Nàstic 0-2 Albacete: qui era el cuer avui?

Segona derrota consecutiva al Nou Estadi i primera xiulada oficial de la temporada. El conjunt de Tarragona perd amb el qui era el cuer i dels últims dotze punt només en suma un. 7.669 espectadors veuen començar el partit i poc més de 3.000 el veuen acabar, davant la desesperació de la parròquia local.

Primer toc d’atenció a Javi López i els jugadors. Aquest Nàstic no rutlla. Els números parlen per si sols. En les últimes quatre jornades el conjunt grana només ha sumat un sol punt dels dotze possibles. Fins ara sempre hi havia l’excusa de les expulsions fora del Nou Estadi o del domini sense definició. Ara ja no hi ha excusa.

Amb un atac que faria tremolar qualsevol defensa de Segona Divisió, el Nàstic ha estat incapaç de crear una sola clara ocasió de gol en tot el partit. En conseqüència, el conjunt de Quique Hernández començà a tenir les primeres oportunitats de gol. La primera que tingué i la primera que enxufà. Era el minut 10 quan Campano, que avui jugava de lateral dret, havia de treure de banda. Com si un xaval de 18 anys es tractés, el sevillà tragué malament. La pilota passava a mans manxegues mentre Alejandro es queixava a l’àrbitre. Meyong Zé avançà per la banda esquerra de l’atac de l’Albacete sense cap oposició, ja que Campano s’estava queixant a el de negre. Meyong Zé centrà al primer pal on es trobà Xavi Jiménez, que rematà al fons de la porteria sense gaire dificultat.

Era el 0-1 i es repetia la història. El Nàstic encaixava un gol en els primers minuts i havia de remuntar. Però avui, aquesta remuntada, no es produí. En el que restà de primera meitat, els homes de Javi López trenaven algunes jugades aïllades, però sense definició, ni clara ni llunyana. L’Albacete, mentrestant, podria haver marcat el segon, en una clara contra amb un fort xut que, malgrat ser llunyà, passà llepant el pal dret de la porteria de Juanmi.

La primera meitat arribà al final enmig d’una forta remor al Nou Estadi, que esperava la reacció del seu equip a la segona meitat. Óscar Arpón i Antonio Calle foren substituïts al descans per David Sánchez y Jandro. Malgrat introduir dos “jugones”, l’equip continuà amb la seva espessetat de pensaments i definició.

La segona meitat començà i la tònica fou la mateixa. Jugar, o almenys intentar-ho, però amb activitat ofensiva zero. Els primers xiulets començaven a aflorar al Nou Estadi, sobretot quan alguns jugadors tocaven la pilota. El jugador més criticat i xiulat fou, sens dubte, Abel Buades, que es veié esgotat en certes parts del partit.

L’últim canvi del Nàstic es produí a la banda esquerra, quan Antonio López retrocedí la posició al lateral esquerra i Fede marxà per donar entrada a un home ofensiu: Gorka de Carlos. Ni amb un atac format per Gorka de Carlos, Miku, Maldonado i Jandro el conjunt de Tarragona fou capaç de posar el perill al meta Javi Martínez.

Finalment, amb un Nàstic llençat a l’atac, l’Albacete marcà el segon gol. Un golàs que aconseguí aixecar a mig Nou Estadi per a dues coses: ovacionar el gol i agafar les coses i marxar. I és que al minut 90 de partit, el Nou Estadi no tenia més de 3.000 persones a les seves grades, cosa que evità que la xiulada final fou més escandalosa.

Senyores, senyors, ara arriben les corbes. Fins ara, el Nàstic ha jugat amb els equips de mitja taula cap avall. Ara toca jugar amb equips com el Numància, el Sporting, el Málaga, etc. Venen corbes, pitjors que les de Hamilton, Alonso i cia.

Punts positius: La Fórmula 1, ja que si el partit estava avorrit, et ficaves la F1 a la ràdio i punt.

Punts negatius: Inoperància ofensiva. 1 punt de 12 possibles. Segona derrota seguida al Nou Estadi. Quarta jornada sense vèncer.

Nàstic: Juanmi, Campano, Abraham, Tortolero, Fede (Gorka, m.65), Abel, Arpón, (David Sánchez, m.45) Maldonado, Miku, Antonio López i Calle (Jandro, m.45).

Albacete: Javi Martínez, Ferrón (Pablo García, m.68), Baggio, Noguerol, Peña, Xavi Jiménez (Alegre, m.38), Begoña, Fernando Morán (Moreno, m.82), Barkero, Meyong Ze i Calandria.

Gols: 0-1, min.7, Xabi Jiménez; 0-2, min.88, Fran Moreno.

Incidències: 7.669 espectadors al Nou Estadi, que acabà amb menys de 3.000.

Murcia 1-1 Nàstic: i ja en van set… El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts. Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir. Llegir article	Rubén: "Aquest curs és molt difícil mantenir la porteria a zero" Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero. Llegir article
La teoria dels partits llargs Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments. Llegir article	NÀSTIC 0 R. ZARAGOZA 0 Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido. Llegir article
Unt punt de lluita i treball El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig. Llegir article	La mirada del rival En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia. Llegir article
Una oportunitat que vola Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries. Llegir article	Pensant alternatives «Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes. Llegir article