L’ataràxia i ... el Nàstic

Està clar ... és una paraula grega. No podia ser d’altra manera, però en realitat què vol dir? Les enciclopèdies que he consultat la defineixen com ... la disposició de l'ànim, gràcies a la qual assolim ... l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs ... i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i així ... finalment assolir “la felicitat”, que és l’objectiu últim dels filòsofs grecs. Buenu ... i de tothom!!!

Jo no sé si mai he pensat seriosament que és per mi “la felicitat”. Tinc molt dubtes ... crec però, que si m’ho preguntessin diria ... que és allò què sempre busquem, tot i què de vegades ens entestem a buscar “quimeres i utopies” i és molt més senzill. La felicitat ... es troba en els petits moments que et fan somriure, o que els recordes ... somrient, encara que sigui interiorment. I per saber quan un somriu ... cal mirar-lo els ulls. Es somriu amb els ulls ... el que passa es que de vegades els llavis acompanyen. Els ulls no enganyen quasi mai, en canvi els llavis ...

Com deia ... l'ataràxia és, per tant, tranquil·litat i serenitat en relació amb la raó i els sentiments. I això ... te a veure amb el desig, perquè és tot el contrari.

Epicur va ser ... el que avui podríem definir com un “top-ten” en desitjos i en sabia molt. Com una mena de Roger Fereder. Els classificava en dos grups:

Els desitjos que anomenava “Naturals necessaris”, com menjar, respirar, beure, dormir (hi ha qui es desperta ... i se’n torna a dormir!!!) i els “Naturals no-necessaris” que serien els relacionats amb la cultura i l’entorn social. M’abstindré -per prudència- de posar exemples perquè tots ... sabeu quins són.

Segons ell, la felicitat s'aconsegueix mitjançant l'autosuficiència de la persona, i el rebuig dels desitjos naturals no-necessaris. L'ataràxia seria l'estat de tranquil·litat espiritual, pròpia de qui sap distingir els desitjos naturals necessaris, i allunyar-se dels que no ho són. Un dels seguidors més importants (i “radical” quasi ... com un “ultra” del futbol) de Epicur va ser Diògens. La història conta que vivia dins un barril –que per cert, no era de cervesa- sol i completament despullat.

Hi ha diverses "llegendes" que simbolitzen molt bé la filosofia d'aquest personatge, i expliquen perfectament l'ataràxia. Recordaré la més famosa:

Estava Diògens menjant llenties, quan el veié el filòsof Aristipo que vivia confortablement a costa de “servir el Rei”. Aristipo li va dir: "Si aprengueres a servir el rei, no hauries de menjar aquesta porqueria de llenties" Diògens respongué: "Si haguessis tu après a menjar llenties, no hauries de ... servir al rei" .

Al futbol ... de vegades cal força i intensitat i ... en d’altres cal serenitat i calma (quan es va a llençar un penalty). Al tennis ... succeeix el mateix, en diferents moments del partit o inclús dins el mateix punt ... podem necessitar combinar força, estratègia, emoció i intel·ligència per a donar precisió a cadascun dels cops, per assumir riscos relativament calculats o per organitzar l’estratègia del partit.

Tot això perquè ho dic? Per que realment per mi és molt “complicat” tenir una actitud d’equilibri emocional amb el Nàstic, i aconseguir disminuir la intensitat de les meves passions i desigs ... i potser és “natural no-necessari” ... però per a mi és “natural necessari”. Sí, com dormir, beure i menjar. Buenu en realitat el Nàstic és sobretot ... desig.

Hi dono molts tombs a tot el què està relacionat amb el Nàstic, i quasi sempre ... amb connotacions positives, tot i que algun cop, com tothom ... em puc “ofegar en un got d’aigua” però poso els sis sentits ... perquè no em passi i la majoria de cops ho aconsegueixo.

No sé si la filosofia grega te molt a veure amb el Nàstic. Tampoc si ho te amb mi. Jo sí que estic lligat al Nàstic. Amb un sentiment únic ... i diferents emocions que en el fons m’ajuden a sentir-me cada dia bé i més connectat a ell. Perquè en el fons ... tinc la voluntat i el convenciment de fer-ho i me’n sento orgullós ... tot i que de vegades em costa portar-ho amb la “normalitat” que jo ho voldria fer perquè l’ataràxia no m’acaba de funcionar correctament ... almenys això crec!!!

L’ataràxia? Pels altres!!! Jo no la sé gestionar.
Per a mi .... està clar, el desig!!!

(Aquest ... no goso dedicar-lo tot i què ho faria amb molt de gust)

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article