Decepció? No ... gràcies.

Quan pensem en alguna altra persona, en un fet que ha d’ocórrer ... o en alguna cosa què està per succeir ... sempre ens fem una idea de com serà i per tant ... tenim unes expectatives. Em sembla que és del tot impossible no fer-se una idea del què esperes que passi. Això són les expectatives. Sí, és el que esperem, el que ha d’esdevenir, passar ... i ho podem fer ... amb il·lusió, ansietat, esperança, confiança, seguretat o sense cap d’aquests sentiments. Això també depèn de la personalitat de cadascun.

Quan tens unes expectatives baixes ... normalment després quedes gratament sorprès, en canvi quan són molt altes hi ha un perill imminent: La decepció. Hi ha persones que sempre, o millor dit sovint ... tenen bones expectatives sobre el que els ha de passar. N’hi ha d’altres ... que són més prudents o potser més realistes ... i no s’il·lusionen amb tanta felicitat.

Jo no puc pensar en el Nàstic ... sense il·lusionar-me. Com en altres facetes de la meva vida ... necessito poc perquè se’m destapi el somni. Igual que un tap d’ampolla de cava. Sóc així ... que hi farem. Reconec però que en aquests moments estic una mica “tocat”. Em sento decebut. Tot plegat no va com volia, esperava o desitjava.

La decepció és una sensació que t’envaeix quan el resultat d’una il·lusió, prèviament construïda, arriba a tal punt ... en que sabem i per tant ens adonem què no serà com havíem imaginat. Aleshores penses “quina m...”. La decepció provoca algunes conseqüències ... la primera és l’acceptació, que ens permet podem assumir almenys en part el resultat no esperat. Una altra és la negació, que ens pot permetre replantejar de nou la il·lusió inicial per intentar reconstruir-la.

En la reacció davant la decepció sempre hi ha una part d’acceptació i una altra de negació. Depèn de cada persona ... que la proporció d’acceptació i negació variï. Jo, podríem dir que habitualment accepto el fracàs ... però em sembla que te més pes la negació. Encara diria més ... sóc conscient que normalment em provoca un sentiment de rebuig i també d’una mica de ràbia, i ... sento la necessitat de reaccionar.

Els sentiments que acompanyen a la decepció ... d’alguna manera són també de fracàs. Quan no els sabem assumir ... tendeixen a mantenir-se fixes a la nostra memòria, com aquell mosquit que ens desperta qualsevol nit d’estiu. Crec que tothom sap el que vull dir, no? Arriba un moment que no sabem si està dins o fora (el mosquit, clar!!!). Quina ràbia!!! Per un costat vols dormir ... però per un altre t’has d’aixecar i posar remei a la situació perquè sinó ... el pronòstic és complicat. En aquell moment ... els nervis no són un bon aliat. I si t’aixeques ... et pots desvetllar ... i si tires “flit” no hi ha qui respiri després, i si agafes una sabatilla per xafar-lo ... ufff, no vull ni pensar. M’agafa calor i tot!!!

Buenu ... estic convençut que la reacció davant d’una decepció ... te molt a veure amb la nostra personalitat. Hem de fer front a aquesta sensació d’abatiment ... i de vegades també d’enuig. Cal reconduir els nostres pensaments per després fer el mateix amb els nostres sentiments. No és gens fàcil, ho sé. Ara bé, cal intentar-ho perquè és la única manera que jo conec d’evitar el patiment. I jo ... no vull patir.

Recordo que una professora a la facultat, un cop ens va explicar que hi ha dos tipus de raonaments perillosos a l’hora d’afrontar una decepció: El primer és pensar “si procuro fer les coses bé ... m’anirà bé. Com em va malament ... senyal que no ho estic fent bé”. Resultat: Depressió i culpabilitat.

El segon és ... “si procuro fer les coses bé, m’anirà bé ... estic fent les coses bé ... i en canvi em va malament. La vida és injusta”. Resultat: Enuig i indignació.

Decepció ... per allò que no ha sortit bé malgrat l’esforç dedicat, és el cas de l’alumne que malgrat haver estudiat molt ... acaba suspenent l’examen. Decepció per aquella persona que ens ha fallat, és el cas ... del treballador que ha confiat en la paraula de la seva cap i veu com aquesta l’ignora. Decepció per aquella amistat que creiem ferma i forta, és el cas ... d’aquell amic que no té miraments i et traeix per interessos dels que siguin. Decepció per ... un partit de futbol que et penses que guanyarem ... i res de res.

Per acabar ... dir que estic convençut que la decepció només es pot combatre d’una manera, i aquesta és sens dubte ... amb il·lusió.

Il·lusió de l’alumne per aprovar altres exàmens, del treballador en trobar persones en qui confiar, també de valorar les amistats fermes que tots tenim ... i com no, de guanyar el proper partit.

(Per als que no renuncien en tenir il·lusions, malgrat de vegades ... és complicat)