I al setembre ... què?

La veritat ... no sé que passarà al setembre.

No sé perquè però el setembre ... és un mes que sempre em porta dues idees associades: exàmens de recuperació (què fort!!!) i Santa Tecla. Començava la frase dient no sé perquè ... però en realitat si faig memòria la resposta és fàcil.

Mai no he estat un estudiant brillant. Ni tan sols un bon estudiant ... i per això normalment el mes de setembre per a mi era un mes de feina extra, d’exàmens, de recuperacions ... però també de Festa. Sobretot de Festa Major. M’agrada molt la festa Gran de Tarragona. Per cert ... Tarragona està preciosa. Les nits d’estiu a Tarragona ... m’encanta sortir a sopar, passejar, pensar, mirar ... conversar. I els “poblets” del costat també estan molt bé, no?

Fa dies que penso ... en aquest proper setembre. Com aniran les coses. Què passarà. Quines coses? Doncs ... no sé que dir, tot en general. Sóc molt prudent, no? Buenu, a dies!!! Sembla que després de l’estiu les coses hagin de canviar ... o potser les coses tornen a ser com abans de l’estiu. Ai, no sé el que com seran. No ho tinc massa clar. En fi, ja es veurà!!!

M’ho intento imaginar ... però no puc. Faig un esforç majúscul ... però no hi manera!!! Em manca imaginació. No tinc la capacitat mínima per pensar, per preveure el que succeirà. De vegades em sembla que tot anirà de meravella ... i per tant jo em sentiré pletòric i feliç. D’altres, ho reconec, tinc por. Tinc una mica de por ...perquè no ho voldria passar malament, i segons com vagin les coses ... “a patir”. Joder!!!

Quan penso què ... com és que em costa tant imaginar el que passarà al setembre ... em sembla què ja sé la resposta. Crec què quan tenim posades moltes il·lusions, moltes ganes ... moltes expectatives en un fet, quan hi penses ... sembla que aquest no s’hagi de produir. De vegades tenim por ... que passi alguna cosa i ens ho desgavelli tot. Potser és per aquest motiu que em costa “visualitzar” el setembre.

Ara bé, en principi ... il·lusió no em falta. I no penso utilitzar la tàctica de no il·lusionar-me per no tenir una decepció. Em sembla ... que de vegades val la pena arriscar, i si t’engresques i després les coses no surten bé ... mala sort, però tenir una actitud “grisa” per no tenir decepcions ... només va en contra de qui la te. No va amb la meva forma de ser. Jo més m’estimo “una batacada” que viure en “la misèria de la cobardia” de manera continuada i conscient. No ho penso fer. Ja ho he dit algun cop. És com “anar fent”. Hi ha persones que ja no els hi pregunto ... com va? Com estàs? Em fa ràbia. Em costa tolerar ... aquesta resposta com a sistema de prudència. La prudència és una altra cosa ...

Buenu, al que anava. Penso en el Nàstic ... i no puc fer-ho sense esperança, sense que em brillin els ulls de ganes de veure’l, de gaudir-lo ... després ja veurem el que passarà perquè com sempre dic ... MAI SE SAP. I d’aquesta frase cada dia estic més convençut. Per que de vegades em sembla que “tal” cosa és impossible i després succeeix. I una altra que em sembla segura ... després es complica.

Quan penso en el Nàstic m’acaloro. Em “falta aire”. Sabeu el que vull dir? Tinc una sensació estranya i agradable. Sí, sobretot això ... molt agradable. I també ... desconcertant. I sobretot ... divertida.

La sensació és estranya ... perquè no estic acostumat, i no sé si m’acostumaré. És excepcional, i tots sabem el que vol dir això, no? Agradable ... perquè em dona satisfacció i felicitat. Desconcertant ... perquè té aquest punt d’incertesa que descriu millor que jo ... Martí i Pol, i ... divertida ... perquè m’ho passo “pipa”. M’encanta!!!

Ara estic bé ... buenu, a veure que passa al setembre. Tinc bones expectatives. Per això ara ho porto amb dignitat. Crec què seré capaç d’esperar ... de vegades sóc impacient ... amb el Nàstic ho sóc molt. De fet ... tampoc no tinc altre remei em sembla. Però com ja sabeu ... MAI SE SAP!!!

Es nota que tinc molta il·lusió? No sé ... no sé!!!

(Tinc tantes ganes de veure el Nàstic ... que se’m fan els dies eterns. Després ... tot va tan ràpid que no m’adono. És igual, però ... em penso que val la pena!!!)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article