De verdad, gracias por anunciar fichajes "poquito a poquito", sin prisa pero sin pausa. Y es que eres sabio, joven pero sabio. Seguro que has pensado en ello, "si me tiro una semana sin presentar un nombre, la prensa me bombardeará con infinidad de aspirantes a ocupar una taquilla del Nou Estadi". Por eso te doy las gracias, por evitar en gran parte la locura del mercado de verano y abastecer de materia prima nuestras piezas. ¡Qué alegría cuando hay algo que contar, algo fiable, algo oficial!
No dic pas que la premsa s'inventi noms, sinó que qui té boca s'equivoca i a manca de fitxatges la pluja constant de rumors desespera a qualsevol. Però problema solucionat perquè ja en tenim 5 i encara en queden 7 o 8 per arribar. Abel Buades, Dani Tortolero, Gorka de Carlos, David Sánchez i atenció, Óscar Rubio són els primers cromos nous. óscar Rubio... Qué gran, dues setmanes seguint de reüll a Marc Bertran, Damià i Juanpa i finalment aterra a Tarragona un individu no reflexat prèviament pels mitjans... Ei, nos us preocupeu que encara necessitem un lateral més.
Pel que fa les noves incorporacions, ja vam parlar de la d'Abel Buades, és a dir que passem directament a la dupla de "Davids". Tortolero, un ex del Nàstic torna per demostrar que ja no és un nen i que ja no és un bon futbolista, sinó un gran futbolista. I que es compleixi, noi. David Sánchez pretén plantar la paradeta a la medular per comandar la possessió de pilota. Per cert, esperem que se li doni millor això que no pas parlar en públic.
Seguim amb Gorka de Carlos que serà presentat oficialment demà al migdia; arriba amb un bon cartell i l'experiència indispensable per no desentonar a la 2ª Divisió. Finalment, Óscar Rubio és la sorpresa, la jove sorpresa de 23 anys que arrossega un cognom típic al nostre país i una herència familiar interessant: el seu pare és Miguel Rubio, ex-jugador del Lleida, ex-entrenador del Reus i actual tècnic de la U.E Lleida.
Bé, veieu doncs que m'he animat amb tantes notícies i el que eren dubtes amb la primera incorporació d'Abel Buades s'ha convertit en optimisme, això sí, reservat. I és que encara necessitem moltes cames noves més i molts caparrons disposats a assentar el Nàstic a la 2ª Divisió.
El Nàstic va sortir ahir de Còrdova amb sentiments contraposats, per culpa de la irregularitat del seu joc. Quan tenia el partit controlat en la primera meitat del primer temps i en la fase central del segon li va faltar més ritme en la construcció primer i més convicció en l’últim quart de camp després, i per això pot lamentar no haverhi aconseguit més que un punt. Però, per altra banda, ha de felicitarse per haver mantingut la porteria a zero contra un bon rival que va tenir estones d’insistència ofensiva. Campano, amb una ocasió que ni pintada que no va saber resoldre, la millor del partit (67’), va fer que el punt d’ahir es veiés curt, tot i que el fet que els locals acabessin tancant els grana al seu camp en els últims minuts va tornar a donar valor al punt obtingut.
César Ferrando té clar que, de moment, a fora de casa no jugarà amb dos davanters, tal com va fer en l’última jornada, al Nou Estadi contra el Salamanca (2-0). El tècnic valencià del Nàstic té demà a Còrdova dues baixes sensibles al mig del camp: David Medina, que encara en té per una setmana, i David Bauzá, que ahir va acabar l’entrenament amb una sobrecàrrega muscular que no li permetrà jugar demà i que ha fet que no viatgés amb l’equip a Còrdova. L’exjugador de l’Albacete no s’havia perdut fins ara cap minut en la lliga. Aquestes dues absències faran que Ferrando no utilitzi demà el triple pivot en què es basa el 4-1-4-1 i prefereixi apostar pel 4-2-3-1.
Primera victoria del Nàstic en casa y segunda de las 6 jornadas disputadas. Una importante victoria, sin duda, que llegó tras un cambio de hombres y de sistema. Si bien es verdad, que todo ello estuvo aderezado con un buena actitud generalizada, con una clara vocación ofensiva desde el primer minuto, y con una alta intensidad de juego durante algunas fases del partido. El líneas generales no fue un partido bonito, pero los dos principales objetivos: ganar y mantener la portería a cero, se consiguieron con una relativa facilidad, teniendo en cuenta que el rival se presentaba como líder provisional.
La temporada passada, César Ferrando va qualificar alguns partits, com ara el del camp de l’Elx, de claus per a la progressió de la temporada. Ara, tot i que només s’han disputat sis jornades de lliga, el de Tavernes creu que el duel de diumenge al Nuevo Arcángel de Còrdova també pot marcar un abans i un després.
Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit.
Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será.
César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar.
Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!