Dentro de unos días comenzará a rodar el balón de forma oficial: el 26/Ago/07. No sabemos cual será el resultado de las primeras jornadas (J-6/J-12), pues no somos adivinos; pero lo que sí tenemos es la referencia de lo que sucedió en las dos últimas temporadas, y no fueron buenos comienzos precisamente, aunque el resultado final fue de signo bien distinto: ascenso a Primera en la T-05/06, y descenso a segunda A en la siguiente.
Durante los primeros compases de la T-05/06 hubo paciencia y el equipo acabó cogiendo un buen ritmo de puntos, de manera que en la segunda vuelta se colocó de forma sorprendente en disposición de conseguir el ascenso. Un premio que finalmente se consiguió. Sin embargo, en la T-06/07 –en la Liga de las Estrellas- las cosas no se enderezaron en toda la temporada.
Con estos precedentes y estableciendo que un ciclo de 12 partidos (3 meses de competición) es un periodo adecuado para hacer una primera evaluación deportiva, podríamos establecer las siguientes hipótesis:
Hipótesis Nº 1: tras la disputa de las 12 primeras jornadas, el equipo ha conseguido una cantidad de puntos cercana a los 20. En este caso el Nàstic estará, casi con toda probabilidad, en posiciones de ascenso (entre los 3/5 primeros). Si se diera esta circunstancia positiva, la reacción de la afición será, posiblemente, de plena satisfacción, y de empezar a creer que el equipo se puede pasear por la categoría, y que el objetivo final del ascenso es factible conseguirlo.
Hipótesis Nº 2: tras la disputa de las mismas jornadas (12), el equipo tiene una puntuación similar a la de la T-05/06, unos 15 puntos (13ª posición). Varios puestos por debajo de la mitad de la clasificación provisional. Esto daría lugar, probablemente, a una división de opiniones entre los aficionados. Aunque objetivamente, y pensando en la temporada del ascenso, no habría nada perdido: el equipo podría perfectamente remontar posiciones; pero, para ello, sería necesario encadenar una racha de resultados positivos para compensar el déficit de 5/6 puntos acumulados respecto a la situación de la 1º hipótesis.
Hipótesis Nº 3: tras la J-12 el equipo ha logrado sumar tan solo 5/6 puntos. La situación provisional en la clasificación general sería muy baja.
Si este fuera el caso, creo que la decepción sería generalizada. La reacción de la afición sería con toda probabilidad menos comprensiva que en la temporada pasada y, llegado ese momento, se acordaría de que el equipo realizó la pretemporada sin delanteros y asociaría la marcha negativa del equipo a errores en la planificación/confección de la plantilla (principalmente en el asunto del ritmo de los fichajes).
Entre estas tres hipótesis: positiva; neutra y negativa, hay todo un abanico de posibilidades que producirían a la afición sensaciones de diversos signos, según el nivel de expectativas y exigencia que tenga cada cual. Pero es evidente para mí, claro, que si el equipo no cohabita en los puestos altos de la clasificación (6/8 primeros) desde comienzo al final de la competición (y no hablo de conseguir el ascenso), no estará cumpliendo con las expectativas de un equipo que está llamado a ser un grande de la categoría de plata y potencial equipo de Primera.
El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau.
El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll.
El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més,
El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba.
«És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.