El conjunt de Javi López perd el seu primer partit al Nou Estadi després de cometre dos errors en defensa i deixar a l’Elx en safata un 0-2. Óscar Rubio retallà diferencies abans del descans però el conjunt de David Vidal es defensà i marxà amb tres punts immerescuts.
Segona derrota consecutiva, primera al Nou Estadi. I segurament, amb aquest resultat s’obrirà el debat: “resultadistes” o “futboleros”?. Luiscesaristes o Javiloperistes?.
El que està clar és que l’equip juga al futbol molt be però porta dues derrotes seguides. A Gran Canària fou un error al minut 3 de partit i ahir fou al minut 10. Llançament de porta de Roberto cap a Abel, aquest es dorm i deixa passar la pilota i aquesta arribà a peus de Pere Martí. Una paret amb Miguel deixà la pilota a la frontal per l’ex del Vilarreal que xutà i marcà el 0-1.
Gerra d’aigua freda al Nou Estadi. Començament semblant al de Las Palmas. Semblant, perquè no igual, ja que el Nàstic reaccionà ràpid, a pesar de fallar una ocasió clara de gol. Però aquesta reacció grana es quedaria en res al minut 31, quan una falta llunyana de l’Elx arribà al punt de penalti, on Miguel rematà sense cap dificultat al fons de la porteria, ficant el 0-2 al marcador.
El Nàstic tocava i jugava, però no acabava de convèncer a la parròquia local. Arpón no tenia el seu dia, Abel Buades no estava fi, Maldonado no acabava de resoldre cap ocasió, etc. Tots els ingredients d’una derrota estaven presents ahir al Nou Estadi. Quan el pessimisme sobrevolava el Nou Estadi després del 0-2, una gran jugada de tot l’equip es culminà amb un u contra u d’Óscar Rubio i Caballero. El lleidetà guanyà la partida a l’argentí i marcà el gol de l’esperança.
El descans arribà amb una ocasió de gol de Campano, a llançament de falta directa, que sortí fora de la porteria per bastant. El resultat, aleshores momentani, no es mouria en tota la segona part, a pesar de les dues ocasions clares de gol. Una centrada des de la banda dreta que acabà en una rematada en fals de Maldonado i un xut de falta de Jandro que rebutjà Caballero amb els peus, al més pur estil porter de futbol sala.
El partit arribà al final i la grada del Nou Estadi marxà trista a casa, després de veure com un defensiu i inclòs violent Elx s’emportà els tres punts de forma immerescuda. Són dos partits consecutius perdent, això sí, jugant bé. Que volem: jugar bé i que ens la clavin o jugar malament i treure profit al màxim de les ocasions? “He aquí el debate...”
Nàstic: Roberto, Rubio, Abraham, Tortolero, Antonio López, Abel (Pinilla, m.62), Arpón, Campano (Gorka, m. 75), Jandro, Miku i Maldonado.´
Elx: Caballero, Fajardo, Samuel, Niño, Raúl Fuster, Víctor Gómis (Raúl Martín, m.68), Pere Martí, Coelho, Bellvís, Miguel (Luna, m. 84) i Williams (Cobo, m.60).
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.