Debats sense fi

Estic cansat. Portem dos desplaçaments en Lliga i un mes sencer discutint al voltant de l'estil de joc del Nàstic de Javi López. I cansa, de debò que cansa. Encara no ens hem "ventilat" al setembre i Javi López ha parlat més del rendiment de l'equip com a visitant que de qualsevol altre terme futbolístic. Però reflexionem tan sols un instant perquè sinó pararem bojos: tenim motius de pes suficients com per dubtar a hores d'ara del famós "jogo bonito"? La qüestió es trobar-hi pegues a tot.

I que quedi clar que passi el que passi a Las Palmas defensaré la mateixa tesi. I ho faré perquè és aviat, perquè tan sols portem dos partits com a visitant en els quals hem esgarrapat un punt en inferioritat d'un estadi complicadíssim on poca gent hi sumarà (Nuevo Arcángel de Còrdova) i perquè hem caigut també amb un home menys a Eibar, visita gossa gossa de les de debò. És cert que a Ipurúa vam veure un mal Nàstic, però és que ens pensem que tot seran flors violes durant les 42 jornades de campionat? Creiem que els grana sumaran de tres en tres fins al juny? Doncs ens hem equivocat d'esport perquè això només succeeix en l'hoquei amb el Barça, no pas al futbol.

Recordo les èpoques en que un gran sector de la graderia xiulava l'estil de joc de Vinyals o Luis César, "l'amarrategui" habitual en què amb l'1 a 0 a favor en el minut 25 el futbol moria. I chapeau per Vinyals i per Luis, bons resultats van assolir. Mai vaig entendre els xiulets cap a un Nàstic avorrit que sumava i sumava sense parar fins aconseguir l'ascens a 2ª i posteriorment a 1ª. És més, si Luis César hagués apostat pel 3-4-3 o per algun dibuix similar, dubto que haguéssim arribat a la cima. Però tot això és aigua passada. El Nàstic ha apostat fort per un estil atrevit i cal morir amb les botes posades. El curs lliguer acaba d'inciciar-se i la imatge mostrada pel grup al Nou Estadi és òptima, i millorable fora d'ell. Ja està, no hi ha més. Què volem, que el Nàstic s'adapti al modus operandi del Las Palmas o l'Eibar de torn? Estem segurs de que així traurem millors resultats?

El desemborsament econòmic realitzat pel Nàstic 2008 es mereix que Javi López no traeixi MAI la seva filosofia. Els Jandro, David Sànchez, Calle, Tati, Abraham i cia tenen més qualitat que aquell equip que va aconseguir l'ascens a 1ª. I Clar que no serà senzill igualar l'èxit de 2006, però el futbol que la plantilla de 2008 atresora en les seves cames obliga a la banqueta a apostar pel futbol d'atac i no pas pel futbol canviant en funció del rival i de l'estadi. Javi, tú a la teva, que aviat sumarem triple fora de Tarragona.

I ho sento però no em val allò típic de "el rival ja sap a què juga el Nàstic, només necessita tancar-se i destrossar-li la defensa al contraatac". No. Pensem en positiu, és el Nàstic qui ha de manar a la gespa. Clar que ens agafaran en calces més d'un cop i de dos, però hem de trobar el mode de rebifar per capgirar resultats adversos sense por a acabar amb la porteria foradada. O és que és pecat jugar a futbol a la 2ª Divisió? Tan malament ens va a dia d'avui com per dubtar del nou Nàstic? Coi, dos partits com a visitant, un empat i una derrota! Què farem si l'equip cau al Insular, repescar Àngel Morales, Paco Flores i Ekpoki? Allò sí que era futbol...

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article