El Nàstic guanya per la mínima al Castelló gràcies a un penalti d'Aurelio, després de tocar la pilota amb la mà. Jandro marcà i donà els tres punts als granes, que es situen en zona d'ascens. Als instants finals, el conjunt de Pep Moré empatà, però el gol fou anul•lat per fora de joc de Tabares. 8.669 espectadors veuen la segona victòria del Nàstic al Nou Estadi.
Segona victòria en tres partits. Set de nou: no està gens malament, sobretot veient com es presentava el partit i com s'ha desenvolupat el mateix. El conjunt de Javi López tenia diverses baixes, però la més destacada era la de Maldonado, expulsat a Córdova per doble groga.
Malgrat les expectatives que es tenien del "derbi", la primera part decepcionà. Amb un joc força lent i ensopit, gràcies sobretot a la bona col•locació sobre el terreny de joc dels jugadors albinegres, el conjunt de Javi López aguantà el 0-0. El Nàstic jugava i el Castelló sortia per velocitat. Així arribaren les ocasions orelludes, ben detingudes per Juanmi. Per part del Nàstic només destacar una jugada en banda esquerra. L'ex-albinegre Antonio López, força xiulat pels orelluts desplaçats, entrà per banda esquerra i xutà. Oliva detingué i refusà al segon pal, on no arribà Jandro pels pèls.
Amb el descans a sobre, Javi López hagué de realitzar un canvi: Tortolero marxà per problemes al genoll i entrà el central Pedro Mairata. Mentre el tècnic català estava al vestuari animant als seus homes, Calle i companyia escalfaven sobre el terreny de joc. Aquest primer fou qui entrà més prematurament al terreny de joc.
Corria el minut quatre de la represa quan Oscar López marxà i entrà Calle, fent retrocedir a Miku a la banda i Oscar Rubio a la defensa. El lateral dretà català marxà principalment perquè tenia una targeta groga, cosa que l'impossibilitava realitzar el seu joc amb tranquil•litat. Fede es trobava en la mateixa situació, però aguantà tot el partit.
Només sortir Calle i produir-se la jugada clau. Falta a favor del Nàstic: centrada d'Antonio López al punt de penalti i refús d'Aurelio, que en el salt amb Miku estén massa el braç i arribà a tocar la pilota amb la mà. L'àrbitre no veié res punible, però per l'auricular de l'oïda sentí: "penalti". I el col•legiat principal senyalà el punt dels onze metres. L'àrbitre assistent de la banda de tribuna veié les mans d'Aurelio i avisà al col•legiat. L'encarregat de llençar el penalti fou Jandro, que la clavà perfectament a la base del pal dret de la porteria d'Oliva.
El Nàstic s'avançava al marcador i retrocedia línies sobre el terreny de joc. Davant els atacs albinegres, Chabaud entrà per Jandro, l'autor del gol, per crear un doble pivot entre Abel i Chabaud per destruir i avançant a Arpón per construir. Tot i això el Castelló atacava i trenava bones jugades, tot i que no definia. Moré tragué la pólvora de la banqueta, fent entrar a Reggi. Tabares i Reggi ficaven la por al Nou Estadi.
El final del partit s'apropava. Només quedava el descompte. L'àrbitre afegia quatre infernals minuts. En el primer d'aquests quatre arribava la jugada polèmica. Llançament ràpid d'una falta a favor del Castelló, que agafà despistada la defensa grana. Només Óscar Rubio estigué atent. Tabares marxava d'Oscar Rubio i marcava davant la sortida de Juanmi. Era la decepció total. El Castelló empatava, justament, però empatava.
Quan l'empat semblava pujar, l'àrbitre assistent de la banda de tribuna enlluernà tot el Nou Estadi, que passà de la frustració a l'èxtasi. Era fora de joc i el gol quedava anul•lat. El Nàstic guanyava i el partit cada cop estava més a prop del final.
Aquest arribà i el Nou Estadi esclatà d'alegria. Era la segona victòria del Nàstic en Lliga, que fica als de Javi López amb set punts a la classificació, deixant-lo en la zona noble. La següent jornada visitem a l'Eibar, casa de Lluís Codina, que ha guanyat al Celta en la tarda del dissabte. Això sí, pel mig tenim la "transcendental" final de Copa Catalunya. No sé si ha quedat clarament que "transcendental" està escrit amb to irònic...
Punts positius: Segona victòria a casa. Guanyem el "derbi". Ens situem a la zona alta de la classificació. Debut de Calle. Bon ulls dels assistents de l'àrbitre: encerten en les dues jugades polèmiques: sí era penalti i sí era fora de joc.
Punts negatius: Massa patiment. Algunes faltes inexistents xiulades per l'àrbitre.
Nàstic: Juanmi, Oscar López (Calle, min.49), Abraham, Tortolero (Mairata, min.45), Fede, Abel, Oscar Arpón, Oscar Rubio, Jandro (Chabaud, min.75), Antonio López i Miku.
Castelló: Oliva, Rafita, Dealbert, Mora, Aurelio, López Garai (Dani Pendín, min.79), Mario Rosas, Arana (Oberman, min.33), Víctor Salas (Regí, min.67), Perico i Tabares.
Gol: 1-0, min. 53, Jandro (pen.)
Incidències: 8.669 espectadors al Nou Estadi. 500 albinegres veuen la primera derrota castellonenca en lliga. Instants abans del partit es rendí homenatge a Jesús Mari Serrano, després de penjar les botes a final de la temporada passada.
Video extret de NasticTV (http://www.nastictv.es.vg/)
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.