Les expectatives ...

Tots tenim expectatives.

Sempre ... encara que no ens adonem ... en tenim. El cervell per si sol s’organitza i es planifica per tenir determinades expectatives de les coses importants i no importants de la nostra vida. Segons el meu entendre és un acte involuntari ... com “una mica” reflex, és ... com tancar els ulls o moure les parpelles ... o de vegades somriure, quedar-se sense veu ... pensar en coses agradables. Ho fem sense adonar-nos ... segurament, perquè les precisem per viure i formen part de la nostra manera de ser.

Crec que no hi ha ningú que no tingui expectatives.

Les expectatives són allò que esperem que passi o ens sembla que passarà. Això és molt diferent del que “realment succeirà”. És molt complicat saber el que passarà respecte d’alguna cosa. Buenu, de fet pràcticament ... és impossible, però no sempre, de vegades ...

Hi ha casos en que podem predir amb relativa facilitat el que està per venir.

Si ... jo agafo un gra de raïm i el deixo anar per fora de la barana de la terrassa ... intueixo que caurà al jardí. I el veí de baix ... s’emprenyarà amb mi perquè es pensarà que sóc “un deixat” i una mica “marranu”. Bé, quasi segur ... perquè, també podria passar alguna cosa excepcional (una oreneta volant l’agafés amb el bec) tot i que sabem que el més probable és que el gra arribi a terra. Si en el seu lloc ... llancés una síndria fora més complicat, no? Vull dir ... pobra oreneta!!! De vegades, a la vida ens trobem amb esdeveniments extraordinaris, excepcionals ... especials, no?

Tots tenim sorpreses.
Agradables o desagradables ... però no deixen de ser sorpreses.

D’altres cops resulta difícil predir el que pot passar. Ara bé, tenim clar el que desitgem que passi o el que ens agradaria que succeís. Tot i que a cops ... sembla difícil saber si el que vols et convé, o no et convé. Per exemple, jo estic esperant una trucada de telèfon. És possible que es produeixi ja que la persona de la que espero la trucada te telèfon, sap el meu número i jo també tinc el meu telèfon engegat. Tinc cobertura. És probable que soni, no? També ... perquè sé que algun cop ja ho ha fet, per tant ... perquè no es pot repetir?

Poden passar dues coses:

La primera ... que truqui amb la qual cosa es compleixen les expectatives que tenia i per tant estic content i satisfet. Les coses han anat com jo volia. El que ha passat coincideix amb el que jo vull que succeeixi. Les expectatives s’han complert.

La segona, que no em truqui pel motiu que sigui. En aquell moment ... quan va passant el temps i el telèfon no sona ... l’ansietat va augmentant i la frustració sorgeix, et comences a sentir malament, i acabes pensant que no tenia motius per esperar que es produís. Inclús puc buscar alguna excusa que em serveixi d’explicació per tranquil·litzar-me i no patir pensant el motiu pel qual no s’ha produït l’esperada trucada. Les expectatives no es compleixen ... tot i que jo intento protegir-me.

És curiós ... però totes les persones sempre tenim algun motiu per patir. Que patim o no ... depèn molts cops del nostre estat emocional però sobretot de la nostra personalitat. També de com ens van les coses. Millor dit ... algunes coses. Quan tot va bé ... s’estableix una dinàmica que facilita l’actitud positiva. Quan se’t giren les coses no trobes sortida. De vegades un mateix fet es pot viure de maneres molts diferents ... depèn del dia. Tots tenim dies més bons i d’altres més dolents (dies “d’anar fent”).

Em sembla que tinc ganes que arribi el setembre. Per un costat necessito les vacances (agost) que segur que em senten de meravella. Vull desconnectar de la feina. Per un altre ... tinc ganes de futbol. Sembla que ja faci molt de temps que no vaig al Nou Estadi.

Ara mateix ... ja m’enyoro una mica.

