DONAR ... LA MA?

Els tipus de salutacions entre les persones ... van lligats al seu sexe?
És una bona pregunta? No estic segur ... crec, però que tinc coses a dir al respecte.

Els homes habitualment entre ells es donen la ma o s’abracen (excepcionalment) ... en canvi normalment les dones entre elles es fan dos petons. No és una afirmació contrastada científicament ... sinó observada, i per tant te una fiabilitat relativa. Ara podria dir ... que hi ha un estudi de la Universitat d’Ohio o de Carolina ... inclús de Boston que ho certifica però seré honest ... i no ho faré, tot i que segur que algú ... en algun lloc ho ha estudiat.

Entre les persones del mateix sexe sembla bastant clar el tipus de salutació que es fan ... però i entre els homes i les dones? Què passa? Doncs, hi ha de tot: Donar-se la ma i fer-se petons ... però abraçar-se ja costa més, no? Què curiós!!! Buenu ... de fet no és tan curiós, per a mi te la seva explicació.

Un cop vaig llegir que les persones quan es troben ... es donen la ma perquè des de la prehistòria donar-se la ma ... era senyal de que no portaves cap arma, que un anava desarmat i per tant ... podríem dir que ... de “bona voluntat”.

De vegades saludo a algunes persones donant la ma. Homes i dones, és indiferent. M’agrada fer-ho amb una relativa fermesa ... perquè quan em donen la ma ... espero sentir-la ja que si aquesta la noto ... feble, tova, flonja ... fins i tot em fa “una mica de mania”. És com agafar un peix ... no m’agafen “arcades” ... però em fa mala “espina”. Ai, no sé ... explicar el que sento ... però tinc la mateixa sensació que quan se’m trenca un ou en la bossa del supermercat. No sé per on començar a netejar!!! Arronso el nas!!!

No cal ser exagerat ... i donar la ma com si agafessis una paella al moment de donar el tomb a una truita de patates ... i tampoc no cal fer mal a l’altre persona, però vull que sentin la meva ma. M’agrada notar la ma de l’altre persona. Ara bé, em molesta ... que aquest moment ... sigui més llarg del que toca. De vegades he trobat persones ... que semblava que no volien deixar anar la meva ma. Quina ràbia!!! La meva ma ... és meva i de ningú més!!!

En canvi, d’altres vegades i segons amb qui ... m’agrada fer dos petons. En general ... no sóc partidari de fer petons. No sóc d’aquelles persones “petoneres”. Buenu això ho he de matisar:

Hi ha qui creu que dona dos petons i en realitat “para” la galta. Per tant, no et dona dos petons sinó dos cops de galta. Quan m’adono que em fan això ... faig el mateix. I tant!!! Ho tinc molt clar. No estic disposat a donar dos petons a qui no me’ls dóna. No senyor ... si jo dono dos euros, no vull rebre dos cèntims. O tots moros o tots cristians. I ho dic amb tot el respecte pels moros i pels cristians. Però ... tots iguals, no?

En canvi, també hi ha qui et dona els petons ... com me’ls donava la meva padrina (al cel sigui, no?). Després sempre m’havia de netejar la galta. Pobra dona ... ho feia amb bona intenció ... però jo dissimuladament ... quan es girava me’ls treia. No ho podia suportar. Em deixava tot mullat. Jo crec que això és l’altre extrem.

Com quasi sempre ... em situo en un relatiu terme mig. Els petons s’han de fer i s’han de rebre amb una certa naturalitat, i en funció de la confiança i l’afecte que sents per la persona i que aquesta sent per tu ... doncs es fan i els reps ... i ja està. No cal donar-hi més tombs. El que sí m’agrada es que “petin” una mica. Sense exagerar ... però sentir el soroll que fan ... em fa sentir bé.

I les abraçades?

Són fantàstiques, no? I són ... molt personals. Vull dir que hi ha moltes maneres de donar abraçades i ara no entraré a descriure totes les possibilitats ... però sí que m’agradaria fer referència a algunes ...

Hi ha qui dona una abraçada ... de “Paco” (amb tot el respecte pels “Pacos”). Vull dir que més important que l’abraçada en sí, ho són els cops que es donen simultàniament a l’esquena. I sonen de veritat!!! Com si et traguessin la pols. Com ... volent dir: Hombre Paco!!! Buenu, és un tipus d’abraçada, que respecto ... que reconec que potser algun cop me l’han fet (però jo en canvi no) ... però que no “em mata”. Més aviat ...

En canvi l’abraçada intensa i forta tancant els ulls per deixar-te portar ... ja és una altra cosa. Quan un abraça i es sent abraçat de manera càlida, deliciosa, dolça i sensible, fa que en aquell moment et sentis únic. Sí, és veritat que ... de vegades t’adones que l’altra persona està sentint tot el teu cos ... i això provoca un cert pudor, una certa vergonya ... però quan tens confiança suficient ... i et dediques només a gaudir-la ... és un instant entranyable i meravellós. Per uns segons ... perds el món de vista i no saps on ets. Com a molt ... sents música de fons. Quina? Depèn de cadascun ... jo de vegades sento la Noa!!! D’altres Pink Floyd!!!

