Enyorar ... a l’estiu.

La primera idea clara: enyoro ... el Nàstic.
Ho reconec ... i ja està!!!

Sempre he mantingut que és necessari desconnectar pràcticament de tot. El descans ... senta “de meravella”. I descansar vol dir ... bé, crec que no cal que ho digui que tots ho sabem, no? De totes maneres sí m’agradaria dir que el “paradigma” del descans és dormir. Les persones que estan cansades necessiten dormir molt. Hi ha qui gaudeix dormint, però això ja és una altra cosa.

Ha passat poc temps, massa poc, de fet ... quasi gens i m’adono que sento com una mena de buidor. Em falta “algo” important. Em sembla que d’això se’n ... diu enyorar. Quan es desitja la presència d’alguna cosa o d’algú ... absent, el que s’està fent es “trobar a faltar”. M’encanta aquesta frase!!! És important notar l’absència d’alguna cosa o alguna persona, no? Trobar a faltar ... és una frase contradictòria. Com es pot trobar el que no hi és? Ja pots buscar, ja!!! Clar, vol dir que t’adones que no hi és ... en realitat, que no “tens” el que t’agradaria que hi fos. I ho voldries ... perquè saps que existeix. Hi és però no en gaudeixes. És curiós, enyorar i gaudir són paraules complementàries. Em sembla que quan gaudeixes ... no enyores, i en canvi quan enyores ... no gaudeixes.

Enyorar ... per un costat és un sentiment amb un component una mica trist, perquè en el fons ... sempre implica una certa pena, desconsol i soledat. Per un altre ... també vol dir que ... en el fons (o en la forma) estimes, i per això notes l’absència. Aquest sentiment (el d’estimar) és ... agradable. Molt agradable. Estimar però ... també pot ser arriscat, no? De vegades agosarat ... d’altres no. Buenu, no sé ... no estic massa segur.

Recondueixo que si no “m’acabaré embolicant” ... deia que estimar està molt bé. Sempre és fantàstic “donar-te”. De fet ... aquest sentiment no es pot viure d’altra manera. Cal però, tenir una certa mesura i “no perdre el cap”. Tot i que penso que “estimar” i “perdre el cap” són paraules que sempre van de la ma. No poden viure l’una sense l’altra. És difícil viure en equilibri. Trobar aquest punt ... per a mi és complicat, i això és degut al paper de les emocions a la nostra vida o com a mínim ... a la meva. No estic segur que es pugui estimar amb un cert equilibri. O s’estima o ... no s’estima. Estimar amb mesura ... és com rectificar un “sofregit” de sal, ufff, em sona estrany.

Em costa molt expressar el que sento. M’adono ... que dic una cosa, i a l’hora també dic la contrària. Jo crec que ... la calor em descentra, eh? I això que aquest Estiu diuen que no està fent gaire. A veure si vaig concretant. Intento reconduir l’escrit ... per segon cop. Com em costa avui!!!

Una cosa ... és que m’agradi el Nàstic, que necessiti saber d’ell, si hi ha alguna novetat, quines són les expectatives, els plans, els menús, els canvis ... l’estat actual. Això és fantàstic. Ara bé ... cal viure-ho amb una certa mesura. Em sembla ... que em costa excessivament trobar aquest estat d’equilibri. Em costa més del que em pensava. De fet, ser equilibrat és molt complicat no? Per mi almenys!!!

Buenu, l’estiu és llarg. Per un costat ... m’alegro, però per un altre ... se’m fa una mica costa amunt. Com sempre ... la dualitat. Fàcil/difícil, prop/lluny, molt/poc ... formal/informal, prudent/imprudent ... i que relatiu que és tot no? De fet, menys mal que el que te a veure amb el pas del temps ... te un cert remei: esperar que passi i veure-les venir. No sé ... que ens te preparat el destí, quines sorpreses ens trobarem ... perquè insisteixo en una idea: Encara que de vegades tot sembla indicar que ... mai se sap!!!

Cal ser pacient. Jo de vegades ho sóc. D’altres ... ni de conya!!!

Si vull acabar l’article hauré d’engegar l’aire condicionat. Em sembla que el “canvi climàtic” m’està afectant més del que pensava. No m’havia adonat fins ara.

Ara que hi penso ... a lo millor no és el canvi climàtic. Potser el tema és ... que quan parlo del Nàstic m’acaloro. Em sembla que és això ... perquè de fet ... tinc més calor interior que no pas exterior. Sento calor, molta calor i en canvi no estic suant.

Buenu ... a veure que passa.

(El d’avui m’ha costat d’escriure. I no ... perquè no tingui coses a dir ... que en tinc moltes, sinó perquè de vegades se’m fa difícil explicar el que sento, però no per pudor o vergonya, sinó perquè se’m remouen algunes coses per dins ... i quasi que prefereixo ... ser poc conscient.)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article