Tot just ha començat l’estiu i ja m’enyoro. Buenu, faig “alguna escapada”. No vaig bé ... ho sé. Buenu esperaré una mica els esdeveniments ... a veure que passa. No penso perdre la il·lusió ni la paciència ... més aviat al contrari, necessito poca cosa per ... “enlluernar-me amb una espelma”. Les meves expectatives de moment estan intactes.

Tinc ganes d’anar a l’estadi.
Em fa il·lusió el Nàstic.

M’agradaria poder expressar clarament el que sento ... i compartir-ho, és difícil però ... potser massa complicat. De fet no sé si m’explico massa. El meu pare sempre deia referint-se a mi quan era petit ... “aquest nen vol i dol” i tenia raó. Ara mateix em sento així. No sé el que vull.

(Hi ha equips que em cauen bé i d’altres que ... malament. De vegades no hi ha cap explicació ... d’altres sí. El “Poli” abans no era dels meus preferits ... ara però la cosa ha canviat. Avui ... ja tinc un interès diferent. Em comença a caure bé. Tinc moltes ganes que vingui al Nou Estadi per veure l’acollida que li fem a LC ... i segur que serà fantàstica ... no havia d’haver marxat.)

Darrere la porta tancada El Nàstic està fonamentant bona part del seu rendiment ofensiu en les últimes jornades –les de la millora en el joc i els resultats– en les accions a pilota aturada. Dels últims nou gols marcats pel conjunt grana, sis han arribat en accions d’estratègia, una de les assignatures pendents dels tarragonins durant bona part de la temporada i que ara està proporcionant gols clau. Llegir article	Condensació creixent El pas de les jornades, en comptes d’aclarir el panorama a la zona baixa de segona A, l’està complicant. S’acosta el final del campionat i ara hi ha més equips implicats en la lluita per evitar el descens i no n’hi ha cap que estigui sentenciat a baixar. L'avantatge del Nàstic és que va a més i s'ha acostumat a viure amb l'aigua al coll. Llegir article
El pes dels centrals El Nàstic està en un bon moment, després de vèncer al camp del Màlaga, acumular sis partits sense perdre i sortir de la zona de descens, i una part de l’explicació cal buscar-la en l’estat de forma dels dos centrals titulars, Pere Mairata i David Abraham. En les últimes jornades, els dos jugadors han mostrat un bon nivell defensiu, aportant molta solidesa i seguretat a la rereguarda grana i, a més, Llegir article	Victòria per a l'autoestima El Nàstic va demostrar ahirque està plenament capacitat per salvar-se. Els grana van aconseguir el que semblava impossible: aconseguir els tres punts al camp del Màlaga el millor conjunt com a local i tallar així una ratxa de sis mesos sense guanyar a fora. Més enllà del triomf, que serveix per sortir de la zona de descens a segona B , el que es va veure ahir a la Rosaleda permet afrontar aquesta recta final de la lliga amb plenes esperances en aquest equip, que si fos pel joc d’ahir i no pel que indica la classificació, semblaria que hauria d’estar lluitant per un objectiu ben diferent. Llegir article
Màlaga 1-2 Nàstic: s’acaba la sequera El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens. Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou. Llegir article	NÀSTIC 2 HÉRCULES 2 Segundo partido consecutivo del Nàstic en casa y muchas esperanzas de la parroquia local de conseguir una nueva victoria que le sacara de la zona de descenso. Desgraciadamente no ocurrió así. El Hércules dio primero y, al final, volvió a golpear para conseguir un empate que quizá no mereciera; pero que se encontró sin demasiado esfuerzo, debido al escaso porcentaje de acierto del Nàstic en las muchas ocasiones que generó, y a pesar de la floja actuación de su portero Unai Alba. Llegir article
"El Màlaga és com una piconadora" «És un equip molt rocós, molt dur, com un rodet i amb molt de ritme, que és poderós en l’estratègia, que a dalt té molt de perill, amb homes com ara Baha i Salva i amb un camp amb 30.000 persones.» Espanta, però així és com va definir el rival de demà, el Màlaga, César Ferrando, conscient que s’enfronten amb el segon classificat i el millor conjunt a casa. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article