El mes de juny és habitualment el del comiat dels estudiants desprès d'un dur any lectiu. En matèria futbolística significa la cloenda de la temporada per a tots el clubs. Per al Nàstic la temporada 2006-2007, la del retorn a la primera divisió, ha estat envoltada d'un cúmul de sensacions, positives i negatives, però que han dotat el club grana d'un bé sempre necessari per tal d'afrontar les coses en endavant amb un caire positiu. Aquest bé ha estat l'experiència. Tots els esdeveniments esdevinguts al llarg d'aquest exercici competitiu i dels quals la centenària entitat tarragonina ha sortit indemne serviran per enfortir els ciments del nou Gimnàstic de Tarragona SAD 2007-2008. S'ha baixat de categoria, això és cert, però el Nàstic era a principis de temporada el parent pobre de tots el convidats a la taula de l'anomenada lliga de les estrelles. Una temporada planificada de forma poc encertada, doncs es comptava amb un pressupost mols ajustat a l'hora de fitxar bons jugadors que asseguressin una singladura tranquil·la a la primera divisió i les decisions presses pels membres de l'anterior consell d'administració, encapçalat pel senyor Josep Maria Andreu i el sortint de les eleccions celebrades amb posterioritat, amb Xavi Salvadó, com cap visible, sense oblidar el temps d'interinitat entre ambdues situacions amb la direcció de la SAD portada de la ma del conseller de l'ajuntament, el sr. Raul Font, van conduir el Nàstic a una situació irreversible de fracàs a l'hora de mantenir-se a la divisió d'or del futbol estatal. La primera divisió, no es enganyem, es una categoria que requereix un gran esforç econòmic i organitzatiu. De fet la majoria dels clubs que integren la màxima categoria del futbol espanyol han de fer mans i mànigues per tal d'assolir èxits que deixin satisfeta la seva parròquia i assegurin el seu futur. Per al Nàstic la seva infraestructura no permetia, tot i la gran quantitat d'il·lusions, el.laborar un projecte suficientment homogeni. L'ascens del passat any amagava una realitat evident. Es necessitaven molts calers, amb aquests diners s'havien de negociar noves incorporacions i crear una màquina perfectament engreixada que sabès caminar amb dignitat per la primera divisió. Francament, ni les incorporacions han estat del nivell desitjat ni l'organització del club l'adient. L'experiència, insisteixo, ha estat gratificant per tal de tornar a intentar l'assalt a la màxima categoria. Només s'han de fer les coses amb el cap ben fred i amb el sentit de la realitat ben pressent. No es poden vendre coloms respecte a las possibilitats reials. Si divuit mil.lions d'euros no han estat suficients, quants diners més es necessitarien per donar novament el salt sense tenir una altra ensopegada?. Si particularment tingués una bola per llegir el futur, possiblement la feina seria més senzilla. Ara seriosament, es hora de mirar cap endavant amb optimisme. L'aspecte positiu d'aquest exercici ja finalitzat és que el Nàstic ha acabat el seu estat de comptes amb dèficit zero. Això si que és pot considerar una gran èxit.
El passat diumenge es baixava el teló de la lliga 2006-2007 amb el darrer partit contra un rival de gala: El Barça de Ronaldinho, Eto'o, Messi i cia. El resultat final forma part de l'anecdotari. Setmanes enrere s'havien succeït els aconteixements que reialment compten dins el resultat final. Es va produir la marxa del controvertit directiu del club, Josep Sicart. A la roda de premsa del seu comiat, el sr. Sicart va parlar de la dolenta planificació de la temporada i del negatiu influx de l'entorn nastiquer. Uns dies després i en un acte al saló d'actes de Caixa Tarragona, el nou president de la SAD, el sr. Xavi Salvadó tornava parlar de pedres al camí posades per part l'entorn. La pregunta que un servidor es fa és, per que es carreguen les culpes contra l'anomenat entorn? es que l'entorn es l'encarregat de fer planificacions de clubs de futbol? És l'entorn l'òrgan encarregat d'organitzar la feina d'un consell d'administració, indecís a l'hora d'escollir un president, desdir-se a posteriori i crear una sèrie de situacions que feien dubtar tothom que hi hagués un guió organitzat sobre com s'havien de fer les coses?. Afortunadament sembla que s'ha començat a posar fil a l'agulla. Ja tenim un nou director esportiu, Ricardo Resta, ex de l'Albacete i s'ha fitxat un nou entrenador , Javi López, ex del Salamanca. Les bases del projecte 2007-2008 ja estan posades. Només falta fer les coses amb seny, sense precipitacions i amb optimisme.
