La Utopia ... i la Distopia.

La paraula ... utopia és un neologisme que va inventar el filòsof anglès Thomas More per “batejar” una misteriosa illa amb una societat harmoniosa i feliç basada en la propietat col·lectiva i un gran control social. Buenu ... no sé que dir-vos, “massa bonic” sembla tot això!!! Ara m’han vingut al cap els del Barça ... perquè ara mateix, el club que dirigeix Laporta ... no és ben bé cap utopia que diguem.

Per cert ... jo diria que quan estudiava batxillerat em van dir que Thomas More es deia “Tomas Moro” ... o em falla la memòria. Potser ara l’han canviat el cognom ... buenu, en fi, tan se val com es digui. Ni que fos un davanter centre golejador ... segurament són la mateixa persona.

Al llibre de More, qui s'encarrega d'explicar-nos les virtuts d'Utopia en contrast amb els desequilibris de la societat europea és un “viatger” que dialoga amb More en les pàgines del petit llibre en llatí que l'anglès va publicar el 1516. More es distancia ... de l'optimisme del seu interlocutor i es mostra escèptic sobre les virtuts del model social d'Utopia. I va més enllà, apuntant que a Europa les idees d'Utopia podran esdevenir desitjos, però difícilment realitat.

És veritat ... una cosa és el que desitgem ... i una altra de ben diferent és la realitat, no? Hi ha tantes coses que jo desitjo ... algunes de ben “secretes” i d’altres més, diríem, “normals”. En canvi la realitat és la què és. La realitat ... però, pot canviar. No se sap mai ... el què passarà d’aquí un temps. Per això no està de més ... tenir alguna Utopia. Jo associo bastant aquesta paraula a la de “desig”, al que m’agradaria que passés ... al que somio despert.

Utopia prové del grec ou topos, "enlloc", però també (hi ha una altra teoria) és proper a eu topos, "lloc feliç". Amb aquests jocs de paraules More senta les bases del que significa avui utopia: un ideal de perfecció inabastable. Aquesta ambivalència ... ens passa en molts aspectes de la vida, no creieu? A mi el Nàstic, el “meu Nàstic” em provoca sentiments i emocions ambivalents. De vegades ... m’il·lusiona, em “frapa”, em captiva ... em roba el cor. D’altres ... em fa tastar la “crua realitat” i em deixa decebut. Bé, més que decebut ... en una distopia.

I què és la distopia?

No està al diccionari, però la podríem definir com una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, en una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur proper) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics. Quina mala pinta fa això, no?

Normalment, la diferència entre utopia i distopia depèn del punt de vista de l'autor o, en alguns casos, de la percepció del propi observador, que jutja el context descrit com desitjable o indesitjable.

Jo tinc algun dubte. No sé si ... els meus pensaments amb el Nàstic són utòpics o distòpics. No ho tinc clar. De vegades em sembla ... i en canvi d’altres m’adono què. No sé, pensava que el temps m’ajudaria a tenir algunes idees clares ... i no hi ha manera. Quan el meu pensament es torna més utòpic ... de cop, passa alguna cosa que em desanima. I quan estic més immers en la distopia ... hi ha algun fet que m’il·lusiona!!!

És l’ambivalència ... és el què voldríem i el que podem, el que faríem i el què fem. És complicat això ... sempre tot el què te a veure amb les nostres il·lusions i no depèn totalment de nosaltres ens acostuma a fer patir d’una o altra manera.

És lo que té ser del Nàstic!!!
Buenu ... crec què m’estic acostumant. Almenys ja m’hauria d’haver acostumat, tot i que em costa una mica massa.

Un s’acostuma a tot. Quin remei!!!

(El dedico ... als utòpics i també ... als distòpics, i clar ... als què són les dues coses a l’hora)

El repte de la nova categoria Chechu i Álex Cruz són un altre exemple de la filosofia que segueix el Nàstic aquesta temporada: combinar jugadors experimentats i amb una trajectòria consolidada amb d’altres amb projecció. Llegir article	Ningú no partirà amb avantatge César Ferrando va valorar ahir la tornada a la feina del Nàstic i va mostrar-se satisfet per les incorporacions fetes fins ara, tot i que espera que arribin els nous fitxatges per completar la plantilla. Respecte a les cares noves, el tècnic va afirmar que encara no podia valorar-les, perquè es tracta de futbolistes molt joves i «ara, estan una mica nerviosos». Llegir article
Per començar, a Tenerife El Nàstic començarà la segona temporada consecutiva a segona divisió A el 30 o el 31 d’agost al camp del Tenerife, com el curs 2005/06, el que va acabar amb l’ascens dels grana a primera tot i perdre contra els canaris en el debut (3-1). Curiosament, l’últim desplaçament de la temporada passada també va ser a Santa Cruz de Tenerife, i el Nàstic hi va perdre en un partit sense res en joc (2-1). Llegir article	Retorn amb una cara nova El Nàstic 2008/09 ja sua. César Ferrando va dirigir ahir a la tarda el primer entrenament d’una temporada que ha de servir per recuperar la il·lusió perduda després d’una campanya decebedora en què l’equip va poder salvar els mobles amb la permanència. Aquesta temporada, l’equip tarragoní està obligat a mirar més amunt. Llegir article
Triple aterratge al Nou Estadi El Nàstic torna aquesta tarda a la feina i, entre els futbolistes que es posaran a les ordres de César Ferrando, ja es començaran a veure les primeres cares noves. El tècnic de Tavernes de la Valldigna podrà disposar dels recent arribats Xabi Pascual, Cherfa i Tandia, que van ser presentats ahir davant l’afició. Per la seva part, David Bauzá i Lolo Yedra també es posaran les botes, ja que aquest migdia seran presentats. Llegir article	100 programes de Nastic Total a Radio el Vendrell El passat dijous 10 de juliol del 2008, a 2/4 de 7 de la tarda en el Pavelló Àngel Guimerà, va tenir lloc el Triangular de Futbol Sala, amb motiu dels 100 programes del NàsticTotal de Ràdio El Vendrell, on hi van participar els tres equips de les tres penyes baixpenedesenques representatives dels equips catalans, que fins ara, juguen en la 1ª i 2ª divisió del futbol espanyol : Penya Febre Grana del Baix Penedès, Penya Blanc-i-Blava del Baix Penedès i Penya Blau-Grana del Vendrell. Llegir article
Abel, una marxa inesperada A Abel Buades li quedava una altra temporada de contracte amb el Nàstic, però per motius personals s’ha d’establir a València i, per això, ha demanat al club grana de rescindir el lligam contractual. El Nàstic entén la situació del castellonenc i no hi posarà cap impediment, tot i que sí que pretén aconseguir el compromís del jugador de no fitxar per cap equip punter de segona A i espera treure’n algun benefici econòmic. Llegir article	Ballesteros no descarta deixar el nou camp al calaix «Hi ha molta gent que diu que ho deixem estar i penso que tampoc seria un daltabaix deixar el projecte de l’estadi nou al calaix i tirar endavant el de la ciutat esportiva de Campclar.» Així es va manifestar el batlle tarragoní a l’emissora Catalunya Ràdio, on va fer un pas més en el reconeixement que ara mateix la construcció del futur estadi del Nàstic, que ha de dur a terme l’empresa Pai, resulta inviable. Llegir article