Córdova 2-2 Nàstic: Martínez Franco la lia i el Nàstic empata
El Nàstic es capaç d'empatar a dos malgrat la dolenta actuació arbitral de Martínez Franco, en un partit on Óscar Rubio i Maldonado acabaren expulsats. El Córdova remuntà el matiner gol de Torturar-ho i Pinilla marcà l'empat a falta de cinc minuts del final. Empat just per un bon Nàstic.
Empat. Bon resultat després del que hem vist. Be, no bon resultat: molt bon resultat. I és que el Nàstic i el Cordova han patit un dels típics arbitratges de Segona Divisió "A". Un senyor que tenint a la cartera unes cartolines de color vermell i groc...la lia. I és així. Martínez Franco l'ha liada. Qui ho ha patit més ha estat el Nàstic.
El partit començava idènticament com el de la setmana passada: gol del Nàstic. Igual fins i tot en el seu autor: un central. En aquest cas fou el barceloní Dani Tortolero qui ficà el cap per enviar la pilota al fons de la xarxa. El Nàstic s'avançava al minut 6 i tenia tot el partit per repetir les sensacions de la setmana anterior contra l'Alabés.
Però aquestes intencions de Javi López es veieren truncades quan l'àrbitre del partit, Martínez Franco, veié un cop de colze d'Óscar Rubio a un jugador del Córdova. Immediatament, el col•legiat tragué la targeta vermella directe, davant l'estupefacció de tota la premsa de Tarragona. Aquí es trencà el partit pel Nàstic, que es veié amb un jugador menys fins al final del partit.
Javi López canvià a Miku i introduí a David Medina, que passà a jugar de lateral dret. El Nàstic canvià de sistema i passà a jugar amb Arpón per la dreta, Jandro pel centre del camp i Maldonado de davanter nat. Amb un menys, el Nàstic intentava tenir la pilota, evitant l'atac andalús. Roberto, porter grana, es marcà una gran primera meitat, aturant dues ocasions clares del conjunt andalús. Tot i la bona actuació del jove porter, no pogué evitar l'empat cordovès. Arteaga, a la prolongació de la primera part i al més pur estil Messi, es marxà de tothom, i marcà l'empat davant l'alegria local.
Arribava el descans i el Nàstic havia encaixat el primer gol en lliga. Un gol psicològic. Javi López i els seus homes havien d'afrontar una segona part amb un menys. Aquesta, no pogué començar pitjor. Asen, al minut quatre de la reanudació, rematà al fons de la xarxa el gol que culminava la remuntada andalusa. El Nàstic perdia i estava amb un jugador menys.
El mister grana començà a introduir diversos canvis: Abraham marxà lesionat i entrà Mairata i Jandro fou substituït pel veterà Antoni Pinilla. Tot i els canvis, el Nàstic continuava K.O. i el Córdova gaudia de bones ocasions per rematar el partit, tot i que Roberto estigué molt encertat evitant la sentència. Però no fou fins al tram final del partit quan Martínez Franco es consagrà.
Primer senyalà un penal més que dubtós sobre Maldonado. Era el minut 85 i el conjunt de Tarragona podia empatar amb un menys. L'afició cordovesa no donava crèdit, però el penalti estava assenyalat i Pinilla s'encarregava de llençar-lo. El veterà davanter xutà i marcà el 2-2, enmig de l'enfadament local. Però aquí no acabà l'espectacle del "de negre". Minuts més tard, ensenyà la segona targeta groga a Maldonado i l'expulsà.
Podeu pensar: be, no la va liar més. Doncs sí. En la següent jugada qui acabà expulsat fou un jugador andalús: Arthuro. I la última expulsió fou la del preparador físic del Nàstic: Gerardo Izaguirre. Les targetes volaren aquesta tarda-nit a l’Arcángel de Córdova.
Finalment, el Nàstic suma un punt fora del Nou Estadi, complint la regla anglesa: guanyar a casa i empatar a fora. I veient com ha estat el partit, ha estat un empat amb bon, molt bon, sabor de boca. La setmana que ve, més, i millor, perquè ens visita al Nou Estadi un clàssic: el Castelló, que es troba colíder, juntament amb el Málaga, a la Segona Divisió "A".
Punts positius: Bon empat del Nàstic. Bon rendiment de les jugades a pilota parada. Empat a fora amb dos menys.
Punts negatius: Mala actuació arbitral. Maldonado i Óscar Rubio expulsats.
Córdova: Julio Iglesias, Dani, Pierini, Pablo Ruíz, Diego Reyes, Cristian Álvarez (Guzmán), Endika, Ito, Arteaga (Juanlu, min.67), Javi Moreno (Arthuro, min.42) i Asen.
Nàstic: Roberto, Fede, Abraham (Mairata, min.63), Tortolero, Óscar Rubio, Abel Buades, Arpón, Antonio López, Jandro (Pinilla, min.59), Maldonado i Miku (David Medina, min.30).
Incidències: 12.000 espectadors en el retorn del futbol professional a l'Arcàngel de Córdova. Es guardà un minut de silenci per la mort d'Antonio Puerta.
Fotografia cedida per DiariodeCórdoba.com
Video extret de NasticTV (http://www.nastictv.es.vg/)
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.