El conjunt de Josu Uribe aconsegueix la primera victòria oficial de la temporada al guanyar 1-0 al Nàstic, amb gol de Wellington, que acabà expulsat. A partir de jugar amb un més, el Nàstic desenvolupà un gran joc, amb diverses ocasions clares de gol, però sense ficar-la dins. 3.748 espectadors veuen la primera derrota oficial del Nàstic a la temporada 2007-2008.
Derrota. La primera. I ha estat a la Copa del Rei, justament en una eliminatòria de partit únic. I que? La Copa hagués servit de quelcom? Haguessim arribat lluny? Crec que no. LA màxima aspiració del Nàstic hagués estat arribar a jugar amb un Primera Divisió, cosa que tenim força fresca al cap.
El partit va tenir dues parts, aplicant el tòpic típic del futbol. La primera per l'Alabés, que dominà lleugerament i aconseguí avançar-se a l'electrònic, amb un gol de Wellington a rematada de cap. El Nàstic, amb una barreja de titulars i suplents, intentà empatar. Miku ho pogué materialitzar, però la seva jugada marxà fora. Sense gaires opcions granes, el partit arribà al descans.
Sense cap tipus de lògica, l'Alabés veié com es complicà el partit, després que l'autor del gol s'autoexpulsés, per un cop de colze a Tortolero. No es comprén: per què un jugador realitza una jugada violenta quan juga a casa, va guanyant i és l'autor del gol?
A partir d'aquí el partit donà una volta de 180 graus. El domini del partit passà a les botes granes. Un gran Miku i un força encertat David Sánchez portaren de la mà a un Nàstic que disposà de clares ocasions de gol, partint de les botes d'un gran Miku i d'un jugador que entrà de suplent: Jandro. El porter local, Ardouin, es marcà un bon partit i evità que els granes empatessin, forçant la pròrroga i qui sap, els penaltis.
Finalment, el partit concluí amb un Nàstic volcat a l'atac però amb més cor que cap. Calle debutà, però la seva presència fou més anecdòtica que una altra cosa. Ara el primer equip del Nàstic es centra totalment a la Lliga, on sí ha d'arribar lluny. Això passa per aconseguir una victòria el pròxim dissabte a les 18:30 hores contra un Castellò que també ha perdut per la mínima la seva eliminatòria de Copa contra l'Albacete.
Punts positius: S'acaba la Copa i ens centrem a la Lliga. Miku i David Sánchez es marcaren un bon partit.
Punts negatius: Primera derrota oficial.
Alabés: Nico Ardouin, Iñigo Calderón, David Coromina, Gaspar Gálvez, Angel Sánchez, Sergio Rodríguez (Pablo Casar, m. 57), Natxo Garro; Miguel Pérez (Astudillo, m. 57), Wellington Paulista, Asier Arranz (Gabri, m. 65), i David Aganzo.
Nàstic: Juanmi, David Medina, Pedro Mairata, Daniel Tortolero, Fede Bessone, Chabaud (Jandro, m. 51), David Sánchez, Miku, Pinilla, Antonio López, i Maldonado (Calle, m. 63).
Gols: 1-0, m. 33, Wellington Paulista.
Incidències: 3.748 espectadors a Mendizorroza.
Fotogrfia cedida per Domingo Garcia, webmaster de www.fotonastic.com
Video extret de NastivTV (http://www.nastictv.es.vg/)
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.