Un dels somnis de la meva infància esta a punt d'arribar a la seva fi. Actualment, que un ja comença a tenir una edat, queda el record d'aquell infant que de la mà de l'avi primer, i després de la del pare, va conèixer i començar a estimar l'equip de la seva ciutat. En tots aquells anys, tan a l'avinguda Catalunya com al Nou Estadi, somiava veure un Nàstic a primera divisió enfrontant-se als equips grans, Madrid, Barça, Athletic, València... i allò en aquells temps, era realment un somni, ja que la realitat era a tercera o segona divisió B. Jo m'havia de conformar amb el que m'explicaven tan l'avi com el pare, que ells si van tenir la sort de viure-ho. Per això aquesta temporada que avui acabem, i que ni l'avi ni el pare han pogut viure, ha estat una temporada molt esperada, viscuda amb moltes ganes, amb algunes victòries (poques), amb masses derrotes, amb més d'una emprenyada a l'ultim minut, i la gran decepció final del descens. Els resultats no han estat els desitjats, però al igual que l'avi i el pare, ara jo també he vist un Nàstic de PRIMERA i al igual que van fer ells, continuaré amb el Nàstic sigui on sigui i fins a la mort. El meu somni per avui es veure repetit i engrandit aquell suport de la darrera jornada a segona A el maig del 2002 amb la gent a la gespa un cop consumat el descens a la segona B. Tot me fa pensar que avui reviurem aquell moment, i veurem a la millor afició del món donant suport al millor club del món. Tal i com ens va passar llavors, aquest descens ha de servir per començar a crear el camí de retorn a la categoria perduda. Sense presses, però si us plau, que sigui aviat, tots els Nastikers ens ho mereixem. Visca el Nàstic!
L’estiu passat, el Nàstic va formar una plantilla que tenia l’objectiu de lluitar a la zona alta fitxant, bàsicament, jugadors contrastats a segona A. L’aposta, però, no va sortir bé, ja que, tal com recorda Antoni Pinilla, actual director general grana i jugador de l’equip tarragoní fins al mes de juny passat, van faltar ganes i ambició, i per això la temporada no va sortir, ni de bon tros, com s’esperava.
El Nàstic ha fet oficial que el rival en el partit de presentació serà el Vitesse, de la primera divisió holandesa. La cita serà el divendres 15 d’agost, a les 9 del vespre, i l’enfrontament serà retransmès en directe per la Televisió de Catalunya.
Serge N’Gal. Aquest és el nom del davanter que feia dies que el Nàstic tenia lligat però que, per raons contractuals, no podia fer oficial fins després del 31 de juliol. Finalment, el club grana va anunciar ahir la contractació del davanter camerunès, de 22 anys, i que les dues últimes temporades ha militat en l’União Leiria, de la primera divisió portuguesa.
Després de jugar contra el Tona, de la primera regional, i el Constantí, de la segona, el Nàstic va disputar ahir el tercer test de la pretemporada contra un equip, la Rapitenca, de major entitat i, per tant, que ha de servir més com a referència que els altres dos. Si bé el Nàstic només va ser capaç de treure’n un empat, César Ferrando en va fer després una valoració positiva.
A falta d’un davanter, un mig centre organitzador i potser un defensa central més, de solucionar el tema de les sortides més que anunciades de Gorka de Carlos, Antonio López i Tobias Grahn, i de veure confirmada al cent per cent la continuïtat d’altres homes que han de ser clau, com per exemple Alejandro Campano –pretès pel Recreativo–, la plantilla del Nàstic 2008/09 ja està pràcticament definida.
Jordi Alba (19 anys) és un dels fitxatges que més il·lusiona per a la propera temporada. El de l'Hospitalet de Llobregat, que arriba cedit pel València, es va mostrar molt ambiciós el dia de la seva presentació i no descarta l'ascens a primera.
Alguns dels nous reforços, com ara Felip o Àlex Cruz destaquen l'acollida que els ha donat el grup. Aquests dies al Muntanyà també serveixen, abanda de per preparar la pretemporada, per fer pinya.