El conjunt de Tarragona perd al difícil camp d’Ipurúa per 2-0, després de jugar quasi tot el partit amb un menys, per expulsió d’Abraham. Un sensacional Roberto evità la catàstrofe, parant un penalti i diverses ocasions basques.
A la quarta arribà la vençuda. A la quarta arribà la primera derrota grana en lliga. Això sí, amb expulsions de per mig, com ja ens té acostumat el conjunt grana quan juga fora. Al igual que a Córdova, el conjunt de Tarragona veié com es quedà amb un menys al minut 25, quan Abraham realitzà falta a Del Olmo quan encarava a Roberto.
Els primers minuts de partit tampoc es que foren gaire espectaculars. Javi López avisa que volia realitzar el seu futbol a Ipurúa, però el toc ràpid del seu equip brillà per la seva absència. Aleshores arribà l’expulsió de Del Olmo i el llançament posterior de la falta. Txiqui realitzà el xut i marcà el 1-0 davant un Roberto que no havia pogut fer res. Llançament impecable i golàs. Era el 1-0 i tocava empatar amb un menys, cosa molt difícil.
El final de la primera part arribà no exclosa de diverses ocasions clares per l’Eibar, però que un gran Roberto desbaratà. Al descans tocava xerrada i animar, per com a mínim, aconseguir l’empat.
La segona meitat començà com acabà la primera: amb ocasions per l’Eibar, això sí, amb resposta grana. Aquesta resposta es traduí dues ocasions clares per Miku i Antonio López. Però si el porter grana tenia el seu dia, el porter de l’Eibar, Pichu Cuéllar, també. Tant Roberto com Cuéllar provenen cedits pel mateix equip, l’Atletico de Madrid, ambdós demostraren ser grans porters.
Però la culminació a la gran actuació de Roberto arribà quan l’Eibar es trobà amb un clar penal a favor. Óscar Rubio cometia penalti sobre un jugador basc al prendre-li la pilota en la frontal de l’àrea. Alaña el llançava i Roberto l’aturava perfectament i amb una mà. Gran porter i gran parador de penaltis.
En teoria aquesta jugada havia de revolucionar els ànims del conjunt grana, aportant una dosi de moral; però l’esgotament físic guanyà la partida. Masses partits per tants pocs jugadors. Es podria resumir en una frase: “Calendari de Champions, equip de Segona”. Miku era l’únic amb una mica de força, a més a més dels jugadors de refresc que entraren a la segona meitat.
Finalment, quan el Nàstic abaixà els braços, arribà la “puntilla” basca. Fregant el temps afegit arribà una gran vaselina d’un autèntic crack com Lluis Codina. Roberto rebutja però la pilota quedà sobre la línia de gol. Del Olmo només hagué d’empènyer la pilota al fons de la xarxa. Era el 2-0 i el final del partit.
Arriba la primera derrota en un camp molt complicat i amb unes condicions molt adverses. Per si no fos prou cara la derrota, Abraham i Jandro es perden per sanció el proper partit: el primer per la falta durant la primera part i el segon per increpar l’àrbitre un cop finalitzà el partit. La setmana que ve, en plena Santa Tecla, arribà el Poli Ejido de Luis César, que només ha sumat 3 punts de 12 possibles.
Punts positius: Espectacular partit de Roberto. Lluis Codina segueix estant fi als seus 34 anys.
Punts negatius: Amb les dues expulsions d’avui, el conjunt grana en porta 4 a la Lliga. Primera derrota. Mala imatge. La zona de privilegi de Segona “A” queda ara a tres punts.
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.