Entre l’alegria i ...

És complicat trobar l’equilibri. És molt i molt difícil trobar aquest “punt”, això ho sabem tots. A la vida ... hi ha algunes coses que tenen més complexitat que les altres, i aquesta és una d’elles. Però d’aquí a ... estar contínuament d’un extrem a l’altre ... hi ha tot un abisme. Les persones que passen amb “facilitat” d’un estat d’ànim a un altre ... sense motius aparents, generalment són complicades i infelices ... i dificulten la felicitat dels del seu voltant ja que aquests mai no saben ... que “toca avui”. Això produeix inseguretat, desorientació ... i una certa apatia. Aquests adjectius no són bons companys de les relacions humanes. Més aviat al contrari.

Existeix una important malaltia de l’estat d’ànim que es diu “trastorn bipolar”. Diuen els psiquiatres que és emergent (cada cop hi ha més) i que les condicions ambientals ... tenen molt a dir en el seu desenvolupament i pronòstic. També se’l coneix amb el nom de “crisi maníaco-depressiva”. El malalt oscil·la entre fases d’eufòria i alegria desbordant ... i d’altres de tristor i depressió.

A la fase ... diríem “eufòrica” el malalt veu un món meravellós, tot és perfecte, la vida és fantàstica ... en definitiva tot està bé. Pel contrari a la fase depressiva ... l’angoixa és intensa, i ... s’obsessionen per qualsevol cosa. Aquests problemes es reflexen en les persones del seu voltant. S’incrementen les fòbies, l’agressivitat i les conductes irracionals.

Alguns especialistes afirmen que els neurotransmissors, aquestes “substàncies” que dominen el cervell, estan alterats (baixos) en els seus nivells de serotonina i dopamina. Aquestes hormones augmenten el seu nivell amb l’exercici físic i això ho sabem molt bé ... tots els que “anem a córrer”. Per això ... córrer crea tanta “addicció”. Després de l’esforç físic intens i continuat ... les tenim pels núvols (les hormones clar!!!), quan t’has dutxat (amb aquella olor de sabó i el cabell mullat) ... estàs a la glòria. Si al damunt et porten una Heinneken ... jo diria que d’això hem de dir “el cel”. Així m’agradaria que fos si és que existeix. Buenu i amb alguna cosa més ...

Molts cops tinc la sensació que hi ha persones que passen d’un estat d’ànim a l’altre amb relativa facilitat. Amb això no vull dir de cap manera que tinguin un trastorn bipolar ni molt menys. Però sí crec ... que es deixen influir de manera significativa per algun petit detall que els condiciona excessivament el seu humor, el seu estat d’ànim ... la seva actitud davant la vida.

Els detalls ... els petits detalls són importants, però de vegades ens poden portar a engany. Ens fan “trampes”. En el món de les relacions ... i en el del futbol ... les coses no poden canviar d’un dia a l’altre. Els fets puntuals, sí.

Fa falta més reflexió. Cal introspecció. Tots necessitem no dependre tant d’un detall, d’un resultat o d’un fet puntual. De vegades és fàcil mostrar-se d’una manera i en realitat ser d’una altra. D’altres la sort/desgràcia ... influeix. Però estic convençut que hem d’aprendre a veure i contemplar tot el que ens envolta ... amb relativa serenitat i amb la perspectiva del temps.

Penso que el temps posa a cada un al seu lloc i que en teoria ... “sempre juga al nostre favor” perquè ens apropa a la veritat, per difícil que de vegades pugui ser.

De vegades la impaciència juga en contra i no ens permet valorar el nostre entorn, el que tenim ... i sobretot cap on anem. La prudència és una gran virtut, tot i què sé que no te bona premsa ... però aquesta és una altra cosa. La premsa ... hummmm, un dia vull escriure el que penso d’ella. Què complicat és el món de la premsa.

Parlant de futbol ... no sé si tenim bon equip. Tampoc si farem bon paper. El que tinc clar ... és que no estic disposat a valorar-lo en funció de petits detalls, de complements i accidents que d’una setmana a una altra poden canviar. He de ser prudent. Tinc bones sensacions i ja està ... però no penso fer cap afirmació. Vull anar dia a dia.

De fet ... sempre he cregut que era més important el “procés” que el “resultat” final. O això és el que sempre defenia quan amb els professors de mates ... jo feia el plantejament bé, però m’equivocava en una operació o en el resultat. De vegades em feien cas ... d’altres no, però jo sempre ho intentava. Buenu ... és que jo era de lletres. Ja m’enteneu no?

(El dedico ... a qui fa un esforç important per elevar la serotonina i la dopamina ... fent exercici físic o sense ... per estar el millor possible. Perquè la voluntat ... també és molt important, no?)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article