Aquesta és la que m’agrada ... però reconec que la puc fer amb molt poques persones ... poquíssimes, perquè és una abraçada “comunicativa”. I a qui podem demostrar el nostre afecte? Pràcticament ... a persones molt properes, no? En definitiva a les que estimem.

Per finalitzar i respecte de l’abraçada ... sempre m’ha meravellat com es fan una abraçada els infants de dos anys. M’encanta ... perquè és “natural” i en canvi als adults ens costa molt ser naturals en aquest aspecte. Quan veig nens petits fent-se una abraçada sempre penso ... quina “pena fer-se gran” i perdre tantes coses que els nens petits fan i nosaltres deixem de fer a mesura que madurem (i dic “madurem” quan hauria de dir “creixem” ... perquè alguns mai no ... ho fem del tot. No?)

I què?
Doncs ... hi ha el que hi ha.

(Tot i que no els hi faig ... ni petons ni abraçades ... el dedico als meus amics: amb els que vaig a córrer i ... sempre m’esperen, em regalen pernils, sortim a sopar, em llegeixen ,m’envien sms al mòbil, inclús porten algun amic a dormir al sofà de casa, m’escolten, anem al Nàstic, em donen tabac, juguem a tennis, fem “alguna” cervesa i sobretot ... sempre riem molt ... i s’ho passem molt bé junts. Per a mi ... és una sort també. “Adios señora, ... adioooos ... señoooor!!!)

El repte de la nova categoria Chechu i Álex Cruz són un altre exemple de la filosofia que segueix el Nàstic aquesta temporada: combinar jugadors experimentats i amb una trajectòria consolidada amb d’altres amb projecció. Llegir article	Ningú no partirà amb avantatge César Ferrando va valorar ahir la tornada a la feina del Nàstic i va mostrar-se satisfet per les incorporacions fetes fins ara, tot i que espera que arribin els nous fitxatges per completar la plantilla. Respecte a les cares noves, el tècnic va afirmar que encara no podia valorar-les, perquè es tracta de futbolistes molt joves i «ara, estan una mica nerviosos». Llegir article
Per començar, a Tenerife El Nàstic començarà la segona temporada consecutiva a segona divisió A el 30 o el 31 d’agost al camp del Tenerife, com el curs 2005/06, el que va acabar amb l’ascens dels grana a primera tot i perdre contra els canaris en el debut (3-1). Curiosament, l’últim desplaçament de la temporada passada també va ser a Santa Cruz de Tenerife, i el Nàstic hi va perdre en un partit sense res en joc (2-1). Llegir article	Retorn amb una cara nova El Nàstic 2008/09 ja sua. César Ferrando va dirigir ahir a la tarda el primer entrenament d’una temporada que ha de servir per recuperar la il·lusió perduda després d’una campanya decebedora en què l’equip va poder salvar els mobles amb la permanència. Aquesta temporada, l’equip tarragoní està obligat a mirar més amunt. Llegir article
Triple aterratge al Nou Estadi El Nàstic torna aquesta tarda a la feina i, entre els futbolistes que es posaran a les ordres de César Ferrando, ja es començaran a veure les primeres cares noves. El tècnic de Tavernes de la Valldigna podrà disposar dels recent arribats Xabi Pascual, Cherfa i Tandia, que van ser presentats ahir davant l’afició. Per la seva part, David Bauzá i Lolo Yedra també es posaran les botes, ja que aquest migdia seran presentats. Llegir article	100 programes de Nastic Total a Radio el Vendrell El passat dijous 10 de juliol del 2008, a 2/4 de 7 de la tarda en el Pavelló Àngel Guimerà, va tenir lloc el Triangular de Futbol Sala, amb motiu dels 100 programes del NàsticTotal de Ràdio El Vendrell, on hi van participar els tres equips de les tres penyes baixpenedesenques representatives dels equips catalans, que fins ara, juguen en la 1ª i 2ª divisió del futbol espanyol : Penya Febre Grana del Baix Penedès, Penya Blanc-i-Blava del Baix Penedès i Penya Blau-Grana del Vendrell. Llegir article
Abel, una marxa inesperada A Abel Buades li quedava una altra temporada de contracte amb el Nàstic, però per motius personals s’ha d’establir a València i, per això, ha demanat al club grana de rescindir el lligam contractual. El Nàstic entén la situació del castellonenc i no hi posarà cap impediment, tot i que sí que pretén aconseguir el compromís del jugador de no fitxar per cap equip punter de segona A i espera treure’n algun benefici econòmic. Llegir article	Ballesteros no descarta deixar el nou camp al calaix «Hi ha molta gent que diu que ho deixem estar i penso que tampoc seria un daltabaix deixar el projecte de l’estadi nou al calaix i tirar endavant el de la ciutat esportiva de Campclar.» Així es va manifestar el batlle tarragoní a l’emissora Catalunya Ràdio, on va fer un pas més en el reconeixement que ara mateix la construcció del futur estadi del Nàstic, que ha de dur a terme l’empresa Pai, resulta inviable. Llegir article