Columna

Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament.
Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.

Porto 30 i pico anys veient futbol. M’he “xupat” partits d’infantils, de juvenils, de regional (per diferents categories), de tercera, de segona B, segona A, i de primera divisió. Hi ha hagut anys en els que els diumenges em podria “empassar” fins a 3 partits, amb aquella alegria. Primer el Sant Pere i Sant Pau que jugava a les 11’45h. Primera Regional. Després de dinar, al Nàstic (normalment a segona B... si no a tercera), i quan tornàvem cap a casa, tot sopant, el partit de la “tele” que feien al vespre. Vull dir que he vist molt de futbol, de diverses categories, molts jugadors, molts entrenadors... i espero veure’n molts més. Vull dir amb tot això, que tinc uns “coneixements” futbolístics (com més o menys tothom) i que, moralment, puc emetre opìnions sobre el joc que està fent actualment el Nàstic.

La qüestió, però, és que estic veient que aquest Javi López no sap utilitzar el que té a les seves mans. El juguet se li ha fet gran. És com regalar-li a un nadó una joguina pensada per nens i nenes de 6 a 8 anys. O sigui, que no sabrà ni com posar-s’hi. No és normal que li deixem el millor equip que ha tingut mai el Nàstic (almenys pel que a pressupost es refereix), a un entrenador que encara no ha demostrat res... ni ell ni qui el va portar, l’ínclit Ricardo Resta, Director Esportiu del Club. I si anem pujant, ens trobem amb un Consell d’Administració dividit, i un President “titella”, en Xavier Salvadó, que fa uns anys li havien d’explicar què era això del Nàstic perquè no tenia ni puta idea. Total, que tenim un problema, que no és el 3% famós que deia el President Maragall. Em fot, perquè no és una cosa qualsevol. És el meu equip en mans d’irresponsables que tant se’ls hi en fot. Si baixem, el Javi farà les maletes i amb ell, els jugadors que vulguin i com diu aquell: “aquí paz y mañana gloria”. A l’afició que la bombin, com sempre.

Això si, gent que valia la pena, i que havia “currat” pel club, ens la fem petar amb aquella alegria. Luís César per exemple. No, si al final haurem de rescatar els jugadors “dolents” que vam deixar marxar i fer jugar als que no juguen!!. Trobo a faltar a Miguel Ángel Llera, a Manolo Martínez, a Bolo, a David García, a Marco, a Ruz... aquests “mindundis” a qui no coneixia ningú i que són els que ens van pujar a primera i, com a mínim MÉS SOVINT que els que hi ha ara, és deixaven els collons al camp.

Resumint: Javi posa’t les piles que amb una mica de sort, no et menjaràs els torrons a Tarragona, company. Que torni Luís César, encara que sigui “d’utilleru”.

Salut i visca el Nàstic.

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article