Nàstic 0-1 Cádiz: esclata el Nou Estadi

Nova derrota, aquesta davant un seriós Cádiz, que fa esclatar al Nou Estadi envers l’equip, l’entrenador i el consell d’administració. El Nàstic tanca el “anus horribilis” amb vint punts, a tres de la zona de descens a Segona B i amb un futur, a aquestes hores, força dubtós, sobretot per l’entrenador. 5.731 aficionats passen una mala tarda a la Budallera.

“Quién avisa no es traídor”. Ja ho avançàvem a la crònica de la jornada passada: això esclatarà durant la setmana o al següent partit. I així ha estat, tot “gràcies” a la derrota contra el Cádiz en un partit inaguantable. Dos equips en hores baixes han mostrat la seva pitjor cara, sobretot el Nàstic. Finalment, el conjunt andalús s’ha emportat la victòria cap a Cadis a causa d’un gol de Gastón Casas al minut 88 de partit.

Aquesta acció fou la que acabà amb la paciència de la grada, que ha realitzat una mocadorada històrica. Des dels temps de José Carlos Granero que no s’havia vist res igual. Crits de “Javi vete ya” que es fusionaven amb una gran mocadorada del poc públic que restava a les graderies. Però el malestar del públic no es quedà aquí, sinó que moments després de l’escridassada a Javi López, li arribà el torn a Xavier Salvadó, president del club grana. Crits de “Salvadó dimissió” anaven acompanyats d’una mocadorada constant. Amb anterioritat, Jandro i principalment Miku, en les substitucions, també havien estat protagonistes de grans xiulades.

El partit, com ja hem comentat, ha estat dolent. Es podria fer un símil al de fa dos setmanes, contra el Màlaga, però sense donar les bones sensacions que varen donar a l’últim partit al Nou Estadi. Durant la primera meitat poca activitat ofensiva dels granes, a excepció dels darrers cinc minuts abans del descans, on semblava que l’equip pogués marcar. Tal eren les sensacions que Mairata estavellà la pilota en una rematada de cap a centrada de Maldonado des de la dreta. Ha estat la única acció de veritable perill en tota la primera meitat, mentre que el Cádiz ha gaudit de diverses gràcies a demèrits de la defensa grana, com ja ens tenen acostumats.

Arribà el descans i tot seguí igual. Maldonado no tocava pilota, Antonio López la pifiava més que l’encertava, Jandro no entrava en el joc tot el que hagués volgut, Miku estava completament desaparegut, per variar... I és que, sota el meu punt de vista, no s’entén: si Javi López fica a Jandro i Maldonado, teòricament és per jugar la pilota amb els peus. Doncs no. Amb dos “peloteros” avui hem jugat a la pilotada. I quan tenim a dos homes alts, com Calle i Gorka de Carlos, juguem per baix. ¡¡Que el compri qui l’entengui!!

Els segons quaranta-cinc minuts començaren igual. Espessetat i manca d’ocasions, fins que Miku ha fallat dos ocasions clares de gol, cosa que ha provocat l’enfadament considerable de la grana. Pocs minuts després, el veneçolà ha estat substituït, rebent una gran esbroncada del públic grana, que feia minuts que demanaven el seu canvi.

Era com un combat de boxa. Pegava el Nàstic, el Cádiz contestava. Pegava el Cádiz i el Nàstic responia. El partit avançava i l’àrbitre tenia la mà fluixa, traient targetes a dojo. Tant es així que al minut 75, tota la defensa menys Óscar Rubio estava amb una groga. Abel, en dues jugades de força, ha vist dues targetes grogues, veient així la vermella i deixant a l’equip amb un menys amb un quart d’hora de partit per davant. Mentre es retirava, es produïa el mateix dilema de sempre: ¿xiular o aplaudir?. Doncs mig estadi una cosa, mig estadi l’altre.

Des de l’expulsió del de Benidomo fins el gol cadista, res destacable. Després del gol andalús, l’esbroncada i una última ocasió del clàssic Antoni Pinilla, que ha xutat des de la frontal amb bona col•locació, enviant la pilota a prop de l’escaire dret del “Koke” Contreras. Finalment, el col•legiat ha donat per acabat el partit i ha fet esclatar encara més al públic grana.

Reaccions Post-Partit

Xavier Salvadó, després d’escoltar l’esbroncada del públic del Nou Estadi, no ha volgut fer declaracions a la premsa. Finalment, després de pensar-ho millor, ha comparegut davant els mitjans de comunicació, donant un missatge difús. – “No volem prendre decisions en calent.” -, referint-se al futur de Javi López com entrenador grana. Aquí tenim la novetat: no volen prendre decisions en calent, però, hi ha decisions a prendre? Hi ha dubtes entorn el tècnic? Però Javi López no era un tècnic que tenia confiança total a aquest Nàstic?
No ha estat exacte, així que potser demà hi ha novetats, o no les hi ha. Referint-se a la seva xiulada, ha comentat que està tranquil, que la gent es lliure d’opinar el que vulguin i que la situació econòmica del club es “acceptablement saludable” com per realitzar un esforç al mercat d’hivern per cobrir i reforçar les zones de l’equip més fluixes.

Punts positius: Gran partit de Mingo, que inclòs ha estat ovacionat per part del pùblic. Abel Buades, que ha fet un bon partit, fins l’expulsió...

Punts negatius: Expulsió d’Abel. Maldonado i Jandro desapareguts. Miku paupèrrim: per què és titular indiscutible aquest xicot, si no ha fet res de res en 18 jornades? Javi López, que té molt apressi a certs jugadors (Tortolero, Arpón, Miku, Miku, Miku, Miku...) i te completament marginats a David García, Rubén Pérez, Chabaud, etc.

Nàstic: Roberto, Óscar Rubio, Tortolero, Mairata, Mingo, Abel, Arpón, Miku (Calle, m. 58), Jandro (Pinilla, m.76), Antonio López, Maldonado.

Cádiz: Contreras, Cristian, Abraham Paz (De Quintana, m. 58), César, Raúl López, Fleurquin, Bezares, Enrique, Parri (Parri, m.77), Nano (Gustavo López, min.66), Dani.

Gols: 0-1, min.88, Gastón Casas.

Incidències: 5.731 espectadors en una fresca tarda al Nou Estadi, que ha comptat amb la presència de 200 aficionats cadistes.

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article