NO SÉ QUIN TÍTOL ... POSAR.

Amb tots els articles que he escrit en aquesta web ... he seguit el mateix procés. Primer ... buscava un tema del qual tenia ganes d’escriure. Aleshores em posava “mans a l’obra” de manera espontània, intuïtiva i relativament ràpida. Deixava un dia o dos per madurar-lo, llegir-lo amb atenció i comprovar que deia més o menys el que volia dir. El revisava i feia unes quantes correccions ... després posava un títol que fos escaient i m’agradés i ... l’enviava per mail. De vegades ... abans de la seva publicació ... canviava alguna cosa que no m’acabava de “fer el pes”. Finalment ... i un cop sortia publicat ... m’oblidava d’ell i ... fins el proper.

Però hi hauria una excepció. Ho sabia des del principi. Probablement arribaria un dia que hauria d’escriure del FINAL. Què lletja aquesta paraula, ufff!!! És veritat ... tot el que comença ... acaba, però sempre he pensat que més important que com comencen les coses sovint és ... com acaben. Com un bon sopar. Com una cursa. Jo volia i desitjava que les coses ... acabessin bé. I acabar bé no vol dir ... com a mi m’hauria agradat i com jo somiava o desitjava. Això era pràcticament impossible. Buenu ... de fet no hi ha res impossible ... millor dit, era “molt complicat”. Ho sabia perfectament ... tot i que de vegades ... l’eufòria, la felicitat i l’alegria ... m’enganyava. Tots necessitem de tant en quant enganyar-nos una mica no creieu? I de fet és una pràctica relativament habitual. Buenu, jo almenys ... en algunes coses “m’enganyo” per estar més bé. En el fons “acabar bé” per a mi volia dir ... NO ACABAR.

La majoria de les coses no acaben ... sinó que agafen un altre camí, una altra direcció ... però mentre hi pensis, creguis, desitgis i també somiïs ... mai no s’acaben del tot. No poden acabar. Estan dins teu i aleshores sobreviuen.

L’article s’havia de titular ... “El final d’un somni”. Jo sabia que l’acabaria escrivint, perquè sospitava que les coses es complicarien. Ara ... un cop em trobo davant el teclat ... em nego a escriure en aquest termes. No em dona la gana!!! Escriure del “final” del que sigui ... per a mi significa “renunciar” i no estic disposat. De cap manera. Tant que he gaudit ... i ja està? Sóc mal perdedor!!! Almenys ho vull intentar ... no perdo res, i si perdo ... perdo i ja està.

Sempre he portat malament això de perdre. Sí, sé dissimular ... sóc capaç de felicitar al rival ... inclús fer un somriure diplomàtic ... però a la nit quan arribo al llit em ve tota “la ràbia” i frustració de no haver estat capaç de fer-ho millor. Aleshores em costa dormir pensant el que havia de fer i no he fet ...

La paraula “final” indica alguna cosa que acaba. En definitiva ... que ja esta “dat i beneit”. Un “somni” el podríem definir com tot un seguit d’imatges i fenòmens mentals que sobrevenen mentre dormim. També com el projecte que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se. Buenu ... no acabo d’estar del tot d’acord ... però això diu en Pompeu ... i ell és “el Crack” en temes lingüístics.

Per tant, aquest article no es pot dir “El final d’un somni”. No ho és. I de fet quan l’acabi d’escriure ... no penso posar-li així. Abans ... no poso títol.

Com deia ... no és el meu estil donar-me per vençut. Almenys no ... sense resistir-me amb totes les forces i la il·lusió que em queda que ... encara és molta, potser massa. Ara bé ... si a poc a poc aquesta s’acaba ... les coses canvien i la meva actitud també ... però de moment només puc dir que no em dono per vençut.

Els somnis no acaben mentre un tingui il·lusió i ganes d’assolir-los i de mantenir-los vius. L’actitud davant aquests fets és més important que els fets en sí. No us puc dir que tinc la moral intacta perquè us enganyaria, tampoc que ... estic en el meu millor moment, o que el futur és esperançador ... accepto que estic una mica “tocat” però ... derrotat o que no sóc capaç de lluitar ... ni somiar-ho!!!

Mentre pugui no deixaré de somiar. Sempre ha estat així i després d’aquesta experiència ... encara més. Que bé m’ho he passat i m’ho passo. He de creure ... necessito sentir que ho seguiré vivint. A banda ... davant de determinades preguntes m’agraden especialment algunes respostes ... relacionades amb l’incertesa, i una de les que m’encanten és “MAI SE SAP” entre d’altres coses perquè ... és ben certa.

En definitiva, els somnis no se m’acaben, ni tan sols quan em desperto ... sóc un somiador ... i res em farà canviar. Ni ningú. Ho continuaré sent ... i de fet necessito ser-ho. Ara més que mai m’adono ... que somio més que visc despert, i això implica una forma de ser molt “personal” que és la meva, i a aquestes alçades de la pel·lícula ... no sé si podré canviar. Tampoc no sé si vull.

Jo diria que ... mentre de tant en tant escolti dins meu la frase “bona nit i feliços somnis” ... això continuarà, perquè aquest article encara no és “el final d’un somni”.

(Agraeixo a totes les persones que em llegeixen la seva fidelitat. Especialment –com és lògic- als “incondicionals” que sempre em diuen que els hi agrada el que dic, també als que no em diuen gaire cosa –segurament perquè no els hi agrada- però són educats i respectuosos, i finalment als que sempre em repeteixen ... perquè escrius en aquesta web si no parles de futbol? I jo sempre els hi dic ... “torna-ho a llegir que hi ha moltes metàfores” i mentrestant ... jo a “la meva” ... com sempre!!!)