Jo....lín

Deia el company Joan Alfons López que l'inici grana va ser espectacular. Bravo, sembla que per fi has deixat enrere la por a congratular-te pel bon joc de l'equip i ja no sents la necessitat imperiosa de ser pessimista, per si de cas, per si a Còrdova ens "fotem de lloros". I és que tens via lliure per ser optimista, el nou Nàstic va ser una màquina de fer futbol en un campionat on les parafernàlies amb la piloteta no abunden en excés. A pesar de les lesions, a pesar de les deu cares noves sobre la gespa, el Nàstic de 2ª arrenca de la millor manera possible, amb victòria i amb bon joc. I això ja no ens ho treu ningú, per molt que encara manquin 41 jornades. Ahí es nada...

No sé a qui destacar per sobre de la resta de futbolistes i desconec el mode idoni per lloar l'actitud i el nivell dels Jandro, Antonio López, Maldonado, Miku (sí! el que va arribar divendres) i companyia. Davant hi havia un rival d'aquells complexes, de 1ª si em permeteu. Però les sensacions de cautela prèvies al Nàstic-Alabés van desaparèixer en quant l'àrbitre va donar inici al partit. Després del matx d'ahir, els vitorians necessitaran una jornada a les Termes de Montbrió per superar la paja mental sublim que van patir en defensa i la inoperativitat ofensiva que va erigir a David Abraham com la versió 2.0 d'Anibal Matellán.

L'Alabés va poder empatar en un xut llunyà que es va estavellar al pal, sí, però en cap moment hi va haver la sensació que el rival era capaç de capgirar el resultat. Els de Javi López la remenaven sense presses i sense necessitat d'apurar més del compte en ple agost i quan encara no s'ha assolit el nivell físic òptim. I per això no cal demanar més, perquè s'han sumat 3 punts i perquè només manquen 41 jornades per a què es compleixi el somni. I tranquils que hi haurà desplaçaments a Còrdova, Ejido, Ferrol i més enllà on palmarem i exclamarem un renec rotund de desesperació, perquè la Lliga és molt llarga i es forma de bons, dolents i pitjors moments. Per això Joan Alfons no cal que pateixis a dia d'avui, ja ho faràs més endavant. A gaudir fins diumenge.

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article