Nàstic 2-0 Alavés: inici espectacular

El conjunt de Tarragona guanya a l’Alabés i comença la Lliga de forma excepcional. Un gran espectacle ofert pels jugadors de Javi López ha garantitzat la victòria davant uns 8.500 aficionats.

Gran inici del conjunt de Tarragona a una lliga que pinta força be. El rival no era pas un equipet, sinò un Deportivo Alavés que, tot i estar en plena revolució post-Piterman, mostra un gran equip per la competició. Homes com Astudillo, Edu Alonso o Toni del Moral han xafat l'herba del Nou Estadi, tot i que no se'ls ha vist futbolísticament, gràcies a un gran partit de tots els jugadors del Nàstic.

Es podria dir que l'únic punt negre de l'encontre ha vingut de mà de les lesions. Abel Buades i Mingo han hagut de ser substituïts per Chabaud i Fede Bessone, respectivament. El valencià ha patit un pinçament a la cuixa de la cama dreta i sembla que no és res greu. El cas del d'Hostalric és més greu, ja que pateix un trencament fibrilar. Demà es sabrà la gravetat de la lesió.

Centrant-se en el partit, el Nàstic a dominat "de pe a pa". Javi López ha sabut aplicar a la perfecció la seva filosofia: jugar, tocar, jugar, tocar, xutar, tocar, jugar, xutar. El conjunt grana ha demostrat que jugant la pilota i aplicant els sistemes de Javi López es pot realitzar un futbol espectacle. Un gran espectacle.

L'inici del partit ha estat de clar domini grana, fins al punt que David Abraham, de rematada de cap a la sortida de un corner, marcà el primer gol del partit, avançant als granes. Era el 1-0. I només era l'inici. L'Alabés començava d'una forma gens desitjable, amb un gol en contra. Tot això, el conjunt de Vitòria no millorava, davant un Nàstic que jugava i enlluernava al públic grana.

Dominant el joc i el resultat, els minuts anaven passant, juntament amb les lesions de Buades i Mingo. Maldonado, que realitzà un gran partit juntament amb Miku, pogué marcar el segon abans del descans, però una excel•lent mà de Bernardo evità la sentència grana. La mitja part arribà al Nou Estadi, amb la sensació de tranquil•litat i esperança de sentenciar el partit a la segona part.

Els últims 45 mnuts, el Nàstic els afrontà amb la possibilitat de realitzar només un canvi. Malgrat això, el conjunt de Tarragona tornà a mostrar una gran habilitat per jugar al futbol, tot i que l'Alabés es despertà lleugerament. L'exemple més clar arribà al minut 67, quan Toni del Moral engaltà un fort xut des de la frontal, enviant la pilota al travesser. Justament, a la mateixa jugada, el Nàstic montà la contra mitjançant Arpón. Aquest centrà la pilota a Jandro, que deixà la pilota de cara a Maldonado, per tal que aquest, amb la única oposició del porter Bernardo, marqués el segon gol, sentenciant el matx a falta de 20 minuts pel final.

Aquí, amb el segon gol, s'acabà el partit, ja que el Nàstic començà a dominar, triangular i a meravellar als aficionats granes que estaven molt necessitats de futbol. Una gran senyal fou la tornada de l'onada i dels "oe, oeeee" a les graderies del Nou Estadi. Això sí, hem de ficar seny. Això només és la primera jornada de Lliga.

Ni hem pujat, ni tots els partits seran com aquest. Cert és que la cosa pinta be, molt be, però tirant d'historial, encara m'enrecordo del Nàstic 3-0 Mataró, de la temporada 2002-2003, quan l'equip acabava de baixar de Segona "A" i va donar un autèntic espectacle en el primer partit a Segona "B". Tirant de refranys: "les coses no són com comencen, sinó com acaben".

Punts positius: Gran espectacle futbolístic. Victòria per començar. Gran partit d’Arpón, Abraham, Maldonado, Miku...tot l’equip en general.

Punts negatius: Les lesions de Mingo i Abel Buades.

Gimnàstic: Roberto, Rubio, Abraham, Tortolero, Mingo (Fede, m.21), Abel (Chabaud, m.16), Arpón, Maldonado, Jandro (Pinilla, m.75), Antonio López i Miku.

Alavés: Bernardo, Casar, Mateo, Tarantino, Natxo Garro (Lacen, m.56), Astudillo, Edu Alonso, Mena (Gabri, m.67), Samuel (Miguel Pérez, m.62), Toni Moral i Wellington

Gols: 1-0, min.8, Abraham; 2-0, min.68, Maldonado

Incidències: 8.500 espectadors al Nou Estadi en el retorn a Segona “A”. Quasi 100 vitorians estigueren a la graderia.

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article