ens la lien com sempre

El conjunt de César Ferrando acaricia la victòria, però al minut 93 de partit el Còrdova ha empatat amb un golàs de Juanlu. Amb aquest resultat, el Nàstic suma quatre empats en quatre jornades i es queda amb els mateixos punts que la zona del descens: 24. El col•legiat Rodado Rodríguez surt esbroncat d’un Nou estadi que presentà 7.358 persones en una freda tarda.

Juguem com mai, ens la lien com sempre. El títol de la crònica ho diu tot, al igual que el resultat. Quart empat en quatre jornades de César Ferrando, que avui ha acabat desesperat i protestant, de forma enèrgica, al final del partit l’actuació del de negre. Un penalti que no era, dues targetes grogues que tampoc i cinc minuts excessius sentencien a un Nàstic que ha estat a punt d’aconseguir allò que l’hi costa tant: remuntar un resultat advers.

Primers minuts de partit i es produeix una de les polèmiques del matx: penalti del Nàstic? Óscar López rep una pilotada entre l’espatlla i el braç. Penalti? No, ja que la pilota va al jugador i no al revés, però Ángel Rodado Rodríguez, que tenia mono de protagonisme, xiulà la pena màxima. Al final, Arthuro encarregat de llançar la pilota des dels onze metres i gol. Corria el minut 4 de la primera meitat i el Nàstic ja anava per darrera a l’electrònic.

Quedava tot el partir per davant, però el conjunt grana no semblava enxufat. Així era: el Nàstic tocava i tocava, però no aportava perill a la porteria andalusa. Només un xut potent d’Abel Buades, desviat per Pablo Ruíz, ha estat l’ocasió de més perill en tota la primera meitat pels granes. El Còrdova, igual, però jugant més defensiu i a la contra.

Sense cap novetat més, el descans arribà i deixà pas a les instruccions de César Ferrando. Aquest es tragué el cinturó del pantalons i aconseguí espavilar al seu equip. Amb el canvi de Moisés per Antonio López, el conjunt de la segona meitat no tenia res a veure amb el de la primera. Ganes, velocitat, agressivitat, pressió, passió...QUIN NÀSTIC EL DELS PRIMERS 20 MINUTS DE LA SEGONA MEITAT.

Moisés, en pocs minuts, havia aconseguit allò que cap jugador havia fet en tota la temporada: contagiar als seus companys i tirar del carro. El nou davanter grana fou l’origen de l’empat a un, al minut 55, ja que ha provocat la falta que, a posteriori, transformaria Alejandro Campano de magnífica execució. ¡Quin golàs del sevillà!

Però per si fos poc, cinc minuts més tard, al seixanta, Campano tornaria a repetir acció i marcaria el 2-1 gràcies a una assistència de cap de Moisés, autèntic revulsiu del partit. Amb el segon gol de Campano al partit, cinquè a la lliga, el Nàstic havia remuntat, cosa que no es produïa des d’aquell Nàstic 2-1 Levante, de desembre del 2006.

Amb el resultat favorable, els granes continuaren jugant a l’atac, però sense la intensitat dels primers quinze minuts. Tot semblava que acabaria amb victòria, ja que el Còrdova no s’apropava amb perill i el Nàstic estava tranquil. Però, Rodado Rodríguez sortí a la palestra. En una jugada més que discutible, el col•legiat li tragué la segona targeta groga a Óscar López, cosa que deixà a l’equip amb un menys fins al final del matx.

L’esgotament físic, el jugar amb un home menys, la lesió de Campano, que malgrat estar amb una forta sobrecàrrega a la cama dreta, aguantà fins al final del partit, la falta de “pilleria” al no saber matar un partit i el senyor de negre, han enfonsat al Nàstic al temps de descompte. Era el minut 93 quan Juanlu rebia una pilota completament sol a la banda dreta de la defensa del Nàstic i engaltava una pilotada que transformava el definitiu 2-2, que deixa als granes tocats i als cordovesos contents.

Als instants finals del partit, el col•legiat ha expulsat amb vermella directa a Maldonado per, segons com explica l’acta arbitral, “empujar por la espalda al arbitro asistente número 1 diciéndole: " si estuviéramos solos en la calle te mataba". Per si fos poc, l’extrem andalús, al finalitzar el partit, anà al vestuari dels àrbitres a excusar-se. Mentre s’estava disculpant, succeí el que Rodado Rodríguez reflecta a l’acta: “OTRAS INCIDENCIAS Finalizado el partido, el jugador con dorsal número 11 del Club Gimnastic SAD D. Maldonado Collantes, Francisco José, entró a nuestro vestuario, para pedir disculpas a mi arbitro asistente por lo que le dijo. Dentro del túnel del vestuarios, una persona no identificada para estar en la zona de vestuarios, el cuál vestía con un jersey blanco y una gorra, se dirigió a mi persona gritándome: "eres un hijo de puta, nos has robado". Acto seguido le comunico a un agente del orden público, que identifique a dicha persona, mostrando pasividad para tal efecto y permitiendo ante dicha actitud, que la persona, se metiese dentro del vestuario local. Ningún responsable del Club Gimnastic SAD, nos quiso identificar a dicha persona. Nos comunica el coordinador de seguridad que esta persona es un jugador, pero no lo pueden identificar, ya que cuando procedieron a entrar dentro del vestuario local, vieron que todos eran jugadores y cuerpo técnico y ninguno vestía igual que se especifica anteriormente.”

Ara toca pensar en Castelló, propera parada. El conjunt de Tarragona tindrà múltiples baixes, després de l’expulsió d’Óscar López i Tati Maldonado, les lesions d’Abel Buades (lesió muscular a la zona de les costelles) i Campano (sobrecàrrega a la cama dreta) i per acumulació de targetes de David Medina.

Punts positius: l’equip reacciona després d’un resultat advers. Immens debut de Moisés, revolucionant a l’equip en joc i caràcter. Adrián González te bona pinta.

Punts negatius: Maldonado i Óscar López, un altre cop expulsats. Fluix partit d’Antonio López. Robatori arbitral del senyor Ángel Rodado Rodríguez. Quart empat en quatre jornades que ens deixa en punts de descens. Moltes baixes pel partit a Castelló.

Gimnàstic: Roberto, Óscar Rubio, David García, Tortolero, Óscar López, Medina, Abel (Adrián, m.42), Campano, Jandro, Antonio López (Moisés, m.45), Maldonado (Mairata, m.82).

Còrdova: Valle, Dani, Antonio (Guzmán, m.81), Pablo Ruíz, Diego Reyes, Endika, Ito (Cachorro, m.63), Cristian Álvarez (Pineda, m.74), Juanlu, Asen, Arthuro.

Gols: 0-1, min.4, Arthuro (pen.); 1-1, min.55, Campano; 2-1, min.60, Campano; 2-2, min.93, Juanlu.

Assistència: 7.358 espectadors en una freda tarda al Nou Estadi, amb presència de 100 aficionats andalusos.

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article