La ... decisió (Part 2 i ... última)

He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!!

Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista.
Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ...

Van ser els primers en presentar un model pautat de solució de problemes, dirigit principalment a possibilitar que els subjectes disposessin d’una més gran varietat d’alternatives de resposta eficients a l’hora d’enfrontar-se a situacions problemàtiques i augmentar la probabilitat d’escollir la resposta més eficaç d’entre les disponibles.

El seu programa constava de cinc etapes, organitzades de manera seqüencial, però que en la pràctica no implica seguir-les en l’ordre previst.

El procés es divideix en 5 passos:
1.- Orientació del problema.
2.- Definició del problema.
3.- Generació d’alternatives.
4.- Presa de decisions.
5.- Posada en pràctica de la solució i ... verificació.

1.- Orientació del problema.
Què em pot facilitar decidir-me? Què em dificulta decidir-me? Està relacionat amb acceptar el prendre decisions com part de la vida i comprometre’s a dedicar temps i esforç. Els problemes que porten a haver de prendre decisions es resolen afrontant-los (no evitant-los o resolent-los de forma impulsiva). Estic totalment d’acord ... i al principi de l’escrit crec que ja ho comentava.

2.- Definició del problema. En aquest punt el que cal és concretar al màxim el problema. De vegades ens pot ajudar respondre a preguntes del tipus: Què és el que vull decidir? Qui està implicat? Quan he de prendre la decisió? Per què l’he de prendre?

3.- Generació d’alternatives. Aquí cal pensar totes les possibilitats per a resoldre el problema que es planteja decidir-se. Una tècnica que pot anar bé ... és la pluja d’idees, en la qual és més important la quantitat que la qualitat, i en la que cal generar ... moltes idees i apuntar-les i després ja triarem!!! Quan més gran és la pluja d’idees més possibilitats hi ha de trobar-ne una de bona, o la combinació de dues o més.

4.- Presa de decisions. Un cop ja es tenen totes les respostes possibles (això és relatiu, caldria matisar-lo!!!) sobre la taula ... arriba el moment esperat: prendre la decisió. Per això és fonamental que abans es valori ... el que pot passar amb la decisió presa i quins beneficis i perjudicis et reportarà.

5.- Posada en pràctica de la solució i ... verificació. El pla d’acció ha de contemplar els medis necessaris per portar a la pràctica la decisió i el termini temporal per a que es porti a terme. Un cop es passi a l’acció i es prengui la decisió ... ja estarà tot fet i es fàcil que les conseqüències siguin irreversibles.

Cal tenir en compte que les millors alternatives són les que tenen més avantatges i menys desavantatges. Així mateix, és important que es valorin les conseqüències a curt i a llarg termini, les que suposen per tu mateix i per als altres.

Buenu ... em sembla que respecte del Nàstic algú hauria de prendre alguna decisió. I no estic parlant de determinacions radicals o trencadores, estic referint-me a alguna cosa que ens ajudés a recuperar la il·lusió, l’optimisme, l’alegria i el nostre estat natural. La pregunta potser és ara ... quin és aquest suposat estat natural? Doncs, no tinc ni idea ... jo sí sé quin voldria que fos el “meu” estat natural però reconec que és força complicat.

De fet ... si les coses poden anar millor, és lògic quedar-se de braços plegats? Per a mi no, i això és perquè m’importa molt, i crec que estic en el dret de ser ambiciós i inconformista ... i aspirar al màxim, clar, dins les nostres possibilitats!!!

(el dedico a les persones que m’ajuden a ser ... més feliç)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article