La ... “Fata Morgana”

Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així.

Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure.

Amb el Nàstic ... la relació que tinc està basada en la il·lusió, en l’esperança, fins i tot en la fantasia. De vegades ... les coses van com a mi m’agraden, d’altres “menys com m’agraden” i això és normal, però reconec que a poc que faci, a poc que el vent vingui de cara ... sempre em dispara el millor de mi, i aconsegueix que pugui als núvols com un coet. Necessito molt poc per ... il·lusionar-me i això em provoca un cert descontrol.

La psicologia defineix la il·lusió ... com “una esperança no fonamentada”. De vegades també s’utilitza el terme miratge. Tot i que aquest darrer estaria més a prop d’una il·lusió òptica per diferenciar-la de la mental o cognitiva. El fet que aquesta esperança no estigui fonamentada no vol dir de cap manera que allò que esperem ... no pugui succeir. Ja sabeu ... mai se sap. De vegades és més fàcil que passi alguna cosa que no penses que succeirà ... que d’altres, que esperes i penses que passarà i després ... res de res. Hi ha coses imprevisibles. Què m’ho diguin a mi!!!

De fet, la incertesa és un dels altres conceptes relacionats amb el tema. Sense ella tot fora previsible, sempre sabries el que ha de passar ... i gràcies a ella, pot succeir alguna cosa inesperada, no pensada, no somiada i aleshores ...

La ciència convencional quan parla d’il·lusions diferencia entre les òptiques i les mentals i entre les superiors i les inferiors. Les primeres són producte de diferents fenòmens i les segones sembla que estiguin relacionades amb l’esperança, amb el que desitgem i amb el que sabem que no és fàcil que passi tot i que ens agradaria que es produís.

Jo no estic d’acord. Aquesta exclusió ... no la veig tan clara. Sovint les il·lusions mentals tenen un component visual fonamental que l’alimenta. Qui te una il·lusió ... pensa en un fet, una cosa o en una persona i se la imagina. La visiona. Inclús m’atreviria a dir ... que la veu. La imatge mental es fonamental per mantenir viu aquest desig.
Respecte de les superiors i inferiors. Segons els experts ... depenen de la qualitat i intensitat. Entre les que s’anomenen superiors ... destaca una: es tracta de la Fata Morgana.

La Fata Morgana és un miratge o il·lusió òptica deguda a una inversió de temperatura que te aquest nom en referència a la germanastra del rei Artur que segon explica la llegenda ... era una fada que canviava contínuament d’aspecte. La Fata Morgana més famosa és la que es produeix a la costa meridional de Sicília, concretament a l’estret de Messina. Amb un temps en relativa calma ... la separació entre l’aire calent i l’aire fred actuen com una mena de lent refractant ... i aleshores es produeix una imatge invertida ... que sembla flotar.

No sé ... ja fa uns mesos que penso ... millor dit, sospito ... que pateixo una mena de síndrome Fata Morgana. No necessito d’un temps en calma, ni separació d’aire fred i calent i m’és indiferent estar a l’Estret de Messina que ... a Tarragona o perdut per algun camí del bosc. Estigui on estigui em ve la imatge del Nàstic i aquest fet sempre m’il·lusiona. Sempre que penso ... tinc una sensació que m’envaeix tot el cos ... de dalt a baix. Em fa ... que soc feble i vulnerable, que hauria de prendrem les coses d’una altra manera ... però no sé fer-ho, no sóc capaç, la Fata Morgana ... és massa forta per a mi.

De vegades sento que algú diu ... “de ilusión tambien se vive”. I no estic gens d’acord ... no, de cap manera, d’il·lusió no es viu. Almenys jo no puc viure d’il·lusions. El que sí estic d’acord és que ... les il·lusions ajuden a viure, però això és una cosa molt diferent no?

Cada any ... per festes de Nadal a la TV veig la pel·lícula “De ilusión tambien se vive”. Quan dic veig ... volia dir, que la miro mentre faig la migdiada o alguna altra cosa. Estem davant d'una altra de les grans històries del Nadal que te per objectiu fonamental ... recordar-nos que tot és possible. L’argument és senzill ... uns grans magatzems contracten a un simpàtic vellet per fer de Santa Claus; l'home es fa estimar per la gent però comença a dir-los que és el veritable Pare Noel. Això li porta molts problemes i fins i tot haurà d' asseure's davant d'un tribunal, encara que els bons sentiments s'imposaran i l'esperit nadalenc farà la seva màgia, com ha de ser.

Tot és possible? Segurament sí. Fora del cinema també. Aquesta és la base que alimenta les il·lusions, i en el fons tots pensem que allò que volem que succeeixi ... pot acabar passant perquè sinó no tindria cap sentit tenir il·lusió, i creieu-me, val la pena ... senta de meravella.

(El dedico ... a aquells que què m’entenen encara que no m’ho diguin, i
també als que no m’entenen ... encara que m’ho diguin.)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article