El conjunt de Javi López goleja al de Luis César en un partit que durà només vint minuts. En vuit d’aquests, els granes marcaren tres gols, sentenciant el partit prematurament. El Poli retallà distàncies però Pinilla ficà el quart al descompte. 7.469 espectadors a les graderies gaudeixen de la primera golejada grana aquesta temporada.
Uffff. No tinc paraules. Quin espectacle que hem viscut els aficionats granes que hem anat avui al Nou Estadi. Un gloriós Nàstic, al minut vint, ja guanyava 3-0, tot i les múltiples baixes en defensa (Tortolero, Abraham, Fede, Mingo, Óscar López i David Garcia). Aquest any gaudirem, o al menys això sembla.
Javi López aplicà el seu sistema de joc als seus jugadors, deixant grans jugades trenades amb velocitat i definició. I quina definició senyors, quina definició. Corria el minut onze de partit quan Gorka de Carlos s’inventà una gran passada en profunditat que arribà a Maldonado, que controlà, mirà a porta i xutà. L’esfèric dins de la porteria i el primer. El Nou Estadi saltava d’alegria, sense saber el que quedava per arribar.
El segon del partit, no tardà gens. Només tres minuts més tard, quan Óscar Rubio fa una centrada rassa des de la banda dreta i un defensa del Poli rebutjà enrere. “Craso error”, com diria aquell, ja que Campano estava atent. Rebé la pilota, mira a porta i amb la cama dreta rebentà la pilota al fons de la porteria. Era el segon...però encara quedava més.
Aquest cop passaren cinc minuts fins que “Tati” Maldonado materialitzà el tercer de la tarda i el segon al seu compte particular. Passada llarga de Miku des del centre del camp, gran desmarcada de Maldonado, que es queda sol davant Bello Serans. Control i rematada sense mirar a porta. La pilota entrà suaument dins dels tres pals, davant un Poli Ejido descol•locat.
Amb el 3-0 el Nou Estadi vivia una festa. Des del gol de mar s’intentava iniciar una onada, però no acabà de quallar. Miku i Maldonado pogueren fer el quart abans del descans, però la pilota marxà llepant el pal de la porteria de Bello Serans, antigament conegut com Bello Amigo.
La primera part continuava amb un Nàstic que volia més i un Poli revolucionat, degut als dos canvis de Luis César, que intentà, com a mínim, tenir la pilota per apropar-se a la porteria. En una jugada aïllada, el Poli Ejido gaudí d’una oportunitat claríssima de gol. Passada en profunditat de Robles que rebota en Óscar Arpón i agafa paràbola. La pilota arriba Toedli que xutà sense pensar-s’ho. Menys mal que Roberto, una de les revelacions de l’inici de la temporada, rebutjà perfectament i evità el primer gol andalús.
El descans arribà, enmig de la gran ovació dels aficionats de l’estadi, que estaven gaudint com mai amb el futbol del seu equip. Descans, tres a zero i una segona part, a simple vista plàcida.
Els últims 45 minuts començaren sent la antítesi de tota la primera meitat. El Poli Ejido marcà el 3-1, amb una bona vaselina de Molina, que rebé una passada en profunditat des del centre del camp del Poli. Aquest gol se li ha de replicar la migdiada de Mairata, que no seguí la jugada i permetí a Molina rematar plàcidament. Semblava que Luis César aconseguia animar als seus, però només fou un miratge.
El Poli ho intentava, però era el Nàstic qui tenia la pilota. A partir d’aquí, i fruit de la desesperació andalusa, arribaren les jugades més marranes del partit. Els dos centrals del conjunt del Ejido aplicaren el seu joc de forma brusca i violenta, arribant inclòs a patir per acabar amb deu o menys.
Quan el resultat semblava sentenciat i inamovible arribà el descompte. El quart arribà amb una contra molt ben portada per Pinilla, que ell mateix materialitzaria amb un fort xut des de la frontal. Era el definitiu 4-1.
Amb aquesta victòria, el Nàstic esborra els rumors de mal joc i mala maror que envoltava l’equip els últims dies, sobretot després de la derrota a Eibar. Deu punts tenim en la cinc jornades. Tres victòries en tres partits a casa. El Nou Estadi comença a ser un fortí. Esperem que aquesta situació duri molt de temps.
Punts positius: Gran partit. Doblet del Tati Maldonado. Pletòric David Medina, Tati Maldonado, Gorka de Carlos i cia. Primera golejada de la temporada.
Punts negatius: Petita empanada mental després del descans.
Nàstic: Roberto, Óscar Rubio, Mairata, David Medina, Antonio López, Abel Buades, Óscar Arpón (David Sánchez, min.72), Campano, Miku, Gorka de Carlos (Pinilla, min.60) i Maldonado (Calle, min.77).
Poli Ejido: Bello Serans, De Muner, Almirón, Rodri, Raúl Torres; Gerardo (Moreno, min.58), Usero, Robles (Toedli, min.23), Pedro Vega (Molina, min.33); Juli i Mario Bermejo.
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.