Chechu i Álex Cruz són un altre exemple de la filosofia que segueix el Nàstic aquesta temporada: combinar jugadors experimentats i amb una trajectòria consolidada amb d’altres amb projecció.
César Ferrando va valorar ahir la tornada a la feina del Nàstic i va mostrar-se satisfet per les incorporacions fetes fins ara, tot i que espera que arribin els nous fitxatges per completar la plantilla. Respecte a les cares noves, el tècnic va afirmar que encara no podia valorar-les, perquè es tracta de futbolistes molt joves i «ara, estan una mica nerviosos».
El Nàstic començarà la segona temporada consecutiva a segona divisió A el 30 o el 31 d’agost al camp del Tenerife, com el curs 2005/06, el que va acabar amb l’ascens dels grana a primera tot i perdre contra els canaris en el debut (3-1). Curiosament, l’últim desplaçament de la temporada passada també va ser a Santa Cruz de Tenerife, i el Nàstic hi va perdre en un partit sense res en joc (2-1).
El Nàstic 2008/09 ja sua. César Ferrando va dirigir ahir a la tarda el primer entrenament d’una temporada que ha de servir per recuperar la il·lusió perduda després d’una campanya decebedora en què l’equip va poder salvar els mobles amb la permanència. Aquesta temporada, l’equip tarragoní està obligat a mirar més amunt.
El Nàstic torna aquesta tarda a la feina i, entre els futbolistes que es posaran a les ordres de César Ferrando, ja es començaran a veure les primeres cares noves. El tècnic de Tavernes de la Valldigna podrà disposar dels recent arribats Xabi Pascual, Cherfa i Tandia, que van ser presentats ahir davant l’afició. Per la seva part, David Bauzá i Lolo Yedra també es posaran les botes, ja que aquest migdia seran presentats.
El passat dijous 10 de juliol del 2008, a 2/4 de 7 de la tarda en el Pavelló Àngel Guimerà, va tenir lloc el Triangular de Futbol Sala, amb motiu dels 100 programes del NàsticTotal de Ràdio El Vendrell, on hi van participar els tres equips de les tres penyes baixpenedesenques representatives dels equips catalans, que fins ara, juguen en la 1ª i 2ª divisió del futbol espanyol : Penya Febre Grana del Baix Penedès, Penya Blanc-i-Blava del Baix Penedès i Penya Blau-Grana del Vendrell.
A Abel Buades li quedava una altra temporada de contracte amb el Nàstic, però per motius personals s’ha d’establir a València i, per això, ha demanat al club grana de rescindir el lligam contractual. El Nàstic entén la situació del castellonenc i no hi posarà cap impediment, tot i que sí que pretén aconseguir el compromís del jugador de no fitxar per cap equip punter de segona A i espera treure’n algun benefici econòmic.
«Hi ha molta gent que diu que ho deixem estar i penso que tampoc seria un daltabaix deixar el projecte de l’estadi nou al calaix i tirar endavant el de la ciutat esportiva de Campclar.» Així es va manifestar el batlle tarragoní a l’emissora Catalunya Ràdio, on va fer un pas més en el reconeixement que ara mateix la construcció del futur estadi del Nàstic, que ha de dur a terme l’empresa Pai, resulta inviable.
![](JAVASCRIPT:imgArticle("/web/img/articles/1707.jpg");)
