La veritat i ... l’objectivitat.

Sempre m’ha fet gràcia quan algú em manifesta explícitament que el que diu ... ho fa “amb objectivitat”. Em costa admetre-ho, i això que normalment ... crec tot el que em diuen, però no m’ho empasso això ... que algú sigui capaç d’expressar els seus pensaments de manera objectiva.

De vegades noto en algunes persones una certa “obsessió” quan manifesten les seves idees ... d’afegir que són “objectius”. Com si d’aquesta manera els seus pensaments tinguessin més valor, major incidència o l’atribut de “ser veritat”. Se’ls hi omple la boca. Diuen els que “saben” què per poder considerar-se objectiu cal ... “retratar sempre la realitat amb la màxima precisió possible”.

M’ha sobtat aquesta frase: “retratar la realitat”, perquè penso que no es pot fer “una fotografia” d’ella, si de cas i ... com a molt, “una aquarel·la”. Sovint em pregunto què és ... la veritat? I ... l’objectivitat?

En realitat a mi ... em molesten poques coses dels altres. Però una de les que més m’incomoda (per dir-ho d’alguna manera) ... és quan algú fa sentència ferma del que diu, creient-se posseïdor d’un grau considerable de certesa. És de les coses ... que més em costa tolerar. No ho entenc.

Els qui em coneixen bé, diuen que sóc molt subjectiu ... que “perdo” l’objectivitat amb excessiva facilitat. I sempre penso ... la perdo? Si mai no l’he tingut!!! Com es pot perdre el que no es té? He de reconèixer ... que en general i malgrat de vegades em costi admetre-ho (fins i tot ho arribo a negar) ... és ben cert, sóc “subjectiu crònic”. No puc pensar pràcticament en res ... allunyant els meus sentiments, l’afecte i les emocions que em produeix. Ja m’agradaria ... ja, o no!!!

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix l’objectivitat com ... “tractar els esdeveniments, les dades i els fenòmens amb independència de les reflexions i sentiments propis de l’observador”.

Jo no puc parlar absolutament de res sense tenir en compte els meus sentiments i les meves reflexions. Porto estona pensant ... si hi ha alguna cosa que d’una o altra manera no m’afecti emocionalment. No se m’acudeix cap. M’estic cansant de buscar!!! Inclús estava pensant ... potser ... el “Principi d’Arquímedes”. Doncs no, ni aquest!!! Per què quan me’l van explicar ... el professor em tenia una mica de mania. I jo li vaig agafar ... al pobre Arquímedes.

No sé si hi ha algú que sigui capaç de fer-ho ... tot i què no parlaré per boca dels altres ... però em costa creure a aquells que diuen que parlen amb objectivitat ... en realitat ho facin. No poso en dubte que s’ho creguin. Però tots sabem que una cosa és el que es creu i una altra de ben diferent, el què és.

Quan penso, reflexiono (de vegades ho faig), parlo, escric, opino ... de les “coses meves” sempre sóc molt subjectiu. Ho sé!!! Quan parlo del Nàstic ... la meva subjectivitat arriba a límits insospitats. Increïbles. Inclús diria que arribo a pensar com un fanàtic (és de l’únic que ho sóc). Ni jo mateix m’ho puc creure. Em faig creus. I és que el Nàstic ... m’apassiona. Em posa a cent. Em te el cor robat i durant el dia en venen imatges que m’ajuden a sentir-lo més a prop ... durant la nit, també.

Opino que “la veritat” ... no és patrimoni exclusiu de ningú. Rau subjecta a les creences i a les experiències individuals de cadascun. Això segurament és un tret característic de la personalitat. Vull dir que ... no estic segur que hi hagi remei o solució. Potser amb psicoteràpia? Hipnosi? Acupuntura? Tarot? Hummmm!!! Es probable que el que vagi millor ... sigui un Espidifen. Sense saltar-se cap dosi, però!!! Tres al dia.

Algú podrà pensar que no se’m pot fer gaire cas quan parlo del Nàstic. Probablement tingui raó. No sóc capaç de veure-li ... res malament. Només ... penso en el que em dóna. El que em regala. Sabeu què és? És ... il·lusió. Molta. Potser massa i tot.

Algun cop també penso que tot fora més fàcil si jo fos d’un altre equip. Però immediatament aquest pensament s’esvaeix. Jo vull ser del Nàstic ... i encara que no volgués ... crec que ara no podria deixar de ser-ho. Això no es tria de manera conscient.

I tot això ho dic amb tota “l’objectivitat” que tinc que sé que és ben poca ... per no dir nul·la però tan se val, és la meva veritat. La que m’omple la boca. Tot i saber que aquesta ... no la puc compartir pràcticament amb ningú.

(I és que quan penso en el Nàstic ... perdo el nord, però trobo el sud!!!)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article