L’stop ... i la carambola.

La paraula “stop” m’agrada molt i ... em porta instantàniament ... tres associacions mentals: La primera la cançó de Pink Floyd (el mestre) a l’àlbum “The Wall”. Què maca i també ... molt curteta, crec que dura aproximadament trenta segons. Potser record Guiness? La segona ... els telegrames i la tercera ... la conducció, millor dit el senyal d’aturar-se.

Saltar-se un stop? Ostres ... quin perill, no? Quan condueixo i veig aquest senyal sé immediatament el que he de fer: Aturar-me. No necessito pensar res. És el que es diu en psicologia acció-reacció. Hi ha moments a la vida que necessitaríem trobar-nos senyals com aquest ... per tal de fer un acte reflex. Quin? Doncs estar clar ... aturar-nos i pensar, reflexionar, valorar i prendre decisions.

Sovint actuem sense pensar massa, com per una mena d’inèrcia en la que confiem i portats bàsicament per les emocions, els sentiments i també l’instint. Diuen que l’instint és cosa dels animals però jo no estic d’acord. Un altre dia ... ja en parlaré.

Sóc dels que està convençut que els sentiments són fonamentals a la nostra vida i s’han d’expressar. Reprimir-los ens empobreix i ens pot arribar a confondre. Hem de dir als altres ... quins són els nostres sentiments. Els altres també ens haurien de fer arribar els seus. La base per expressar els sentiments radica en la comunicació i aquesta ... en la habilitat de parlar i sobretot d’escoltar. Un primer pas per aconseguir que els altres puguin expressar els sentiments és que nosaltres siguem capaços d’escoltar amb atenció tot allò que ens vulguin comunicar, ens agradi o no.

Cal transmetre que els seus sentiments son importants per nosaltres. Escoltar converteix a la persona que ho fa amb algú “disponible”, amb algú ... digne de confiança. Això fa que es sentin acceptats i a la vegada augmenta la probabilitat de que també escoltin quan uns altres mostrin inquietuds i necessitats. És el que es diu “un efecte carambola”. M’agradava molt jugar al billar ... i el què més ... el so de les dues boles al colpejar (click).

L’escolta i el diàleg facilita el reconeixement i la diferenciació de sentiments com afecte, ràbia, sorpresa, fredor, etc. De tant en tant però, necessitaríem trobar-nos un senyal d’stop. Sí, com a la carretera ... alguna cosa que ens obligués a aturar-nos una mica i a valorar el que estem fent. Les conseqüències dels nostres pensaments i actes ... i reflexionar. Ho hauríem de fer més sovint.

Estem quasi al Nadal. Les coses no van bé, això està clar!!! No és una percepció, una sensació o una visió distorsionada de la realitat. Haurien d’anar d’una altra manera. Jo esperava una altra cosa. Potser sóc un somiador... no dic que no!!! Aquest pensament ... em provoca una certa decepció. Però no hi prou amb sentir decepció i continuar igual. Cal reflexionar sobre el que passa i intentar posar alguna solució. De solucions sempre hi ha. Algunes de més dràstiques i d’altres de més suaus. Hem de fer un esforç i prendre una decisió ... i no esperar massa. De vegades el temps juga al nostre favor ... però d’altres ho fa en contra. Quan ... l’espera és massa llarga es torna desesperació. I quan algú està desesperat ... te moltes possibilitats d’equivocar-se.

Em fa ... què és el moment en el que ha de començar a actuar el cervell. Algú ha de posar ordre a aquesta situació ... i no poden ser els sentiments ni les emocions, per que ens poden confondre, i necessitem ... idees clares.

Em temo ... que el panorama no fa gaire bona pinta i si no es posa remei aviat, quan s’intenti pot ser massa tard, i el temps no tira enrera. El que no es fa quan toca ... ja no es fa mai en el moment precís. Es pot fer en un altre ... però no sempre val, perquè hi ha decisions que només tenen un instant de validesa, després és irreversible. I un instant ... és molt poc, no?

No vull perdre la il•lusió. Lluitaré per mantenir-la intacta ... tot i que en aquest moment és difícil. M’entristeix pensar així ... però no vull renunciar a res. Sé que a cops el que sembla difícil ... pot ser fàcil i a l’inrevés. Necessito ser positiu.

Passi el que passi ... no penso deixar de ser del Nàstic. Això mai ... i com deia una noieta que ara no recordo com es deia i cantava “antes muerta que sencilla” ... doncs jo m’ho aplico al Nàstic, abans ... “muerto que ...” perquè el cervell també em diu que el Nàstic és d’aquelles coses bones de la vida, de les coses que et fa sentir viu ... és el millor equip del món mundial, i és el meu.

(El dedico ... a les persones que tenen “chispilla”)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article